Silvia Puig i el seu pare Joseph, van arrancar aquest
projecte amb moltissima il·lusió i tal com el defineixen ells, com a projecte
“romàntic i lluitador”. Després d’una llargissima experiencia elaborant vins a
cellers de diferents parts de la Peninsula Ibèrica, a Puig Priorat, pare i filla
miren de consolidar aquests coneixements i transformar-los en vins molt
coneptuals.
Els vins han d’expressar el grau de maduresa del raïm, si el
raïm es verema massa madur, sobre-madur, el vi tindrà tendència a mostrar-se
excessivament pesat, dens i embafador. Per contra, si el raïm es recull
massa aviat, serà massa lleuger i poc expressiu.
A Puig Priorat (abans Viñedos de Ithaca*), la filosofia és
la de fer Priorats frescos, molt gastronómics, fàcils de combinar amb menjar, i
al mateix temps han de ser fàcils de veure, que no simples. Per conseguir-ho es
mira de veremar en el punt óptim, i no agredir excessivament el raïm durant
l’elaboració. El vi s’ha de fer sol, si tot s’ha fet correctament, els llevats
autóctons de la vinya arrancaran la fermentació, que no ha de ser agressiva,
deixant que mica en mica, es dongui una correcta transmisió entre el most i els
polifenols que es troben a la pell del raïm i responsable directe del color,
aroma, gust i textura del vi. D’aquesta manera, tractant el most gairebé com si
volguessim fer una infusió, s’aconsegueix el que ells pretenen, vins fins i
delicats, de tanins suau i sedosos i aromes frescos de fruites negres i
vermelles amb matisos de la criança en fusta.
De fet, el aspecte de la criança és un altre dels punts
peculiars del celler, doncs utilitzen botes el més natural possible, de torrats
baixos i molt baixos, generalment de roure francès.
Un dels vins amb el que ens sorpren moltissim la Silvia es
el seu Odysseus Pedro Ximienes. Cuan parlem de Pedro Ximenes (P.X.), tots
pensem en aquells vins dolços, densos i melosos de gra profunditat que
s’elaboran a Andalusia, però res més llunys que aixó. Doncs és un vi blanc
completament sec, malgrat te una entrada dolça a la boca, més lligat a la
textura greixosa del vi que amb el sucre. En nas es realment complexe, amb
fruites d’ós (nespre, o micaco com diem a Badalona), amb notes lleugerament
torrades i força minerals. Amb una textura molt untuosa però fresca i amb molta
personalitat.
VINS
També elaboren un blanc de Garnatxa blanca, l'Odysseus Garnatxa Blanca, de molta
fruita blanca, citric i leugeres notes a mel, molt viu i lluny d’aquesta moda
de posar les garnatxes blanques en bota i no deixar-los expressar.
Dominicus, es el vi més “comercial” del celler, molt
interessant per “begginers” en el ampli i complexe món dels Priorats. D’entrada
dolça, peró rapidament busca la resta del paladar, amb bona acidesa i força salí.
En nas mostra basicament fruita, força madura, i amb un final en boca que
convida a tornar-hi. Val molt la pena pel preu que en pagues.
De negres, l’Akyles representa el vi més fresc i alegre
malgrat és complexe i terrenal. Amb fruites vermelles fresques de fons però amb
matissos de salvia i romaní, balsàmics i lleugeres notes de café.
El Garnatxa “Etiqueta Vermella” és sens dubte un dels
millors exponents de la seva filosofia. Mineral, mador i golòs al mateix temps
que no pesa, amb aromes de terra i herba seca amb fons de fruita negra madura.
Pas molt fàcil per boca, amb uns tanins tant abundants com delicats.
Gaudiu del glop!
Ferran Casellas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada