dissabte, 30 de juny del 2012

TABÚ nº1: El vi blanc sempre de l'any...

*Versión en Español más abajo
El vi blanc ha de ser sempre de l'any???
És habitual trobar-nos clients a les botigues que ens demanen que el vi sigui de l’any. És raonable que la majoria de les persones ho demanin, doncs fins fa tot just una 15 anys no s’elaboraven vins blancs de qualitat suficient i amb les característiques adients com per envellir correctament.
De fet, el realment important és entendre que el criteri per decidir quin és el millor moment evolutiu per gaudir un vi no va relacionat en si és blanc o negre, sinó en altres criteris que tant poden afectar a uns com els altres.
El principal que cal analitzar és si el vi millorarà o empitjorarà amb el temps. Per saber-ho cal analitzar diferents factors.
Un dels més importants és l’acidesa. Tant en blancs com en negres l’acidesa és la que manté viu un vi al mateix temps que li aporta intensitat o vivesa. Els vins més joves, per norma son més àcids, o  bé tenen una acidesa més salvatge. Aquesta acidesa es pot modular amb criança oxidativa (en la bota) i acabar d’afinar dins l’ampolla. Per tant quan un enòleg es planteja elaborar un vi, en primer lloc ha de saber quin tipus de vi vol elaborar doncs pot decidir de recollir el raïm més “verd” amb una acidesa mes pronunciada i menys Grau o bé al revés.

Si ens centrem en el vi blanc, si que es cert que molts vins blancs de les zones més càlides de la península com podrien ser la conca Mediterrània, Andalusia o la zona de l’altiplà de la península, generalment van justos d’acidesa i per tant, generalitzant podríem dir que es aconsellable consumir-los durant l’any.  Per contra, els vins elaborats amb raïm cultivats en zones més fredes i humides com els de Galícia o algunes zones de Castella i lleó, tenen un creixement més lent i per tant estan més desarrollats aromàticament al mateix temps que presenten acideses mes vives. En aquests casos, encara que no sempre, són vins que es gaudeixen més un cop passats uns mesos o un any, fins i tot, a vegades 3 o 4 anys desprès d’elaborar-los. De fet, actualment tenim a les botigues dos Albarinhos de les Rias Baixes de Todd Bloomberg un del 2007 i l’altre del 2008 (Viñedo de Xoan i Viñedo de Bemil, sense criança en bòta i que podríem dir que fins i tot encara els anirà bé uns mesos malgrat ja estan espectaculars.

Parlo molt de l’acidesa doncs hem de tenir en compte que les papil·les gustatives que tenim a la llengua i la boca es troben totes en el centre de la mateixa i l’únic que detectem als laterals. Per tant l’acidesa és el gust que ens aportarà amplitud al veure’l, i d’aquesta manera podem gaudir del vi d’una manera més completa.
Si tenim un vi amb l’acidesa baixa i en canvi es dens i amb cos ens resultarà pesat de veure. Per contra, si el vi es excessivament àcid i es massa lleuger l’acidesa ens molestarà.

Un altre factor a tenir en compte es l’elaboració, doncs hi ha vins elaborats a partir de raïm de qualitats excepcionals, aquells que han crescut lentament, ben desarrollats però que al mateix temps han mantingut una acidesa viva, que ens permetran envellir-los en bota per tal de guanyar en complexitat i profunditat i que necessitaran, de fet, envellir en l’ampolla, es per això que podem trobar vins blancs, actualment, del 2009 o 2010.

De fet, per acabar, m’agradaria comentar que crec que no hem d’entendre el vi com un element estàtic doncs evoluciona constantment i entenc que el vi va passant per diferents etapes, ni millors ni pitjors, cadascuna amb les seves virtuts.

Espero haver aportat una mica més de claredat en el tema i que a partir d’ara us atreviu a tastar vins malgrat no siguin de l’any!!!
Salut i vi!!

-------
Español
-------

Es habitual encontrarnos clientes en las tiendas que nos piden que el vino sea del año. Es razonable que la mayoría de las personas lo pidan pues hasta hace apenas una 15 años no se elaboraban vinos blancos de calidad suficiente y con las características adecuadas como para envejecer correctamente.
De hecho, lo realmente importante es entender que el criterio para decidir cuál es el mejor momento evolutivo para disfrutar un vino no relacionado en si es blanco o negro, sino en otros criterios que tanto pueden afectar a unos como los otros.
Lo principal que hay que analizar es si el vino mejorará o empeorará con el tiempo. Para saberlo hay que analizar diferentes factores.
Uno de los más importantes es la acidez. Tanto en blancos como en tintos la acidez es la que mantiene vivo un vino al mismo tiempo que le aporta intensidad o viveza. Los vinos más jóvenes, por norma son más ácidos, o bien tienen una acidez más salvaje. Esta acidez se puede modular con crianza oxidativa (en la bota) y terminar de afinar en botella. Por lo tanto cuando un enólogo se plantea elaborar un vino, en primer lugar debe saber qué tipo de vino a elaborar pues puede decidir de recoger la uva más "verde" con una acidez más pronunciada y menos Grado o bien al revés.

Si nos centramos en el vino blanco, si que es cierto que muchos vinos blancos de las zonas más cálidas de la península como podrían ser la cuenca Mediterránea, Andalucía o la zona de la meseta de la península, generalmente van justos de acidez y por tanto, generalizando podríamos decir que es aconsejable consumirlos durante el año. Por el contrario, los vinos elaborados con uva cultivados en zonas más frías y húmedas como los de Galicia o algunas zonas de Castilla y león, tienen un crecimiento más lento y por tanto están más desarrollados aromáticamente al mismo tiempo que presentan acidez mes vivas. En estos casos, aunque no siempre, son vinos que se disfrutan más una vez pasados ​​unos meses o un año, incluso, a veces 3 o 4 años después de elaborarlos. De hecho, actualmente tenemos en las tiendas dos Albarinhos de las Rias Bajas de Todd Bloomberg uno del 2007 y el otro de 2008, sin crianza en barrica y que podríamos decir que incluso aunque les irá bien unos meses a pesar de ya están espectaculares.

Hablo mucho de la acidez pues debemos tener en cuenta que las papi-gustativas que tenemos en la lengua y la boca se encuentran todas en el centro de la misma y lo único que detectamos en los laterales. Por lo tanto la acidez es el gusto que nos aportará amplitud al verlo, y de esta manera podemos disfrutar del vino de una manera más completa.
Si tenemos un vino con la acidez baja y en cambio se denso y con cuerpo nos resultará pesado de ver. Por el contrario, si el vino es excesivamente ácido y es demasiado ligero la acidez nos molestará.

Otro factor a tener en cuenta es la elaboración, pues hay vinos elaborados a partir de uvas de cualidades excepcionales, aquellos que han crecido lentamente, bien desarrollados pero que al mismo tiempo han mantenido una acidez viva, que nos permitirán envejecer los en barrica para ganar en complejidad y profundidad y que necesitarán, de hecho, envejecer en la botella, es por eso que podemos encontrar vinos blancos, actualmente, de 2009 o 2010.

De hecho, para terminar, me gustaría comentar que creo que no debemos entender el vino como un elemento estático pues evoluciona constantemente y entiendo que el vino va pasando por diferentes etapas, ni mejores ni peores, cada una con sus virtudes.

Espero haber aportado algo más de claridad en el tema y que a partir de ahora os atrevéis a probar vinos aunque no sean del año!
Salud y vino!

dijous, 28 de juny del 2012

Formatge Gebrat d'Obaga


GEBRAT D’OBAGA

La quallada “àcida”, és una de les maneres d’elaborar formatge. Consisteix en deixar “acidificar” la llet per tal de que es cualli. A diferencia de la cuallada enzimàtica, en aquest cas, no s’afegeix cap mena de cuall o quantitats molt petites.
La cuallada dura entre 12 i 24 hores a una temperatura ambient de entre 20 i 22 Cº.

Els formatges elaborats mitjançant aquest procediment mantenen molta mes humitat i són idonis per a elaborar formatges de pell florida o sembrada.

Generalment no es maduren excessivament, entre pocs dies i un parell de mesos, encara que es poden trobar excepcions.

Avui us presentem el Gebrat d’Obaga de Salvador Maura, elaborat al Mas d’Eroles.

Recordeu que si teniu cap mena de dubte no teniu més que deixar-nos-la en un comentari en aquest mateix post.


dissabte, 23 de juny del 2012

Invasió Anglesa al Paradís del Formatge Barcelona



Ahir ens van arribar, ja per fi, els formatges anglesos!!!



Montgomery Cheddar, fet a mà de manera artesanal, de llet crua de vaca, aquest cheddar elaborat a pocs kilòmetres de  Somerset, madurat durant 12 mesos, i embolicat en tela de mussolina, en els prestatges de fusta hi adquireix uns profunds i intensos sabors a nous i cereals. El seu aroma et captivarà.

Montgomery's Cheddar rebut a Av.Sarrià el 21/06/12
Berkswell

Berkswell, deu el seu nom al llogaret de Berkswell la ciutat més propera a la finca. Aparentment es tracta d’un formatge de nova creació, però sembla ser que restaurant l’antiga finca varen trobar una sala on antigament s’hi realitzava formatge. Despres de llargues investigacions sembla que el Berkwell es un dels formatges mes antics d’Anglaterra.
Berkswell
El formatge s’elabora amb llet d’ovella, es deixa acidificar lleugerament i tot seguit es cualla amb cuall animal. Un cop obtenida la cuallada s’escalda per tal d’eliminar humitat i s’aconsegueix una pasta més ferma. Un cop desxerigotat es posa en motlles (antics escorredors) que li donen la seva peculiar forma. En la maduració s’embolica de tela i actua una mica com el clothbinding en un formatge cheddar, el que permet que la humitat s’alliberi i que els sabors es concentrin

Colston Basset Stilton, elaborat molt a prop de Nottingham, és un dels més prestigiosos formatges blaus d’Anglaterra, i és molt dir, en un país on els formatges blaus son, pràcticament, de culte.
Elaborat amb llet de vaca, de pasta premsada, de maduració llarga, complexa i de textura lleugerament friable. 

Apropeu-vos per Sant Cugat o Av. Sarrià i tasteu-los.

Salut, Vi i Formatge
Ferran 

divendres, 22 de juny del 2012

Formatge Tou dels Til·lers, Tros de sort


Aquesta setmana us presentem el Tou dels Til·lers, possiblement un formatge ja conegut per a la majoria de vosaltres doncs s'ha convertit en un dels pals de paller del formatge artesà de Catalunya. Es per aixó que volem començar aquesta nova secció del blog amb aquest magnific formatge.

Salut, vi i formatge
Ferran
Wine Palace Barcelona



dissabte, 16 de juny del 2012

Revetlla de Sant Joan a Wine Palace


Revetlla d’Embotits i formatges...
a Wine Palace Barcelona!!
ECO-REVETLLA!!!
28€ PREU APROX. X 4 PERS
7€/PERSONA (mínim 4 persones)

120 gr. PERNIL IBÈRIC D’ENGREIX NIETO MARTÍN - GUIJUELO

100 gr. CAP DE LLOM GRANER – EMPORDÀ
130 gr. SOBRASSADA – EMPORDÀ
170 gr. FUET – EMPORDÀ
TERRINE DE CANARD SAINT ORENS – FRANÇA
CRACKER NATURAL “THE FINE CHEESE CO.”

CRACKER INTEGRAL “THE FINE CHEESE CO.”



REVETLLA GOURMET!!!
48€ PREU APROX. X 4 PERS
12,00€/PERSONA (mínim 4 persones)

120 gr. ESPATLLA IBÈRICA DE GLÀ MALDONADO - EXTREMADURA
100 gr. LLOM IBÈRIC D’ENGREIX NIETO MARTÍN - GUIJUELO
100 gr. MAGRET GRANER – EMPORDÀ
130 gr. SOBRASSADA – EMPORDÀ
245 gr. LLONGANISSA – EMPORDÀ
85 gr. MEDALLÓ DE FETGE GRAS - EMPORDÀ
LLAUNA 3 VARIETATS CRACKER “THE FINE CHEESE CO.”




SELECCIÓ DE FORMATGES ARTESANS AFINATS!!!
SELECCIÓ DE FORMATGES TOUS I CREMOSOS
SELECCIÓ DE FORMATGES SECS I MADURATS
SELECCIÓ DE FORMATGES EQUILIBRI

20€-30€ PREU APROX. X 4 PERS (mínim 4 persones)
5€-6€/PERSONA (mínim 4 persones)
*TOTES LES TAULES DE FORMATGES TENEN ELS MATEIXOS PREUS.
** TOTS ELS FORMATGES SÓN ARTESANS I NO PODEM GARANTIR QUINS SERAN ELS FORMATGES EXACTAMENT.
***LA SELECCIÓ DE FORMATGES ES PRESENTA EN PISSARRA NATURAL SENSE COST AFEGIT.

dilluns, 4 de juny del 2012

Alejandro Fernandez - d.o. Ribera del Duero

Un Personatge amb les idees molt clares...

L’equip de sumillers de Wine Palace va visitar el passat mes de maig els Cellers que composen el grup Alejandro Fernández.
Elaborats sota la filosofia d’aconseguir vins profunds i amb capacitat d’evolucionar, i de fet no trobem cap vi elaborat a cap dels seus 4 cellers amb menys de 12 mesos de criança en bota.
Una peculiaritat que ens va sobtar va ser la de que s’utilitza pràcticament al 95% bota Americana, segons ens explica En Alejandro, perquè es la que millor modula el seu vi i el que més agrada sempre que els dona a tastar.

Un detall de la personalitat d’aquest visionari del vi es la pulcritud en totes les instal·lacions.
Varem poder tastar molts vins de diferents zones, climes i estils però tots ells amb un denominador comú: complexitat i profunditat.
El Vinculo 2003, de la Mancha, vigorós i amb textura, amb menys acidesa que la resta de vins que varem anar tastant desprès però sorprenentment fresc tant per la zona com per la collita. Ens explica que ells son sempre els primers en collir a mitjans agost per mantenir aquesta frescor en tots els seus vins.
Sorprenent Paraje La Golosa Gran Reserva 2003, complexa i vellutat, molt agradable de beure.
Dehesa La Granja, en un somni paradisíac de prats verds, bestiar i tranquil·litat, s’elaboren vins de tall més modern, amb més color i fruita, malgrat seguir la mateix línia que la resta. Personalment, per mi, van ser els mes interessants de tots.
Ovella Churra auòoctona de la zona
Varem poder tastar el formatge que elabora artesanalment amb llet de ovella Churra. Espectaculars!!
La visita ens va portar fins a Roa, a pràcticament 950 metres d’alçada on elaboren el Condado de Haza. Aquesta ubicació i la climatologia tant peculiar, fan d’aquest, un vi facil de beure, molt agradable, amb fruita però que aguanta molt be els anys en ampolla. Aquí també varem tenir la sort de tastar Alenza 1995, Alenza 2001 o un Condado de Haza de 1996 i del 2007.
Per últim, Pesquera, bressol del seu projecte on realment vam gaudir de grans ampolles com Pesquera Janus Gran Rerserva 1986, Pesquera Gran Reserva 1996 i Pesquera Milenium 1996 entre d’altres, tots ells formidables.

Salut i Vi

Ferran Casellas
Wine Palace Barcelona