Fa ja uns
mesos, va passar per aquí el propietari d’un celler de la Rioja i em va sobtar molt
quan, tot mirant-se els vins blancs de Catalunya va deixar anar un "peró
si todo lo que haceis aquí són cromos repetidos, todos los blancos que teneis
son Xarel·lo" (que NO Xarel 10!!). Jo, la veritat, molt de cas no li vaig
fer, doncs, com les persones tenen boca, la fan servir, però en menys d'un
minut li vaig citar les Garnatxes del Priorat o del Montsant, els Macabeus de
l'Empordà o del Penedès, la
Subirat Parent, la Malvasia de Sitges, el Picapoll del Bages,... En
fi, i tot aixó ho deia un productor d'una regió on l'unic "blend" que
se’ls acudeix fer es el ja clàssic Viura-Malvasia!!!
A arrel d'aquest "magic" moment, em va néixer la necessitat de parlar
d'un dels nostres raïms més emblemàtics: el Xarel·lo.
No només aquest "personatge" de la Rioja, m'ha comentat algun cop el fet de que ara
estiguin apareixent tants Xarel·los com si fos quelcom negatiu. Jo, l’únic
problema que hi veig, es que haguem hagut d’esperar a que la circumstancia
actual de crisis que estem vivint ens hagi portat a exportar més del que venem
a casa, i que per tant, per tal de ser competitius ens hem replantejat el
deixar de fer Chardonnay, Gewürztraminer o Sauvignons blanc per passar a fer
Xarel·los, Garnatxes o Macabeu, amb més personalitat i tipicitat, tal com
demana el mercat exterior.
De fet, en
una de les millors regions vinícoles del món, la Bourgogne, només s'hi
elaboren vins blancs a partir de Chardonnay (salvant petites excepcions
d'Aligoté).
Aquí teniu un petit exemple dels diferents Xarel·los que podem trobar a casa
nostra.
AVGVSTVS XAREL·LO 2010
Fragant i
marí. La proximitat de les vinyes amb el mar impregna els raïms de brisa
marina. Floral, net i persistent, amb molta personalitat.
PANSA BLANCA M. ALELLA 2010
Melós i
madur. En aquest cas, trobem un Xarel·lo amb notes de fruita madura, gairebé de
pansa (orellana d’albercoc i pruna), amb notes cítriques i gust llarg.
ELECTIO 2009
Mineralitat i
profunditat. Vinyes velles de baix rendiment i gran concentració. Extraordinària
evolució aromàtica en tot moment, comença amb fruites blanques carnoses i flors
i a mesura que es va obrint, evoluciona cap a tòfona, terra humida, vainilles i
especies dolces amb un final sempre de fruita fresca. Genial.
XAREL·LO A. TORELLÓ 2011
Simple i
refrescant. És un claríssim exemple de Xare·lo clàssic, molt net i aromàtic,
amb un ventall molt primari de fruites i flors blanques.
IVORI 2009
En aquest
cas, malgrat no es un monovarietal, l'he inclòs doncs la Pansa blanca (és com s'anomena
el xarel·lo a la zona d'Alella), és molt present en aquest vi en la seva besant
més salvatge, amb notes de camamilla i sàlvia, fruites blanques carnoses
(codony i poma) i amb una textura greixosa, mantegosa i un final molt
refrescant.
Com a conclusions, podriem dir que tota varietat ha de mantenir els seus aromes i textures més primitius, però que el clima, la geografia, el terrer, o la manera de fer de cada viticultor i enòleg difiniran la seva personalitat.
Salut i vi
OPINIÓ
by Ferran Casellas
* els articles OPINIÓ, són molt personals i reflecteixen la manera de pensar de qui els signa.
dilluns, 11 de febrer del 2013
diumenge, 10 de febrer del 2013
Art Cervesers - Els Pioners Catalans
La cultura cervesera a Catalunya és molt escassa, per no dir nula. Fa, potser, uns 20 anys, va començar a arrivar al nostre país una tendència que estava creixent amb força a la resta d'Europa i als EEUU: la Microcerveseria.
