dimecres, 27 de novembre del 2013

Formatgeria Reixagó

L’energia que desprenen la Paula i la Gemma contrasta amb la seva humilitat, tot i que, a mesura que xerres amb elles, entens que són persones molt capaces, amb uns amplis coneixements tècnics i amb unes enormes ganes de fer bé el que fan.
A vegades es critica algun nou productor precisament pel fet de ser nou, encara que a vegades, ves per on, també ens queixem si la gent no té iniciativa per fer coses noves; bé, m'imagino que és llei de vida...
En aquest cas, es tracta d’una nova formatgeria, El Reixagó, posada en marxa, un cop més, per donar valor afegit a la llet i també perquè era un dels desitjos del propietari de la finca. La dirigeix la Paula, una biòloga amb una curta, però intensa, experiència al capdavant d’aquest tipus de negoci. I crec que s’ha de tenir molt valor i confiança en si mateix per endegar un negoci com una formatgeria tot sol. Treballar acompanyat et dona tranquil·litat perquè, tot i ser responsable del que passi, no estàs sol tal com ho va estar la Paula durant tot el primer any —dels dos que han passat ja— d'activitat a la formatgeria. Sort hi ha que, des de fa un any, pot comptar també amb una excompanya d’estudis de biologia, la Gemma.


Els formatges que elaboren ja els tenien força decidits arran del projecte del negoci: dues pastes toves, una pasta premsada i una… pasta cuita!!! Així doncs, si dèiem que cal tenir valor per enfrontar-se a un projecte nou, més encara per responsabilitzar-se de fer un formatge pràcticament inèdit a Catalunya. De fet, les pastes cuites més conegudes —com el comté, l'emmental i l’appenzell— provenen de regions on els prats són verds i abundants, i on els animals s’alimenten durant gairebé tot l’any amb una variada mescla de flors, herbes i plantes. Ho explico perquè es tracta d'un tipus de producte on la higiene i la complexitat de la llet són factors clau perquè els formatges siguin formidables o, almenys, possibles.
De moment, els primers exemplars de Reixagó —així es dirà el formatge quan vegi la llum— ja estan en maduració, un procés que durarà entre dotze i divuit mesos, depenent de la mida de la peça. Ja estic impacient de tastar-lo! ;-)

Tots els formatges elaborats a la formatgeria El Reixagó es fan amb llet de vaques frisones de ramat propi. La pulcritud a la granja és espectacular, les vaques viuen tranquil·les i amb prou espai per passejar, i s’ha treballat molt per aconseguir-ho. Ara, els esforços pel que fa al bestiar van encaminats en millorar la qualitat de la llet, si és possible.
Quant als formatges de pasta tova, n'elaboren un de quallada làctica, el Sant Ignasi, amb un procés que s’allarga pràcticament dos dies, ja que es deixa madurar la llet amb els ferments làctics i posteriorment es realitza una quallada de 24 hores; a continuació s’emmotlla la pasta directament amb un cullerot, tot mirant de no trencar gens la quallada; al cap d'unes hores, es dona la volta a la peça, perquè agafi forma per totes dues bandes, i finalment es trasllada el formatge a la sala d’oreig, on s’hi sembra el fong blanc que el protegirà. El resultat és una pasta tova, més cremosa a mesura que va madurant, i pràcticament líquida quan arriba al punt òptim; un producte gustós i molt elegant.


Tenen també un altre formatge de pasta tova, el Montreix, que però prové d'una quallada mixta, més de l’estil d’un camembert, perquè ens entenguem. En aquest cas també es treballa prèviament la llet amb els ferments làctics, i el resultat és un formatge que, quan encara és poc madur, ja és molt cremós i té un gust que no deixa indiferent. De fet, tot i que podria semblar un formatge força suau, en realitat té una gran complexitat i un gust molt més intens del que faria esperar el seu aspecte.
Per últim, un formatge de pasta premsada i quallada enzimàtica, l’Olost: probablement un formatge més de cada dia, però no per això simple; de pasta dura i gust suau, sorprèn sobretot per un postgust complex i llarg.
En fi, unes formatgeres i una formatgeria a tenir molt en compte!
Fins a la propera!
Ferran Casellas

dimecres, 20 de novembre del 2013

Oli d'Oliva Verge Extra - Coop. l'Olivera

Els olis de L’Olivera: territori, gent, tipicitat
L’Olivera és un petita cooperativa que des de l’any 1974 treballa al petit poble de Vallbona de les Monges. Des dels inicis es dedica a cultivar la terra, i ho fa també amb olivers escampats per diferents parcel·les que envolten Vallbona de les Monges.
El lloc: Vallbona de les Monges, olivicultura tradicional de turons i terrasses
La història de Vallbona de les Monges està lligada al monestir cistercenc femení més antic de Catalunya. Aquí som lluny de la ciutat i de les grans artèries de comunicació, en un paisatge ondulat sostingut per murs de pedra seca que sostenen una agricultura fràgil i autèntica, amb un gran potencial qualitatiu, però que es debat entre el futur i l’abandó progressiu.
El clima és mediterrani continental, amb pluviometria escassa (350-400 mm anuals) i hiverns freds i secs. Els estius són calorosos, però no excessius, gràcies a l’altitud (500-700 m) i als vents que sovint bufen: la marinada, el vent de mar que ve a les tardes d’estiu i les refresca i el serè, de la vall de l’Ebre, fresc i sec.
Les oliveres es troben em petites parcel·les que formen part del que alguns han anomenat “olivicultura heroica” o “Priorat dels olis”. En conjunt, el paisatge és un mosaic de vegetació salvatge, murs i camps de cultius diversos que configuren un entorn únic per a la producció d’olives d’alt valor afegit (sensorial, ambiental, econòmic, territorial, social...).
El cultiu: agricultura ecològica i de secà, adaptació al paisatge
A L’Olivera cultivem més de 2.000 oliveres escampades en diferents finques al voltant de Vallbona, sumant una superfície de 19 ha aproximadament. L’Olivera és un arbre de marges, aquí més que la vinya, i sovint les trobem en feixes abancalades i a tocar dels murs de pedra seca. La pràctica totalitat són de la varietat arbequina, aquesta petita oliva amb denominació d’una vila veïna (Arbeca) i que ara s’ha exportat per tota la geografia mundial. Els darrers anys estem també investigant amb d’altres varietats catalanes minoritàries (rogeta, sarrut, arboçana).
Treballem aplicant els criteris de l’agricultura ecològica i les nostres finques estan certificades.
Els nostres olivers de secà són resistents al fred, amb menys vigor, un fruit més petit i amb una baixa productivitat, aportant un excel·lent gust i aromes als olis. I, depenent de les collites, amb uns atributs sensorials més extrems (amarg, picant, fruitat,...).
L’elaboració: el molí, la cuina d‘un oli premium
Tota la producció l’elaborem en un molí propi de tecnologia italiana de petita escala. La collita, lenta i en condicions difícils (hiverns freds, boira...), ens dóna el fruit que anem elaborant progressivament durant les setmanes que van des de finals d’Octubre a finals de Desembre. Un cop collides, les olives es posen en petites caixes reixades de 10-12 kg a la parcel·la mateix. L’oli és el suc de l’oliva fresca, elaborat per “extracció en fred” (temperatura inferior als 27 oC, normalment a 23-25 oC) per procediments mecànics amb separació centrífuga en dues fases i decantació natural. Després és conservat en condicions òptimes, filtrat i conservat en dipòsits d’acer inoxidable, en absència d’aire i a temperatura constant tot l’any.
L’equip de treball
A L’Olivera, des dels seus inicis, entenem que el treball agrícola pot esdevenir una eina d’inclusió i per això a l’equip hi ha persones amb diferents “fragilitats”. Uns quants viuen en una casa del poble que nosaltres mateixos organitzem. Junt a aquest equip s’hi apleguen també altres treballadors amb una formació i itineraris diferents que treballen activament per a fer uns olis finals de gran qualitat.
Els olis
L’OLIVERA finques
Aquest oli és un cupatge dels diferents lots que anem fent durant la campanya. Us el recomanem directe en copa per apreciar-ne els aromes i paladar, o cru, en els plats més diversos.
La presentació és en ampolla de vidre fosc de 0,5 l. L’etiqueta ha estat dissenyada per Claret Serrahima i totes les unitats estan numerades. Ha guanyat un premi LAUS-FAD de disseny.
L’OLIVERA selecció
Les olives per a produir aquest oli provenen de les millors parcel·les i han estat collides a mà en el moment òptim de maduració (habitualment pels primers quinze dies de Novembre). L’extracció en fred (20-21 ºC), unit a l’estricta selecció de la matèria primera i del producte final donen un oli únic, sempre en una quantitat molt limitada d’unitats. La presentació és en ampolla de vidre verd fosc i embolicada en paper de seda blanc. L’etiqueta ha estat dissenyada també per Claret Serrahima i totes les unitats van numerades.
L’OLIVERA oli de marges
Aquest oli l’hem elaborat amb olives de producció ecològica que provenen d’explotacions familiars de la nostra zona i que conreen també els olivers en parcel·les tradicionals, marcades per la presència de marges o murs de pedra seca. La presentació és en llauna de 2l i és de producció ecològica certificada. L’etiqueta ha estat dissenyada pel dissenyador lleidatà Pau Llop.
L’OLIVERA oli de cada dia
Aquest és un oli que prové de la zona de les Garrigues i s’ha elaborat amb la varietat arbequina. Abans d’envasar-lo, cada any seleccionem un lot d’oli de dues cooperatives veïnes dels pobles d’Arbeca i l’Espluga Calba amb les que treballem habitualment, així com una part d’oli elaborat a les nostres instal·lacions.
La presentació és en garrafa quadrada de PET de 5l i l’etiqueta l’ha creada també el dissenyador lleidatà Pau Llop. Els números impresos en diferents tipografies sobre paper kraft (de l’1 al 31) representen els diferents dies del mes, fent referència a aquest “consum habitual” que vol transmetre l’embalatge.


Ferran Casellas
Wine Palace Barcelona

divendres, 15 de novembre del 2013

Irish Coffee Gin&Tonic

Dificultat: Alta
Preu: €€ (de € a €€€€)

Aquest és un dels cocktails de la carta de la prestigiosa cocteleria Dry Martini de Javier de las Muelas a Barcelona. És un gin&tonic original i sorprenent, magnific per prendre a mitja tarda o de sobretaula especialment quan comença el fred.

La ginebra no coincideix amb la nostra recepta doncs creiem que amb la nova 9 de Mascarò encara queda millor el combinat. La foto va ser realitzada a Wine Palace per l'article de la revista Epicur sobre Gin&Tonics.

Necessitem:
Gin 9 de Mascaró
Kahlúa (licor de café)
Tónica Thomas Herny
Canyella
Nou moscada
Crema de llet

Preparacions previes:
Posar la crema de llet al congelador una estona doncs com més freda estigui més densitat guanya.

Per aquest combinat es interessant d’elaborar-lo amb vas tipus “sidra” per conseguir un millor efecte. Introduir-hi el gel (4 o 5 glaçons) i una branca de canyella llarga. Servir 2 cl. de Kahlúa, 5 cl. de Gin 9 de Mascaró, remenar amb la cullera imperial i introduir-hi els 20 cl. d’una Tónica Thomas Henry i donar un parell de voltes més a tot el preparat.
Treure del congelador la crema de llet que hi teniem reservada i amb l’ajut de la própia cullera imperial servirem la crema de llet mirant de que quedi per el damunt amb el mateix efecte que en un Irish Coffee. Per finalitzar ratlla pel damunt una mica de nou moscada.
El Gin&tonic s’ha de prendre sense remenar. D’aquesta manera en cada glop gaudirem de la sensació d’entrada refrescant i cruixent de la tónica i la ginebra i al mateix temps rebràs l’entrada de la crema que t’aprotarà textura i suavitzarà el seu gust.

Una experiencia formidable.

Adjunto un enllaç on ensenyem a preparar un Irish coffee per que us serveixi per entendre la técnica!!

Ferran Casellas
Wine Palace Barcelona

dimecres, 13 de novembre del 2013

Celler Avgvstvs, DO Penedès a tocar del mar

El Celler de vins AVGVSTVS, malgrat no fer més de 20 anys desde que iniciaren el seu camí, s’ha convertit en un dels referents al nostre país, especialment, per la seva regularitat i sentit comú, doncs ha evolucionat al mateix temps que ho feiem els sumillers, adaptant-se als nous temps i les noves tendències, més gastronòmiques, sense apartar-se el més mínim del seu estil.


L’AVGVSTVS CHARDONNAY, MASSA AVIAT PER SER MÍTIC?
Pels que varem començar com sumillers amb el nou segle (jo em vaig titular oficialment el maig de 1999), el Avgvstvs Chardonnay ha estat sempre un vi referent i que no podia faltar a cap carta d’Estrella Michelin. Com us dic, els seus vins han anat evolucionant, doncs aquest Chardonnay,  fa uns 10 anys, era lleugerament diferent al que trobem ara. Era un vi de gran maduresa, amb textura i greix, amb aromes de platan madur i poma vermella amb una prou important dosi de matisos provinents de la seva llarga criança en bòta de roure. Era un vi que et marcava, doncs s’allunyava en aquells moments dels vins més lleugers i àcids que venien de Galicia, els albarinho. Avui l’Avgvstvs Chardonnay és un vi molt posat al dia, amb una fruita més intensa de base, més complexe en matisos primaris de poma vermella i fruites tropicals, amb lleugers torrats de la criança, ara més discreta, i amb els característics aromes de fons, de fruits secs torrats i iogourt de llimona. Malgrat jo sempre defenso les varietats que podriem dir són autòctones del país, he de reconèixer que tinc una certa debilitat per aquest vi.


QUÈ DIFERENCIA L’AVGVSTVS CHARDONNAY DE LA RESTA...
La tipicitat del seu propi Chardonnay, plantat a pocs km del mar, no la té ningú més, amb el seu sol, el seu clima, i la vegetació que l’envolta li confereixen notes iodades i salines molt mediterranies.
“La nova tendencia ens empeny a evolucionar cap a varietats autoctones, doncs cuan varem començar, les varietats més preuades eren les franceses” ens comenta l’Albert. “El petit/gran problema és, que en un celler, no pots fer un canvi de rumb molt gran perque canvii la tendencia, doncs el procès de creixement de les vinyes per obtenir raims de gran qualitat és molt llarg”. Cal saber que les vinyes no començen a donar fruites de qualitat fins els 7-8 anys.
PERQUÈ AVGVSTVS?
Cuan li preguntem per el nom ens explica que, “l’unica cosa que separa les vinyes del mar és la via augusta, i el fet de ser de Tarragona, que és “Patrimoni de la Humanitat”, ens va donar l’idea de que el nom del celler, aixi com dels vins, anés lligat a la simbologia Romana”.
ELS VINS
Avgvstvs Cabernet Franc... un altre dels vins que sorpren d’aquest celler és el Cabernet Franc. Aquesta varietat més típica de Bordeaux, i on rarament té tant protagonisme (normalment el percentatge de CF en els vins francesos és més aviat petit), ens fa gaudir d’aromes menys habituals, com són els balsàmics i mentolats, eucaliptus o mel. Al mateix temps es mostra floral (violeta), i amb una fruita tant madura com viva. De textura cremosa i molt sedosa, amb una acidesa molt fresca que l’acompanya tota l’estona i una amargor caracteristica que el fa maridar molt bé amb xocolata negra.
Avgvstvs Xarel·lo... de vinyes velles d’entre 40 i 60 anys. Fermentació curta i cuidada, evitant que fes la fermentació malolactica *, s’aconsegueix molta frescura i vivesa, al mateix temps que es prolonga la maceración amb les mares per tal d’obtenir un vi amb més textura. Predomini de fruites i flors blanques (pera d’aigua i margarida), amb un gust molt equilibrat, tirant a fresc, dona la sensació de passar ràpid però no és així en absolut, queda i queda en el paladar recordant que la Xarel·lo té caràcter.
Avgvstvs Rosé... elaborat amb Cabernet Sauvignon. Ens expliquen que “no preteniem un rosat d’aperitiu, sinò un vi amb carácter, per menjar”. Ho han aconseguit amb un Rosé que diu quelcom més que el tipic aroma de piruleta i maduixa. Un rosat amb cos, especiat i vegetal.
Avgvstvs Merlot-Syrah... és el vi més jove de la familia amb nomès 6 mesos de fusta. Aquest és un dels vins que expressa millor la progressió del celler. Fa 10 anys, era un monovarietal de Merlot, molt interessant doncs deixava entreveure perfectament com es comporta la Merlot en ple clima mediterrani, madur, de fruites negres acompotades i de textura vegetal, amb una certa amargor i tanicitat carnosa. Avui, la combinació de Merlot & Syrah el fa més envolvent, amb aromes especiats que es complementen perfectament (pebre negre, cardamom i canyella),  amb una vessant mé floral (espígol) i fruita negra madura. Els tanins segueixen sent carnosos però més vellutats i ha guanyat una certa frescor. Es podria dir que és el vi més juvenil del celler. Val a dir que també la nova imatge de les etiquetes en tots els vins els ha donat un aspecte més sobri al temps que modenr.
Avgvstvs Cabernet Sauvignon-Merlot... de major complexitat, degut en part a la llarga criança de 14 mesos en bota de roure frances de Nevers**. En aquest cas, el Cabernet Sauvignon actua com a base, amb un cos dens i persitent, i d’aromes especiats i balsàmics i la Merlot fa de vestit que cobreix el cos amb notes fresques i alegres de fruita negra i herbes mediterranies.
Avgvstvs Trajanvs... el preferit del pare de l’Albert, elaborat amb Cabernet Sauvignon, Merlot i Cabernet Franc, amb el caracteristic cupatge Bordelès, amb una llarga criança d’entre 16 i 21 mesos en bóta, que li confereixen notes de café, xocolates, tabacs fins i una base de fons de fruita negra madura, amb tanins vellutats i melosos.
Per últim volia explicar que al Celler Avgvstvs-Forvm estan molt involucrats amb l’Enoturisme i val molt la pena fer-los una visita. Us obriran les portes de casa seva i gaudireu d’una visita deliciosa.
Per cert, no m'he oblidat dels Vnagres FORVM, però prefereixo dedicarli en un altre post, l'espai que es mereix!!
* Malolàctica, segona fermentació que no sempre es realitza en la que es transforma l’àcid màlic en àcid làctic amb ajut de temperatura i una correcte oxigenació. L’àcid màlic, que tots heu tastat en menjar un poma verda, més agresiu i viu es converteix en un àcid més suau i melòs a la boca, com a la llet. És evident que no nomès es pot percebre a la boca sinò que aquesta “malolàctica” també transforma lleugerament l’aroma del vi, i es per aixó que en molts vins podem enflairar notes de mantega, formatge, llet bullint o iogourt entre d’altres.
** Nevers, bosc del centre-sud de frança, ple de roures que s’utilitzen per elaborar algunes de les botes més prestigiones del món, utilitzades en la maduració d’alguns dels millors vins de França i la resta del món.
Salut

Ferran Casellas
Wine Palace Barcelona



dimarts, 12 de novembre del 2013

Concurs Sorteamus



GAUDEIX  DE ..............



    Pots participar AQUÍ.  Tu pots ser el guanyador d'aquest lot :
 
    3 Boca Petita Negre
    3 Boca Petita Blanc
    3 Boca Petita Rosat
    3 Thomas Henry Ginger Beer
    3 Thomas Henry Tónica Elderflower
    6 Thomas Henry Tónica
    1 Gin Mayfair

   

divendres, 8 de novembre del 2013

Bloody Mary

Dificultat: Baixa
Preu: € (de € a €€€€)

Avui us explicarem un dels cocktails més coneguts i consumits arreu del mon, possiblement per la seva fama de contrarestar els efectes de la “ressaca” Per elaborar-lo necessitem:

Vodka Snow Queen

Suc de tomàquet
Llimona
Tabasco
Sal d’api
Pebre negre
Api

Per preparar-lo comencem introduint el gel en el vas mesclador o coctelera. Afegim el la pebre negre, sal d’api, 2-3 gotetes de Tabasco, unes gotes de suc de llimona i un parell de cops de Worcestershire Sauce (al gust). Seguidament introduim 5 cl.de Vodka Snow Queen, 12 cl. de suc de tomàquet i remoure bé amb l’ajut d’una cullera imperial fins que tots els ingredients quedin ben barrejats i la beguda molt freda..
Cal servir-lo en vas ample amb gel i decorat amb una branca d’api fresc.

Nota: Una variació interessant és substituir el vodka per Manzanilla de Jerez.


Carles Arias
Wine Palace Sarrià

dimarts, 5 de novembre del 2013

Domaine Fèvre, AOC Chablis (2a part)


Seguint amb l'article del més passat sobre la regió de Chablis avui comentem la classificació dels grans vins de la zona.
Distició pel 1er Cru Fourchames

Despres dels Petit Chablis i els "generics " Chablis" els segueixen els Chablis Premier Cru que generalment són els més coneguts doncs la relació qualitat-preu és força bona. Els Premier solen ser fermentats i posteriorment envellits en bóta i expressen més clarament la mineralitat que comentavem abans. Són vins amb més carácter i expressivitat i tenen una longevitat mes gran doncs evolucionen correctement fins els 5-6 anys. Els Premier Cru indiquen el nom de la vinya (cru) especifica d’on proveé el raïm. Algunes de les 1er CRU més importants són “Fourchames” o “Montée de Tonnerre”, “Mont de Milieu” o “Vaulorent” . Domanine Fèvre elabora tres CHABLIS 1er CRU, el “FOURCHAMES”, seguint el tall clàssic de la zona amb molta fruita madura (poma vermella, pera i codony) i bones notes minerals, torrats i lleugerament làctic. És una de les vinyes de més prestigi. El “MONT DE MILIEU” és un dels vins més fins i elegants del celler i el “VAULORENT” és el mimat de la casa. Gaudeix d’orientació sud i els sols són molt rics en fossils i calcàris, donant un vi de gran complexitat mineral i bona capacitat d’envelliment.


Per últim, els Chablis Grand Cru. En aquest cas parlem de les millors vinyes, totes elles orientades al sud i en costers propers al riu Serein. La Nathalie i en Gilles elaboren el seu Grand Cru  de la vinya coneguda com “LES PREUSES”, un vi harmoniòs i subtil, molt complexe i mineral amb notes de massapà, vainilles i torrats. Un vi formidable.

Ferran Casellas
Wine Palace Barcelona

divendres, 1 de novembre del 2013

Gin&Tonic amb Maduixes del Maresme


Dificultat: Mitja
Preu: €€ (de € a €€€€)

Elaborar Gin&tonics amb fruita natural és sempre una bona combinació. En alguns casos, podem tenir problemes per trobar certes fruites durant tot l’any com pot ser el cas de les Maduixes. Nosaltres ens agrada molt de recomanar aquest gintonic, especialment durant la primavera quan podem trobar maduixes amb molt de color i gustoses. Ara bé, tot té solució i es que la casa Giffard elabora desde 1885 xarops, pures i concentrats de fruita de gran qualitat i es la millor alternativa per preparar aquest combinat en qualsevol epoca de l’any amb un resultat magnífic.


Per preparar-lo necessitem:
Sucre líquid de caña
Llima
Maduixa del Maresme
Menta fresca o alfàbrega

Posar dins la coctelera 4 o 5 glaçons, 1 maduixa gran tallada per la meitat, 5 cl. de  Gin SW4 London Dry, unes gotes de suc de llima fresca i la mateixa quantitat de Sucre líquid. Batre energicament tots els ingredients durant 10 segons.
Amb l’ajut del colador, servir la beguda en got o copa amb gel i decorar amb un parell de trossos de maduixa natural i menta fresca.
* Per preparar-ho amb puré Giffard, nomès heu de subsituir la maduixa natural per 3 cl de Pure Giffard de Maduixa.