El "desgast" de la Verdejo - d.o.Rueda

Comença a fer calor i el vi blanc comença a despertar, malgrat actualment el consum de vi blanc augmentant paulatinament any rere any, segurament per la combinació de diferents factors com el canvi de tendències gastronòmiques, el propi canvi de propostes que ofereixen els cellers, que es comencen a prendre més seriosament l’elaboració i experimentació amb vins blancs, o encara que molt minsament, els petits canvis climàtics i l’augment progressiu de la temperatura que  convida a veure mes vi blanc.

Verdejo: Una moda que s’apaga

Verdejos sempre n’hi haurà de bons, d’honestos i ben elaborats, però actualment, amb tanta palla com hi ha al graner, és difícil, molts cops de distingir-los i trobar-los. Ja n’hem parlat en altres articles, que cuan una cosa funciona, hi ha persones que en volen treure profit econòmic, i en els últims anys no hem parat de veure com cada verema apareixien nous blancs de verdejo, malgrat molts d’ells no tenien ni tipicitat, ni en molts casos qualitat.

Fem una radiografia a la Verdejo

Totes les varietats tenen el que s’anomena aromes terpènics, que són aquells que identifiquen una varietat, doncs provenen de la composició concreta de cada una d’elles. En aquest cas, els aromes principals de la Verdejo, aquells que es troben sempre de manera natural en la seva composició, són les notes verdes, que es poden percebre com gespa recent tallada o herbes aromàtiques, fins i tot amb aromes de bulb de fonoll o anisats verds suaus, un altre aroma particular és la llima o llimona verda, fruites blanques com la poma verda i notes suaus de flor blanca com la margarida. Ho expliquem doncs hem detectat que han aparegut verdejo on predominen aromes molt més tropicals i exòtics de mango, préssec de vinya, maracuya o papaia que en cap cas és habitual en aquest raïm. Això no vol dir que al celler s’hagi afegit cap producte al most o al vi, simplement treballant amb llevats no autòctons, es poc aconseguir reproduir certs aromes o si més no de potenciar-los. En plena efervescència mundial pels vins naturals, on el vi pràcticament es fa sol, on la fermentació es dona de manera espontània degut als llevats naturals que es troben a la vegetació i sense adició pràcticament de sulfits, es sorprenents que encara hi hagi cellers que posin tots els ous a la mateixa cistella, a la cistella dels vins tecnològics.

Nota: estem preparant articles per parlar especialment dels vins naturals, orgànics i biodinàmics versus els vins tecnològics doncs creiem important que sapiguem el que hi ha darrera de cada una d’aquestes filosofies i puguem triar amb ple coneixement de causa.

Richard Sanz, geni i figura!

Una persona que defensa en tot cas la tipicitat i autenticitat de les regions i els varietals autòctons és Richard Sanz del celler Sitios de Bodega i Terna Bodega actualment a la d.o. Rueda a Valladolid. Els seus vins expressen autenticitat per totes bandes. De fet, amb els seus 4 principals vins pots trobar pràcticament tots els registres que les varietats habituals a la zona poden donar de sí.

Parlant de Verdejo, en Richard elabora el Palacio de Menade, un vi jove, molt fresc i que reflexa clarament la nota de tast “teòrica” d’un verdejo, amb notes de flors blanques, cítrics verds i suaus anisats i herbes aromàtiques. És un vi que evoluciona de manera molt interessant si el deixem reposar dins l’ampolla. És també molt habitual pensar que hem de prendre els vins blancs de l’any però en aquest cas és molt recomanable de tastar vins amb 1 o 2 anys per entendre la seva evolució.

Trobareu més informació a Post "El vi blanc sempre de l'any..." del 30/06/2012 .

També amb Verdejo, en aquest cas de vinyes de més de 140 anys certificades amb cadastre, elabora el V3. El nom ve de Viñas Viejas de Verdejo, i és que el fet de provenir de vinyes tant velles assegura uns rendiments molt baixos per planta i una gran concentració. En aquest cas, un treball exhaustiu durant la vinificació, integrament en bóta i amb una llarga criança assegura una correcte evolució aromàtica que dona pas a notes molt més minerals, d’hidrocarburs o fins i tot de tòfona, camamilles i fruita blanca, en aquest cas, més aprop del codony o poma reineta que de la poma verda.

En Richard també elabora Sauvignon blanc, i igual que amb el verdejo, també fa un vi jove, fresc, amb fruita groga i fruita de pinyol, amb lleugers especiats amb cítrics com la llimona, més característics de la varietat, i el Saxum, elaborat amb raïm de vinyes de 40-50 anys on es busca un vi molt més “humami” i eròtic amb notes minerals i especiades profundes i complexes.

Salut i gaudiu d’aquest glop!

Ferran Casellas