El concepte necesita poques explicacions, doncs es tracta d'elaborar cervesa a petita escala, tenint molta cura de les peculiaritats de cada ingredient, mirant d'aconseguir cerveses amb gran personalitat. En una microcerveseria es poden elaborar 1000 litres de cervesa (es un exemple, doncs no hi ha legislació que ho reguli) mentre que en una cerveseria industrial, cuan si posen, elaboren centenars de milers, o milions de litres. De fet, tots els que un cop o altre hem anat a l'aeroport del Prat hem passat i vist els inmensos tancs d'elaboració de Damm.
En cap cas m'agradaria que s'interpretés com quelcom negatiu, el fet d'elaborar cervesa Industrial. En realitat és molt important de reconèixer tota la tasca divulgativa/formativa que ha realitzat al nostre pais aquesta important marca cervesera. Qui més i qui menys, gràcies a ells, ha sentit algún cop les paraules Weissbier, Bock o Doble malta. També amb la cervesa Inedit han realitzat una gran tasca perque la gent entengui que no totes les cerveses han de costar 1€ o menys i que la cervesa pot deixar de ser un simple "Refresc d'ordi".
Al voltant del 2003, mentre treballava com sumiller a Can Juvany (Calldetenes, Osona), vaig conèixer un grup d'amics que portava ja alguns anys entusiasmats amb la microcerveseria: Cerveart.
Bàsicament es dedicaven a la formació i duvulgació, fins al punt d'escriure un llibre sobre com elaborar cervesa artesana a casa, el millor que he llegit a Catalunya.
L'any 2006 s'animan a posar en marxa un nou projecte, que varen anomenar Art Cervesers.
Inicialment varen començar reinterpretant estils tradicionals de cervesa pero mica en mica es van animant amb estils més peculiars.
Malgrat no es tracta d’una cervesa del tradicional estil Pilsner, aquesta Märzen es caracteritza per el seu color daurat intens, amb notes lleugeres a mel i herbacis, i una amargor marcada però ben integrada. És un perfecte aperitiu.
FLAMA
COURE
Salut i birra!
Ferran
El concepte necesita poques explicacions, doncs es tracta d'elaborar cervesa a petita escala, tenint molta cura de les peculiaritats de cada ingredient, mirant d'aconseguir cerveses amb gran personalitat. En una microcerveseria es poden elaborar 1000 litres de cervesa (es un exemple, doncs no hi ha legislació que ho reguli) mentre que en una cerveseria industrial, cuan si posen, elaboren centenars de milers, o milions de litres. De fet, tots els que un cop o altre hem anat a l'aeroport del Prat hem passat i vist els inmensos tancs d'elaboració de Damm.
En cap cas m'agradaria que s'interpretés com quelcom negatiu, el fet d'elaborar cervesa Industrial. En realitat és molt important de reconèixer tota la tasca divulgativa/formativa que ha realitzat al nostre pais aquesta important marca cervesera. Qui més i qui menys, gràcies a ells, ha sentit algún cop les paraules Weissbier, Bock o Doble malta. També amb la cervesa Inedit han realitzat una gran tasca perque la gent entengui que no totes les cerveses han de costar 1€ o menys i que la cervesa pot deixar de ser un simple "Refresc d'ordi".
Al voltant del 2003, mentre treballava com sumiller a Can Juvany (Calldetenes, Osona), vaig conèixer un grup d'amics que portava ja alguns anys entusiasmats amb la microcerveseria: Cerveart.
Bàsicament es dedicaven a la formació i duvulgació, fins al punt d'escriure un llibre sobre com elaborar cervesa artesana a casa, el millor que he llegit a Catalunya.
L'any 2006 s'animan a posar en marxa un nou projecte, que varen anomenar Art Cervesers.
Inicialment varen començar reinterpretant estils tradicionals de cervesa pero mica en mica es van animant amb estils més peculiars.
Estil: Marzen
Fermentació: Baixa (Lager)
Origen: Canovelles (Vallès Occidental)
“Rossa amb cos però molt
refrescant”Malgrat no es tracta d’una cervesa del tradicional estil Pilsner, aquesta Märzen es caracteritza per el seu color daurat intens, amb notes lleugeres a mel i herbacis, i una amargor marcada però ben integrada. És un perfecte aperitiu.
FLAMA
Estil: I.P.A
(Indian Pale Ale)
Fermentació: Alta (Ale)
Origen: Canovelles (Vallès Occidental)
“Una I.P.A adaptada als
nostres temps”
Cervesa aromàtica, afruitada i floral, molt
marcada en nas per el llúpol, de cos mig, amb lleugeres notes torrades i amb l’amarg
característic d’aquest estil tant peculiar.
Les IPA apareixen a mitjans de 1790 a Anglaterra. De fet es
tracta de una Pale Ale Britànica amb mes llúpol i major graduació alcohòlica
per que pogués resistir el llarg viatge que suposava entre Anglaterra i les colònies
angleses a les Indies per satisfer les tropes.
* el llúpol actua en la
cervesa com aromatitzant, per aportar amargor i com antioxidant.
Estil: Stout
de civada (avena)
Fermentació: Alta (Ale)
Origen: Canovelles (Vallès Occidental)
“Una Stout per meditar i
gaudir-ne sense presses”
Densa i melosa amb una textura molt agradable i
gens feixuga. En nas recorda a cacau, fruits secs torrats i un agradable toc a cafè
recent molt.
Per gaudir-la millor servir-la entre 8 i 10ºC.
COURE
Estil: Ale - Ale d'Hivern (avena)
Fermentació: Alta (Ale)
Origen: Canovelles (Vallès Occidental)
“Cervesa especiada amb nou moscada molt especial”
En aquesta recepta, Art Cervesers, recuperen un ingredient molt peculiar, la Myrica gale. La fulla d'aquest arbust s'utilitzava fa centenars d'anys en l'elaboració de la cervesa en els llocs on no es podien permetre el llúpol. Li atorga personalitat.
Per gaudir-la millor servir-la entre 8 i 10ºC.
Salut i birra!
Ferran
dissabte, 2 de febrer del 2013
Alfredo Arribas, marcant estil al Priotat & Montsant
El passat 25 de
gener varem visitar amb l’equip de sumillers de Wine Palace, a un dels
personatges que esta marcant un estil completament propi al Priorat i al
Montsant, Alfredo Arribas.
![]() |
| Frank Ruiz a l'esquerra (Wine Palace) amb Alfredo Arribas |
EL CONCEPTE
2 Cellers, 2
Conceptes. Per un costat, Celler Alfredo Arribas, a Falset, amb l’idea i
convenciment d’elaborar vins que respectin les varietats autòctones, treballant
vinya per vinya, parcel·la per parcel·la, tot per separat, buscant identitats i
peculiaritats, el que ell anomena TROSSOS. D’aquest concepte neixen el TROSSOS
SANTS (garnatxa blanca i garnatxa gris), el TROSSOS VELLS (Carinyena), el TROS
BLANC (Garnatxa blanca) i el TROS NEGRE (garnatxa negra). Al mateix temps, de
tot el ventall que ens ofereix el Montsant, apareixen les Ediciones
I·Limitadas, on es conceben vins amb personalitat pròpia, tot combinant alguns
d’aquests Trossos o d’altres parcel·les de varietats menys habituals. Trobem NÚVOL
(Garnatxa blanca i Macabeu), FAUNUS (Ull de Llebre, Syrah, Merlot i Garnatxa) i
FLORS (Garnatxa i Carinyena).
LA VISITA
Varem començar
trepitjant a fons desde el primer minut, doncs només arrivar (Celler Alfredo
Arribas) varem començar a tastar botes i tines de microvinificacions
monovarietals.
Escalfant motors,
amb una tina de Garnatxa blanca del Trossos blanc 2011, amb molta fruita blanca
i flors, amb un punt de clementina. Molt de greix i una acidesa molt viva però increïblement
integrada desprès de 12 mesos en bota!!!.
Per continuar, la
base d’un dels nous vins que podreu trobar molt properament a les botigues, el
Faunus, en aquest cas el 2012, amb un color que captivava, violaci, elèctric,
amb notes de fruites negres i gran maduresa, com de pruna madura. Tanins
intensos (és un 2012), però que deixen entreveure la gran personalitat d’aquest
futur vi.
Varem continuar
amb Faunus 2011, ja enllestit i reposant ara en tina, on precipitaran les partícules
sòlides més grans de manera natural, doncs ells opten per no clarificar ni
filtrar els vins. Un anyet desprès, el vi ja es troba més tranquil i reposat,
amb un nas més equilibrat i complexe. Promet molt.
Ara que ja havíem
escalfat motors, comencen a sortir algunes peces de més envergadura, com un
dels lots de Carinyena del Trossos vells, en aquest cas 2012. Es tracta d’una
parcel·la que es verema tard, buscant molta profunditat pero es manté amb una
acidesa molt viva.
![]() |
| Somni, Negre de negres |
Desprès de més d’una
hora tastant vins, entenem que, el projecte al Montsant consisteix en un petit “taller
d’experimentació” on elaboren vins peculiars i amb molta personalitat amb un únic
fil conductor, es busca la màxima expressió de cada varietat. Per
aconseguir-ho, vinifiquen parcel·les per separat mirant d’aconseguir extreure
les peculiaritats més interessants d’aquella varietat en aquella parcel·la.
Un cop al Clos
del Portal, al ben mig de l’anomenada “Milla d’Or del Priorat”, ens introduïm
en una altre filosofia de celler. En aquest cas, les diferencies entre
cadascuna de les linies de treball va més relacionada amb elaborar vins depenent
del grau de maduresa del raïm.
Així, amb una
primera passada per les vinyes, generalment durant la primera setmana de
setembre, s’obté un raïm sà i madur, però més fresc amb el qual s’elaboren els
Gotes del Priorat, vins francs i fàcils, amb molt color, aromàtics i molt
frescos.
En la segona
passada, s’obté un raïm més madur, que donarà lloc a un vi més imponent en
boca, amb notes de fruites negres madures, figa i pruna, molt rodó, que ompla
la boca com el Negre de Negres.
Per últim, amb la
darrera passada, amb un raïm d’extrema maduresa, s’obté el Somni. Un vi grandiós
per la seva maduresa, melositat, profunditat i…frescor!! Aquest vi et deixa sedat,
quasi diria anestesiat,… És un autèntic vi de “meditazione”, com deia un vell
amic meu.
Abans de marxar, però,
varem tornar a veure la llum amb el Tros del Clos, un monovarietal de Carinyena
de vinyes centenàries (1911) amb una acidesa vibrant, quasi elèctrica, que ens
va fer sortir del estat de relax on ens havia transportat el Somni.
En fi, un “viatge”
ple de sensacions i emocions sense necessitat de moure’t de
casa!!!
Salut i Bon
Viatge
Ferran Casellas
dissabte, 26 de gener del 2013
Rubén Parera - Vins d'Autor
Ja, amb les
etiquetes dels seus vius més “senzills”, entenem que es tracta d’un celler que
treballa amb conceptes biodinàmics. Parlant de biodinámica, cal recordar a les
persones que diuen que són tonteries o coses que s’acaben d’inventar per vendre
vi, que la biodianimca és “simplement” el calendari del pagès, que ja existia
per als primers “pagèsos” de fa centenars d’anys. (per cert, he dit simplement,
malgrat de senzill no en té res!!)
Al capdavant del
celler es troba Rubén Parera, que amb l’ajut del seu pare Jordi, dirigint les
vinyes, elabora vins frescos i francs. Són vins que no enganyen a ningú, tal
com ja ens deixe entreveure un dels seus blancs, el Clar.
Doncs així són,
Clars i Catalans. Gent senzilla, que cuida la terra i la natura, amb origens
sempre lligats al camp amb el conrreu de la cirera i l’oliva.
El celler es
troba situat a Sant Joan Samorra, a l’Alt Penedès i gaudeix d’un clima magnífic
per elaborar vins de qualitat, doncs l’entrada de brisa marina i les corrents d’aire
que s’originen entre el corredor de Montserrat i el Massís del Garraf els
garanteix un nivell sanitari a les vinyes extraordinari.
L’aire és molt important
a la vinya, doncs s’emporta possibles fongs que amb la humitat característica
del clima mediterrani es desenvoluparien “com a casa”.
L’idea d’en Rubén
és elaborar vins que respectin molt la varietat, i el fil conductor entre els
seus vins sempre és la fruita.
Malgrat tot, això
no vol dir que al Rubén no li agradi fer coses noves, de fet podríem dir que és
“un personatge inquiet”, en constant evolució, igual que els seus vins.
Una de les peculiaritats
amb les que treballa darrerament, és la bóta de fusta de càssia, que aporta
notes lleugerament “axeressades”.
VINS
CLAR 2012,
Xarel·lo, Gewürztraminer i Chardonnay. Divertit,
fresc i fácil. Aromàtic, amb notes florals i de fruites blanques carnoses.
FOSC 2012, Ull de
llebre, Sumoll, Syrah i Lledoner negre. Fruitòs i golòs, lleuger i amb un pas
per boca suau i agradable. Un vi que convida a beure.
FAUST 0.7, Cabernet
Sauvignon, Merlot, Ull de llebre i Garnatxa Tintorera. És el vi més senyor, prudent,
i complexe. En nas es plé de matisos que li atorguen els 30 mesos que reposa en
bota.
SASSÓ PARERA, Xarel·lo
peculiar, envellit en càssia. No és un vi gens comercial, agrada a qui no te
pressa amb una copa de vi doncs evoluciona constantment, i et sorprèn cada cop
que hi poses el nas. És tant profund que corres el risc de perdret-hi. Alerta!!
;D
ROIG, Sumoll i Ull
de llebre. El rosat de la casa, un bombonet de vi, amb notes de grosella
madura. Molt llaminer.
Salut i vi
Ferran Casellas
dissabte, 24 de novembre del 2012
Cave del Tunnel de la Collogne
Aquesta setmana hem rebut la primera "Moule"* de Comté afinat exclusivament al Tunnel de la Collogne.
En aquest cas es tracta d'un Comté de llarga maduració, més de 20 mesos.
El Comté és un formatge de Pasta Cuita. Mitjantçant aquest procediment trobem formatges tant prestigiosos com el Gruyèré, l’Emmental o l’Apenzell. Aquest procediment consisteix en elevar la temperatura de la quallada, un cop tallada, fins els 55º-58ºC (la temperatura habitual en la majoria de formatges tipus “Manchego” és de 36º-37º). Igual que quan escalfem un formatge i es fon, un cop es refreda ens queda una pasta més elàstica, lleugerament brillant i sense ulls, en aquest cas passa el mateix.
Tots aquests tipus de formatges es van començar a elaborar fa moltissims anys com a sistema de conservar la llet per a subsistir durant els mesos d’hivern, durant els quals els animals no podien sortir a menjar per les muntanyes. I les persones quedaven aïllades sovint durant mesos. Generalment, eren, i segueixen sent formatges de format força gran, d’entre 15 i 40 Kg per els que es necessiten fins a 500 L de llet per cada peça.
Al ser formatges de grans dimensions, la maduració és lenta i permet que les proteïnes de la llet es vagin degraden lentament, aportant una gran complexitat i notes aromàtiques plenes de matisos. En moltes ocasions es comet el mateix error en determinar la qualitat d’un formatge o un vi segons el temps de criança. No és cert que quant més temps de maduració tingui un formatge sigui millor. Cada formatge i especialment depenent de com ha anat l’any, necessita més o menys temps. Malgrat si que és cert que, aquest tipus de formatges, necessiten un mínim temps de maduració, posem 8-10 mesos, però que en cada etapa, el formatge expressarà unes característiques pròpies de l’edat igual que passa amb el vi. Només els grans formatges arribaran als 16,18, 20 o fins i tot 40 mesos de maduració.
Per tant, si la maduració adquireix tanta importància, es pot deduir fàcilment que també en té el lloc on ho faci, i aquí és on entra en joc el Túnel de la Collogne que us comentava al començament.
El Tunnel de la Collogne, es un antic túnel ferroviari, de parets de pedra, amb una profunditat de 15 metres i de 300 metres de llarg. Com l’espai és limitat, nomes hi maduren els formatges que ja d’inici apunten maneres, per tant, aquesta designació asegura la qualitat de tots els formatges que en provenen.
Aquest “Tunnel” on madura aquest Comté li transmet unes característiques molt especials, i fins fa pocs mesos, tot just si guardaven o maduraven els formatges els darrers 4-6 mesos. La peça que hem rebut aquesta setmana a Wine Palace és la primera que entra a Catalunya madurada exclusivament dins d’aquest Tunnel.
*Una Moule es una peça sencera de formatge, un disc d’aproximadament 35-40 kg.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










