dimarts, 5 de març de 2013

CELLER PUIG PRIORAT - d.o.q.Priorat


Silvia Puig i el seu pare Joseph, van arrancar aquest projecte amb moltissima il·lusió i tal com el defineixen ells, com a projecte “romàntic i lluitador”. Després d’una llargissima experiencia elaborant vins a cellers de diferents parts de la Peninsula Ibèrica, a Puig Priorat, pare i filla miren de consolidar aquests coneixements i transformar-los en vins molt coneptuals.
Els vins han d’expressar el grau de maduresa del raïm, si el raïm es verema massa madur, sobre-madur, el vi tindrà tendència a mostrar-se excessivament pesat, dens i embafador. Per contra, si el raïm es recull massa aviat, serà massa lleuger i poc expressiu.
A Puig Priorat (abans Viñedos de Ithaca*), la filosofia és la de fer Priorats frescos, molt gastronómics, fàcils de combinar amb menjar, i al mateix temps han de ser fàcils de veure, que no simples. Per conseguir-ho es mira de veremar en el punt óptim, i no agredir excessivament el raïm durant l’elaboració. El vi s’ha de fer sol, si tot s’ha fet correctament, els llevats autóctons de la vinya arrancaran la fermentació, que no ha de ser agressiva, deixant que mica en mica, es dongui una correcta transmisió entre el most i els polifenols que es troben a la pell del raïm i responsable directe del color, aroma, gust i textura del vi. D’aquesta manera, tractant el most gairebé com si volguessim fer una infusió, s’aconsegueix el que ells pretenen, vins fins i delicats, de tanins suau i sedosos i aromes frescos de fruites negres i vermelles amb matisos de la criança en fusta.
De fet, el aspecte de la criança és un altre dels punts peculiars del celler, doncs utilitzen botes el més natural possible, de torrats baixos i molt baixos, generalment de roure francès.
Un dels vins amb el que ens sorpren moltissim la Silvia es el seu Odysseus Pedro Ximienes. Cuan parlem de Pedro Ximenes (P.X.), tots pensem en aquells vins dolços, densos i melosos de gra profunditat que s’elaboran a Andalusia, però res més llunys que aixó. Doncs és un vi blanc completament sec, malgrat te una entrada dolça a la boca, més lligat a la textura greixosa del vi que amb el sucre. En nas es realment complexe, amb fruites d’ós (nespre, o micaco com diem a Badalona), amb notes lleugerament torrades i força minerals. Amb una textura molt untuosa però fresca i amb molta personalitat.

VINS
També elaboren un blanc de Garnatxa blanca, l'Odysseus Garnatxa Blanca, de molta fruita blanca, citric i leugeres notes a mel, molt viu i lluny d’aquesta moda de posar les garnatxes blanques en bota i no deixar-los expressar.
Dominicus, es el vi més “comercial” del celler, molt interessant per “begginers” en el ampli i complexe món dels Priorats. D’entrada dolça, peró rapidament busca la resta del paladar, amb bona acidesa i força salí. En nas mostra basicament fruita, força madura, i amb un final en boca que convida a tornar-hi. Val molt la pena pel preu que en pagues.
De negres, l’Akyles representa el vi més fresc i alegre malgrat és complexe i terrenal. Amb fruites vermelles fresques de fons però amb matissos de salvia i romaní, balsàmics i lleugeres notes de café.
El Garnatxa “Etiqueta Vermella” és sens dubte un dels millors exponents de la seva filosofia. Mineral, mador i golòs al mateix temps que no pesa, amb aromes de terra i herba seca amb fons de fruita negra madura. Pas molt fàcil per boca, amb uns tanins tant abundants com delicats.

Gaudiu del glop!
Ferran Casellas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada