Fa ja uns
mesos, va passar per aquí el propietari d’un celler de la Rioja i em va sobtar molt
quan, tot mirant-se els vins blancs de Catalunya va deixar anar un "peró
si todo lo que haceis aquí són cromos repetidos, todos los blancos que teneis
son Xarel·lo" (que NO Xarel 10!!). Jo, la veritat, molt de cas no li vaig
fer, doncs, com les persones tenen boca, la fan servir, però en menys d'un
minut li vaig citar les Garnatxes del Priorat o del Montsant, els Macabeus de
l'Empordà o del Penedès, la
Subirat Parent, la Malvasia de Sitges, el Picapoll del Bages,... En
fi, i tot aixó ho deia un productor d'una regió on l'unic "blend" que
se’ls acudeix fer es el ja clàssic Viura-Malvasia!!!
A arrel d'aquest "magic" moment, em va néixer la necessitat de parlar
d'un dels nostres raïms més emblemàtics: el Xarel·lo.
No només aquest "personatge" de la Rioja, m'ha comentat algun cop el fet de que ara
estiguin apareixent tants Xarel·los com si fos quelcom negatiu. Jo, l’únic
problema que hi veig, es que haguem hagut d’esperar a que la circumstancia
actual de crisis que estem vivint ens hagi portat a exportar més del que venem
a casa, i que per tant, per tal de ser competitius ens hem replantejat el
deixar de fer Chardonnay, Gewürztraminer o Sauvignons blanc per passar a fer
Xarel·los, Garnatxes o Macabeu, amb més personalitat i tipicitat, tal com
demana el mercat exterior.
De fet, en
una de les millors regions vinícoles del món, la Bourgogne, només s'hi
elaboren vins blancs a partir de Chardonnay (salvant petites excepcions
d'Aligoté).
Aquí teniu un petit exemple dels diferents Xarel·los que podem trobar a casa
nostra.
AVGVSTVS XAREL·LO 2010
Fragant i
marí. La proximitat de les vinyes amb el mar impregna els raïms de brisa
marina. Floral, net i persistent, amb molta personalitat.
PANSA BLANCA M. ALELLA 2010
Melós i
madur. En aquest cas, trobem un Xarel·lo amb notes de fruita madura, gairebé de
pansa (orellana d’albercoc i pruna), amb notes cítriques i gust llarg.
ELECTIO 2009
Mineralitat i
profunditat. Vinyes velles de baix rendiment i gran concentració. Extraordinària
evolució aromàtica en tot moment, comença amb fruites blanques carnoses i flors
i a mesura que es va obrint, evoluciona cap a tòfona, terra humida, vainilles i
especies dolces amb un final sempre de fruita fresca. Genial.
XAREL·LO A. TORELLÓ 2011
Simple i
refrescant. És un claríssim exemple de Xare·lo clàssic, molt net i aromàtic,
amb un ventall molt primari de fruites i flors blanques.
IVORI 2009
En aquest
cas, malgrat no es un monovarietal, l'he inclòs doncs la Pansa blanca (és com s'anomena
el xarel·lo a la zona d'Alella), és molt present en aquest vi en la seva besant
més salvatge, amb notes de camamilla i sàlvia, fruites blanques carnoses
(codony i poma) i amb una textura greixosa, mantegosa i un final molt
refrescant.
Com a conclusions, podriem dir que tota varietat ha de mantenir els seus aromes i textures més primitius, però que el clima, la geografia, el terrer, o la manera de fer de cada viticultor i enòleg difiniran la seva personalitat.
Salut i vi
OPINIÓ
by Ferran Casellas
* els articles OPINIÓ, són molt personals i reflecteixen la manera de pensar de qui els signa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada