dissabte, 24 de novembre del 2012
Cave del Tunnel de la Collogne
Aquesta setmana hem rebut la primera "Moule"* de Comté afinat exclusivament al Tunnel de la Collogne.
En aquest cas es tracta d'un Comté de llarga maduració, més de 20 mesos.
El Comté és un formatge de Pasta Cuita. Mitjantçant aquest procediment trobem formatges tant prestigiosos com el Gruyèré, l’Emmental o l’Apenzell. Aquest procediment consisteix en elevar la temperatura de la quallada, un cop tallada, fins els 55º-58ºC (la temperatura habitual en la majoria de formatges tipus “Manchego” és de 36º-37º). Igual que quan escalfem un formatge i es fon, un cop es refreda ens queda una pasta més elàstica, lleugerament brillant i sense ulls, en aquest cas passa el mateix.
Tots aquests tipus de formatges es van començar a elaborar fa moltissims anys com a sistema de conservar la llet per a subsistir durant els mesos d’hivern, durant els quals els animals no podien sortir a menjar per les muntanyes. I les persones quedaven aïllades sovint durant mesos. Generalment, eren, i segueixen sent formatges de format força gran, d’entre 15 i 40 Kg per els que es necessiten fins a 500 L de llet per cada peça.
Al ser formatges de grans dimensions, la maduració és lenta i permet que les proteïnes de la llet es vagin degraden lentament, aportant una gran complexitat i notes aromàtiques plenes de matisos. En moltes ocasions es comet el mateix error en determinar la qualitat d’un formatge o un vi segons el temps de criança. No és cert que quant més temps de maduració tingui un formatge sigui millor. Cada formatge i especialment depenent de com ha anat l’any, necessita més o menys temps. Malgrat si que és cert que, aquest tipus de formatges, necessiten un mínim temps de maduració, posem 8-10 mesos, però que en cada etapa, el formatge expressarà unes característiques pròpies de l’edat igual que passa amb el vi. Només els grans formatges arribaran als 16,18, 20 o fins i tot 40 mesos de maduració.
Per tant, si la maduració adquireix tanta importància, es pot deduir fàcilment que també en té el lloc on ho faci, i aquí és on entra en joc el Túnel de la Collogne que us comentava al començament.
El Tunnel de la Collogne, es un antic túnel ferroviari, de parets de pedra, amb una profunditat de 15 metres i de 300 metres de llarg. Com l’espai és limitat, nomes hi maduren els formatges que ja d’inici apunten maneres, per tant, aquesta designació asegura la qualitat de tots els formatges que en provenen.
Aquest “Tunnel” on madura aquest Comté li transmet unes característiques molt especials, i fins fa pocs mesos, tot just si guardaven o maduraven els formatges els darrers 4-6 mesos. La peça que hem rebut aquesta setmana a Wine Palace és la primera que entra a Catalunya madurada exclusivament dins d’aquest Tunnel.
*Una Moule es una peça sencera de formatge, un disc d’aproximadament 35-40 kg.
dissabte, 21 de juliol del 2012
La Mística dels Formatges Blaus - Part 1
Descobrir el fascinant món del
formatge blau ho podríem comparar amb el màgic moment en que descobreixes els
vins de Xerès.
De formatges blaus al món n’hi ha milers de diferents i cadascun amb la seva propia personalitat. Els hi ha suaus i n’hi ha de potents. N’hi ha de secs i de cremosos; i no m’atreviria mai a dir que n’hi ha d’uns millors que d’altres.
Anglaterra, França o Itàlia són claríssims exemples de la gran varietat i complexitat de formatges blaus que existeixen.
Igual que amb els vins de Xerès,
poden envellir i guanyar en complexitat encara que els podem gaudir plenament
ja de joves.
Com sorgeix??
Si podeu visitar la regió de Rocafort al sud de França, es molt recomanable d’anar a escoltar la història d’aquell jove pastor d’ovelles que duia sempre al damunt tot el necessari per viure durant uns dies mentre duia a pastar el seu ramat: una bota plena de llet (s’utilitzaven com fins fa poc l’estómac de les vedelles ben cosits) i un bon tros de pa. Sembla que un dia un grup d’ovelles es van escapar i el pastor, amb por de perdre-les es va afanyar a perseguir-les, deixant a l’entrada de la cova, la llet i el pa al costat. Al cap d’uns dies, en tornar a passar per la zona va trobar que la llet que tenia al sarró s’havia quallat i el pa s’havia florit.
Sembla que el vent va fer caure
un tros del pa florit dins la llet que, degut al quall natural que es troba en
els estomacs de les vedelles la va fer quallar i el "fong" del pa es
va reproduir dins de la quallada.
De ben segur es complicat de creure, però tal i com anem deduint, en moltes coses com la llet, l’oli o el formatge són deguts en molts casos a petits "accidents" i es per aixó que quelcom de veritat segur que hi ha, o a mi m’agrada creurem-ho!! ;D
Com s’elabora???
En la majoria dels casos els principals canvis respecte a altres tipus de formatges són dos: per un costat és que s’haurà d’afegir el fong (penicilium roqueforti) a la llet per que posteriorment s’hi reprodueixi i per altre banda la maduració del formatge caldrà fer-se embolicant-los amb fulles o paper alumini.
El fet de embolicar el formatge
farà que el fong que es troba dins, hagi d’utilitzar l’oxigen que es troba a
l'interior del mateix, generalment en els ulls. Alguns cops podreu veure línies
que van de dalt a baix de la peça. Son perforacions que es fan amb agulles
amples per que l’oxigen penetri en el formatge i d’aquesta manera podem tenir
major uniformitat.
CONTINUARÀ...
De formatges blaus al món n’hi ha milers de diferents i cadascun amb la seva propia personalitat. Els hi ha suaus i n’hi ha de potents. N’hi ha de secs i de cremosos; i no m’atreviria mai a dir que n’hi ha d’uns millors que d’altres.
Anglaterra, França o Itàlia són claríssims exemples de la gran varietat i complexitat de formatges blaus que existeixen.
Colston Bassett Stilton |
Com sorgeix??
Si podeu visitar la regió de Rocafort al sud de França, es molt recomanable d’anar a escoltar la història d’aquell jove pastor d’ovelles que duia sempre al damunt tot el necessari per viure durant uns dies mentre duia a pastar el seu ramat: una bota plena de llet (s’utilitzaven com fins fa poc l’estómac de les vedelles ben cosits) i un bon tros de pa. Sembla que un dia un grup d’ovelles es van escapar i el pastor, amb por de perdre-les es va afanyar a perseguir-les, deixant a l’entrada de la cova, la llet i el pa al costat. Al cap d’uns dies, en tornar a passar per la zona va trobar que la llet que tenia al sarró s’havia quallat i el pa s’havia florit.
Roquefort |
De ben segur es complicat de creure, però tal i com anem deduint, en moltes coses com la llet, l’oli o el formatge són deguts en molts casos a petits "accidents" i es per aixó que quelcom de veritat segur que hi ha, o a mi m’agrada creurem-ho!! ;D
Com s’elabora???
En la majoria dels casos els principals canvis respecte a altres tipus de formatges són dos: per un costat és que s’haurà d’afegir el fong (penicilium roqueforti) a la llet per que posteriorment s’hi reprodueixi i per altre banda la maduració del formatge caldrà fer-se embolicant-los amb fulles o paper alumini.
Les linies que es veuen ajuden a que s'introdueixi l'oxigen perque es pugui reproduir el fong |
CONTINUARÀ...
dissabte, 30 de juny del 2012
TABÚ nº1: El vi blanc sempre de l'any...
*Versión en Español más abajo
El vi blanc ha de ser sempre de l'any???
Es habitual encontrarnos clientes en las tiendas que nos piden que el vino sea del año. Es razonable que la mayoría de las personas lo pidan pues hasta hace apenas una 15 años no se elaboraban vinos blancos de calidad suficiente y con las características adecuadas como para envejecer correctamente.
De hecho, lo realmente importante es entender que el criterio para decidir cuál es el mejor momento evolutivo para disfrutar un vino no relacionado en si es blanco o negro, sino en otros criterios que tanto pueden afectar a unos como los otros.
Lo principal que hay que analizar es si el vino mejorará o empeorará con el tiempo. Para saberlo hay que analizar diferentes factores.
Uno de los más importantes es la acidez. Tanto en blancos como en tintos la acidez es la que mantiene vivo un vino al mismo tiempo que le aporta intensidad o viveza. Los vinos más jóvenes, por norma son más ácidos, o bien tienen una acidez más salvaje. Esta acidez se puede modular con crianza oxidativa (en la bota) y terminar de afinar en botella. Por lo tanto cuando un enólogo se plantea elaborar un vino, en primer lugar debe saber qué tipo de vino a elaborar pues puede decidir de recoger la uva más "verde" con una acidez más pronunciada y menos Grado o bien al revés.
Si nos centramos en el vino blanco, si que es cierto que muchos vinos blancos de las zonas más cálidas de la península como podrían ser la cuenca Mediterránea, Andalucía o la zona de la meseta de la península, generalmente van justos de acidez y por tanto, generalizando podríamos decir que es aconsejable consumirlos durante el año. Por el contrario, los vinos elaborados con uva cultivados en zonas más frías y húmedas como los de Galicia o algunas zonas de Castilla y león, tienen un crecimiento más lento y por tanto están más desarrollados aromáticamente al mismo tiempo que presentan acidez mes vivas. En estos casos, aunque no siempre, son vinos que se disfrutan más una vez pasados unos meses o un año, incluso, a veces 3 o 4 años después de elaborarlos. De hecho, actualmente tenemos en las tiendas dos Albarinhos de las Rias Bajas de Todd Bloomberg uno del 2007 y el otro de 2008, sin crianza en barrica y que podríamos decir que incluso aunque les irá bien unos meses a pesar de ya están espectaculares.
Hablo mucho de la acidez pues debemos tener en cuenta que las papi-gustativas que tenemos en la lengua y la boca se encuentran todas en el centro de la misma y lo único que detectamos en los laterales. Por lo tanto la acidez es el gusto que nos aportará amplitud al verlo, y de esta manera podemos disfrutar del vino de una manera más completa.
Si tenemos un vino con la acidez baja y en cambio se denso y con cuerpo nos resultará pesado de ver. Por el contrario, si el vino es excesivamente ácido y es demasiado ligero la acidez nos molestará.
Otro factor a tener en cuenta es la elaboración, pues hay vinos elaborados a partir de uvas de cualidades excepcionales, aquellos que han crecido lentamente, bien desarrollados pero que al mismo tiempo han mantenido una acidez viva, que nos permitirán envejecer los en barrica para ganar en complejidad y profundidad y que necesitarán, de hecho, envejecer en la botella, es por eso que podemos encontrar vinos blancos, actualmente, de 2009 o 2010.
De hecho, para terminar, me gustaría comentar que creo que no debemos entender el vino como un elemento estático pues evoluciona constantemente y entiendo que el vino va pasando por diferentes etapas, ni mejores ni peores, cada una con sus virtudes.
Espero haber aportado algo más de claridad en el tema y que a partir de ahora os atrevéis a probar vinos aunque no sean del año!Salud y vino!
El vi blanc ha de ser sempre de l'any???
És habitual trobar-nos
clients a les botigues que ens demanen que el vi sigui de l’any. És raonable
que la majoria de les persones ho demanin, doncs fins fa tot just una 15 anys no
s’elaboraven vins blancs de qualitat suficient i amb les característiques
adients com per envellir correctament.
De fet, el
realment important és entendre que el criteri per decidir quin és el millor
moment evolutiu per gaudir un vi no va relacionat en si és blanc o negre, sinó
en altres criteris que tant poden afectar a uns com els altres.
El principal que
cal analitzar és si el vi millorarà o empitjorarà amb el temps. Per saber-ho
cal analitzar diferents factors.
Un dels més importants
és l’acidesa. Tant en blancs com en negres l’acidesa és la que manté viu un vi
al mateix temps que li aporta intensitat o vivesa. Els vins més joves, per
norma son més àcids, o bé tenen una
acidesa més salvatge. Aquesta acidesa es pot modular amb criança oxidativa (en
la bota) i acabar d’afinar dins l’ampolla. Per tant quan un enòleg es planteja
elaborar un vi, en primer lloc ha de saber quin tipus de vi vol elaborar doncs
pot decidir de recollir el raïm més “verd” amb una acidesa mes pronunciada i
menys Grau o bé al revés.
Si ens centrem en
el vi blanc, si que es cert que molts vins blancs de les zones més càlides de
la península com podrien ser la conca Mediterrània, Andalusia o la zona de l’altiplà
de la península, generalment van justos d’acidesa i per tant, generalitzant podríem
dir que es aconsellable consumir-los durant l’any. Per contra, els vins elaborats amb raïm
cultivats en zones més fredes i humides com els de Galícia o algunes zones de
Castella i lleó, tenen un creixement més lent i per tant estan més desarrollats
aromàticament al mateix temps que presenten acideses mes vives. En aquests
casos, encara que no sempre, són vins que es gaudeixen més un cop passats uns
mesos o un any, fins i tot, a vegades 3 o 4 anys desprès d’elaborar-los. De
fet, actualment tenim a les botigues dos Albarinhos de les Rias Baixes de Todd
Bloomberg un del 2007 i l’altre del 2008 (Viñedo de Xoan i Viñedo de Bemil, sense criança en bòta i que podríem
dir que fins i tot encara els anirà bé uns mesos malgrat ja estan
espectaculars.
Parlo molt de l’acidesa
doncs hem de tenir en compte que les papil·les gustatives que tenim a la llengua
i la boca es troben totes en el centre de la mateixa i l’únic que detectem als
laterals. Per tant l’acidesa és el gust que ens aportarà amplitud al veure’l, i
d’aquesta manera podem gaudir del vi d’una manera més completa.
Si tenim un vi amb
l’acidesa baixa i en canvi es dens i amb cos ens resultarà pesat de veure. Per
contra, si el vi es excessivament àcid i es massa lleuger l’acidesa ens
molestarà.
Un altre factor a
tenir en compte es l’elaboració, doncs hi ha vins elaborats a partir de raïm de
qualitats excepcionals, aquells que han crescut lentament, ben desarrollats però
que al mateix temps han mantingut una acidesa viva, que ens permetran envellir-los
en bota per tal de guanyar en complexitat i profunditat i que necessitaran, de fet,
envellir en l’ampolla, es per això que podem trobar vins blancs, actualment,
del 2009 o 2010.
De fet, per
acabar, m’agradaria comentar que crec que no hem d’entendre el vi com un
element estàtic doncs evoluciona constantment i entenc que el vi va passant per
diferents etapes, ni millors ni pitjors, cadascuna amb les seves virtuts.
Espero haver
aportat una mica més de claredat en el tema i que a partir d’ara us atreviu a
tastar vins malgrat no siguin de l’any!!!
Salut i vi!!
-------
Español
-------
Es habitual encontrarnos clientes en las tiendas que nos piden que el vino sea del año. Es razonable que la mayoría de las personas lo pidan pues hasta hace apenas una 15 años no se elaboraban vinos blancos de calidad suficiente y con las características adecuadas como para envejecer correctamente.
De hecho, lo realmente importante es entender que el criterio para decidir cuál es el mejor momento evolutivo para disfrutar un vino no relacionado en si es blanco o negro, sino en otros criterios que tanto pueden afectar a unos como los otros.
Lo principal que hay que analizar es si el vino mejorará o empeorará con el tiempo. Para saberlo hay que analizar diferentes factores.
Uno de los más importantes es la acidez. Tanto en blancos como en tintos la acidez es la que mantiene vivo un vino al mismo tiempo que le aporta intensidad o viveza. Los vinos más jóvenes, por norma son más ácidos, o bien tienen una acidez más salvaje. Esta acidez se puede modular con crianza oxidativa (en la bota) y terminar de afinar en botella. Por lo tanto cuando un enólogo se plantea elaborar un vino, en primer lugar debe saber qué tipo de vino a elaborar pues puede decidir de recoger la uva más "verde" con una acidez más pronunciada y menos Grado o bien al revés.
Si nos centramos en el vino blanco, si que es cierto que muchos vinos blancos de las zonas más cálidas de la península como podrían ser la cuenca Mediterránea, Andalucía o la zona de la meseta de la península, generalmente van justos de acidez y por tanto, generalizando podríamos decir que es aconsejable consumirlos durante el año. Por el contrario, los vinos elaborados con uva cultivados en zonas más frías y húmedas como los de Galicia o algunas zonas de Castilla y león, tienen un crecimiento más lento y por tanto están más desarrollados aromáticamente al mismo tiempo que presentan acidez mes vivas. En estos casos, aunque no siempre, son vinos que se disfrutan más una vez pasados unos meses o un año, incluso, a veces 3 o 4 años después de elaborarlos. De hecho, actualmente tenemos en las tiendas dos Albarinhos de las Rias Bajas de Todd Bloomberg uno del 2007 y el otro de 2008, sin crianza en barrica y que podríamos decir que incluso aunque les irá bien unos meses a pesar de ya están espectaculares.
Hablo mucho de la acidez pues debemos tener en cuenta que las papi-gustativas que tenemos en la lengua y la boca se encuentran todas en el centro de la misma y lo único que detectamos en los laterales. Por lo tanto la acidez es el gusto que nos aportará amplitud al verlo, y de esta manera podemos disfrutar del vino de una manera más completa.
Si tenemos un vino con la acidez baja y en cambio se denso y con cuerpo nos resultará pesado de ver. Por el contrario, si el vino es excesivamente ácido y es demasiado ligero la acidez nos molestará.
Otro factor a tener en cuenta es la elaboración, pues hay vinos elaborados a partir de uvas de cualidades excepcionales, aquellos que han crecido lentamente, bien desarrollados pero que al mismo tiempo han mantenido una acidez viva, que nos permitirán envejecer los en barrica para ganar en complejidad y profundidad y que necesitarán, de hecho, envejecer en la botella, es por eso que podemos encontrar vinos blancos, actualmente, de 2009 o 2010.
De hecho, para terminar, me gustaría comentar que creo que no debemos entender el vino como un elemento estático pues evoluciona constantemente y entiendo que el vino va pasando por diferentes etapas, ni mejores ni peores, cada una con sus virtudes.
Espero haber aportado algo más de claridad en el tema y que a partir de ahora os atrevéis a probar vinos aunque no sean del año!Salud y vino!
dijous, 28 de juny del 2012
Formatge Gebrat d'Obaga
GEBRAT D’OBAGA
La quallada “àcida”, és una de les maneres d’elaborar formatge. Consisteix
en deixar “acidificar” la llet per tal de que es cualli. A diferencia de la
cuallada enzimàtica, en aquest cas, no s’afegeix cap mena de cuall o quantitats
molt petites.
La cuallada dura entre 12 i 24 hores a una temperatura ambient de entre 20
i 22 Cº.
Els formatges elaborats mitjançant aquest procediment mantenen molta mes
humitat i són idonis per a elaborar formatges de pell florida o sembrada.
Generalment no es maduren excessivament, entre pocs dies i un parell de
mesos, encara que es poden trobar excepcions.
Avui us presentem el Gebrat d’Obaga de Salvador Maura, elaborat al Mas d’Eroles.
Recordeu que si teniu cap mena de dubte no teniu més que deixar-nos-la en
un comentari en aquest mateix post.
dissabte, 23 de juny del 2012
Invasió Anglesa al Paradís del Formatge Barcelona
Ahir ens van arribar, ja per fi, els formatges anglesos!!!
Montgomery Cheddar, fet a mà de manera artesanal, de llet crua de vaca, aquest cheddar elaborat a pocs kilòmetres de Somerset, madurat durant 12 mesos,
i embolicat en tela de mussolina, en els prestatges
de fusta hi adquireix uns profunds i intensos sabors a nous i cereals. El seu aroma et captivarà.
Montgomery's Cheddar rebut a Av.Sarrià el 21/06/12 |
Berkswell |
Berkswell, deu el seu nom al
llogaret de Berkswell la ciutat més propera a la finca. Aparentment es tracta d’un formatge de nova creació, però sembla ser
que restaurant l’antiga finca varen trobar una sala on antigament s’hi
realitzava formatge. Despres de llargues investigacions sembla que el Berkwell
es un dels formatges mes antics d’Anglaterra.
Berkswell |
El
formatge s’elabora amb llet d’ovella, es deixa acidificar lleugerament i tot
seguit es cualla amb cuall animal. Un cop obtenida la cuallada s’escalda per
tal d’eliminar humitat i s’aconsegueix una pasta més ferma. Un cop desxerigotat
es posa en motlles (antics escorredors) que li donen la seva peculiar forma. En
la maduració s’embolica de tela i actua una mica com el clothbinding en un
formatge cheddar, el que permet
que la humitat s’alliberi i que els sabors
es concentrin
Colston Basset Stilton, elaborat molt a prop de Nottingham, és un dels més
prestigiosos formatges blaus d’Anglaterra, i és molt dir, en un país on els
formatges blaus son, pràcticament, de culte.
Elaborat amb llet de vaca, de pasta premsada, de maduració llarga, complexa
i de textura lleugerament friable.
Apropeu-vos per Sant Cugat o Av. Sarrià i tasteu-los.
Salut, Vi i Formatge
Ferran
divendres, 22 de juny del 2012
Formatge Tou dels Til·lers, Tros de sort
Aquesta setmana us presentem el Tou dels Til·lers, possiblement un formatge ja conegut per a la majoria de vosaltres doncs s'ha convertit en un dels pals de paller del formatge artesà de Catalunya. Es per aixó que volem començar aquesta nova secció del blog amb aquest magnific formatge.
Salut, vi i formatge
Ferran
Wine Palace Barcelona
dissabte, 16 de juny del 2012
Revetlla de Sant Joan a Wine Palace
Revetlla
d’Embotits i formatges...
a Wine Palace Barcelona!!
a Wine Palace Barcelona!!
ECO-REVETLLA!!!
28€ PREU APROX. X 4 PERS
7€/PERSONA
(mínim 4 persones)
120 gr. PERNIL IBÈRIC D’ENGREIX NIETO MARTÍN -
GUIJUELO
100 gr. CAP DE LLOM GRANER – EMPORDÀ
130 gr. SOBRASSADA – EMPORDÀ
170 gr. FUET – EMPORDÀ
TERRINE DE CANARD SAINT
ORENS – FRANÇA
CRACKER NATURAL
“THE FINE CHEESE CO.”
CRACKER INTEGRAL “THE FINE
CHEESE CO.”
REVETLLA GOURMET!!!
48€ PREU APROX. X 4 PERS
12,00€/PERSONA
(mínim 4 persones)
120 gr. ESPATLLA IBÈRICA DE GLÀ
MALDONADO - EXTREMADURA
100 gr. LLOM IBÈRIC D’ENGREIX
NIETO MARTÍN - GUIJUELO
100
gr. MAGRET GRANER – EMPORDÀ
130
gr. SOBRASSADA – EMPORDÀ
245 gr. LLONGANISSA – EMPORDÀ
85 gr. MEDALLÓ DE FETGE GRAS - EMPORDÀ
LLAUNA
3 VARIETATS CRACKER “THE FINE CHEESE CO.”
SELECCIÓ DE FORMATGES ARTESANS AFINATS!!!
SELECCIÓ DE FORMATGES TOUS I CREMOSOS
SELECCIÓ DE FORMATGES SECS I MADURATS
SELECCIÓ DE FORMATGES EQUILIBRI
5€-6€/PERSONA
(mínim 4 persones)
*TOTES LES TAULES DE FORMATGES TENEN ELS MATEIXOS PREUS.
** TOTS ELS FORMATGES SÓN ARTESANS I NO PODEM GARANTIR QUINS SERAN
ELS FORMATGES EXACTAMENT.
***LA SELECCIÓ DE FORMATGES ES PRESENTA EN PISSARRA NATURAL SENSE COST AFEGIT.
dilluns, 4 de juny del 2012
Alejandro Fernandez - d.o. Ribera del Duero
Un Personatge amb les idees molt clares...
L’equip de sumillers de Wine Palace va visitar el passat mes de maig els Cellers que composen el grup Alejandro Fernández.
L’equip de sumillers de Wine Palace va visitar el passat mes de maig els Cellers que composen el grup Alejandro Fernández.
Elaborats sota la filosofia d’aconseguir
vins profunds i amb capacitat d’evolucionar, i de fet no trobem cap vi elaborat
a cap dels seus 4 cellers amb menys de 12 mesos de criança en bota.
Una peculiaritat que ens va
sobtar va ser la de que s’utilitza pràcticament al 95% bota Americana, segons
ens explica En Alejandro, perquè es la que millor modula el seu vi i el que més
agrada sempre que els dona a tastar.
Un detall de la personalitat d’aquest
visionari del vi es la pulcritud en totes les instal·lacions.
Varem poder tastar molts vins de
diferents zones, climes i estils però tots ells amb un denominador comú:
complexitat i profunditat.
El Vinculo 2003, de la Mancha, vigorós i amb
textura, amb menys acidesa que la resta de vins que varem anar tastant desprès
però sorprenentment fresc tant per la zona com per la collita. Ens explica que
ells son sempre els primers en collir a mitjans agost per mantenir aquesta frescor
en tots els seus vins.
Sorprenent Paraje La Golosa Gran Reserva
2003, complexa i vellutat, molt agradable de beure.
Dehesa La Granja, en un somni paradisíac
de prats verds, bestiar i tranquil·litat, s’elaboren vins de tall més modern,
amb més color i fruita, malgrat seguir la mateix línia que la resta. Personalment,
per mi, van ser els mes interessants de tots.
Ovella Churra auòoctona de la zona |
Varem poder tastar el formatge
que elabora artesanalment amb llet de ovella Churra. Espectaculars!!
La visita ens va portar fins a
Roa, a pràcticament 950
metres d’alçada on elaboren el Condado de Haza. Aquesta
ubicació i la climatologia tant peculiar, fan d’aquest, un vi facil de beure,
molt agradable, amb fruita però que aguanta molt be els anys en ampolla. Aquí
també varem tenir la sort de tastar Alenza 1995, Alenza 2001 o un Condado de
Haza de 1996 i del 2007.
Per últim, Pesquera, bressol del
seu projecte on realment vam gaudir de grans ampolles com Pesquera Janus Gran
Rerserva 1986, Pesquera Gran Reserva 1996 i Pesquera Milenium 1996 entre d’altres,
tots ells formidables.
Salut i Vi
Ferran Casellas
Wine Palace Barcelona
Ferran Casellas
Wine Palace Barcelona
dijous, 31 de maig del 2012
Nova collita a Marco Abella!!
Ahir, a Can Jubany, Calldetenes, vaig poder tastar les noves collites de Marco Abella que ben aviat tindrem a les botigues.
Loidana 2008, sorprenent, fresc, amb més presencia de fruita i color que 2007. Es més "Priorat" en cuant a textura però segueix amb la mateixa filosofia que l'any passat, és un vi per agradar, per introduirse als Priorat, molt fàcil de beure.
Mas Mallola 2008, ha fet un pas endevant i el preu comença a ser escandalòs doncs la qualitat, personalitat i profunditat d'aquesta nova collita son formidables. Tindrà encara més capacitat de envelliment i un gran potencial de guarda.
Clos Abella 2006, està per fer, igual que en el Mas Mallola 2008, el Clos Abella 2006 també ha fet un passet endevant cap a la grandesa. Moltissima fruita, profunditat, amb notes de terrer molt marcades que t'apropen encara més a la vinya amb multitut de matisos d'herbes aromàtiques i de bosc amb una fruita molt fresca (cirera) i un fons agradable de pell de taronja. Delicios!
Salut i Vi
Ferran
dimecres, 2 de maig del 2012
El Vi és salut!
10 razones saludables para beber un par de copas de Vino al día
El vino es una pieza más de la pirámide nutricional y un
“alimento” de la Dieta Mediterránea que, tomándolo con moderación y acompañando
las comidas, es saludable para el organismo. Domingo Valiente, Secretario
General de la Fundación para la Investigación del Vino y la Nutrición (FIVIN)
señala que “el carácter distintivo del
vino a efectos de salud viene dado por los compuestos aromáticos y por los
compuestos fenólicos como el resveratrol, los antioxidantes y los polifenoles”.
Prestigiosos estudios de salud demuestran los beneficios
de un consumo moderado de vino tinto. Es conocido que previene enfermedades del
corazón pero otros estudios más recientes indican que también previene y alivia
los efectos de otras enfermedades como la demencia, la diabetes o la
osteoporosis.
A continuación enumeramos 10 razones que animan a su
consumo moderado:
1. Cuidando
el corazón
Muchos estudios han demostrado que un consumo regular y
moderado de vino tinto (uno o dos vasos al día) ayuda a una mejor circulación
de la sangre y disminuye el riesgo de enfermedades cardiovasculares.
Un estudio de la Universidad de Stanford ha descubierto
que uno de los factores del vino es que activa una enzima llamada aldehyde
dehydrogenase 2. Esta enzima elimina elementos tóxicos lo que previene daños
adicionales a las células del corazón.
2. Retrasa
la demencia
El consumo moderado de vino tinto puede ayudar a retrasar
la llegada de la demencia senil y otras formas de demencia.
Una investigación reciente del Hospital Clínico de
Barcelona reafirma los beneficiosos efectos de tomar una o dos copas de vino al
día para la prevención del Alzheimer.
Hay dos proteínas peptídicas relacionadas con el
Alzheimer. Estas proteínas tienen tendencia a unirse formando placas que rodean
y matan células cerebrales. Estudios de las Universidades de California, Los
Ángeles y Mt. Sinai, la Escuela de
Medicina de Nueva York han descubierto que los polifenoles, sustancia que se
encuentra en las semillas de las uvas vinícolas, evitan la formación de estas
placas.
3. Previene
la artritis
Estudios realizados en Suecia han descubierto que beber
una media de 5 a 10 copas de vino tinto a la semana puede cortar el riesgo de
desarrollar artritis reumática en más de un 50% frente a los no consumidores de
vino.
Además, otros estudios han concluido que el consumo
moderado de vino tinto está asociado al aumento de la densidad de los huesos en
mujeres de la tercera edad, reduciendo de este modo su riesgo a padecer
osteoporosis.
4. Ayuda
a mantener la gripe y los catarros alejados
Un estudio español demostró que aquellos que consumían de
8 a 14 copas de vino tinto en una semana eran menos propensos a coger un
resfriado que los que bebían cerveza, bebidas espirituosas o nada de alcohol.
Estudios de la Universidad de Carolina del Sur aseguran
que la sustancia química, un polifenol denominado quercetina, que se encuentra
en el vino tinto, las manzanas y las cebollas ayudan a proteger contra la
gripe.
5. Desciende el riesgo de diabetes
La gente que consume cantidades moderadas de vino tiene
más posibilidades de prevenir la diabetes de tipo 2. Un estudio de la
Universidad de Salud Pública de Harvard realizado entre mujeres mayores de 25
años que consumían un o dos vasos de vino al día tenían un 58% menos de
probabilidades de tener diabetes que las no bebedoras.
Según Rosa María Lamuela, miembro del comité científico
de FIVIN: “Un consumo moderado de vino no
perjudica al diabético, y actúa de bactericida. También ayuda a mejorar la
digestión, y es benéfico para problemas de halitosis, faringitis crónica,
ulceras, diarreas y estreñimiento”.
6. Reduce
la presión sanguínea y el colesterol
Investigadores españoles concluyen que las uvas que se
destinan para el vino tinto contienen significantes niveles de fibra. Han
detectado que la fibra y los antioxidantes que se encuentra en la variedad
Tempranillo, en particular, parecen reducir más la presión sanguínea y el
colesterol que otras fuentes más conocidas de fibra como la avena.
“Otros
beneficios que aporta el consumo moderado de vino es el aumento del colesterol
HDL (colesterol bueno). Las lipoproteínas de alta densidad participan
activamente en la depuración del colesterol en exceso dentro del organismo” añade Rosa María
Lamuela.
7. Reduce
el riesgo de cáncer de garganta
De acuerdo con un estudio publicado en marzo del 2011,
beber vino con moderación puede proteger de la aparición del cáncer de esófago.
Los investigadores descubrieron que los sujetos que consumían entre 7 y 14
vasos de vino a la semana reducen las posibilidades de desarrollar la
enfermedad en un 56% de los casos.
8. Estimula
el corazón antes de realizar ejercicio
Según Douglas McKeag, director de la Universidad de
Medicina Deportiva de Indiana, “no es
perjudicial para tu salud si bebes un poco de vino antes de hacer ejercicio; de
hecho, estimula el corazón”. Otro beneficio físico es la dilatación de los
vasos sanguíneos y la relajación de los músculos.
9. Te
ayuda a mantenerte despierto
Un estudio publicado por Journal of the Science of Food and Agriculture señaló que la uva
vinícola es rica en melatonina, una
hormona que no solo te espabila por la noche sino que también actúa como un
fuerte antioxidante y elimina la toxicidad de las células.
10. Reduce el riesgo de enfermedades
cardiovasculares
Científicos europeos han asociado el consumo moderado de
alcohol, especialmente del vino, a mayores niveles de ácidos grasos y de Omega
3 en la sangre.
Estos
ácidos grasos ayudan a reducir el riesgo de enfermedades cardiovasculares. Como
el cuerpo no produce naturalmente estos ácidos grasos, tiene que sintetizar
estas dosis de Omega 3 procedente de aceites vegetales con la ayuda del
alcohol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)