Mas Doix: passat, present i futur a Poboloeda

El Mas Doix es troba a Poboleda, al nord-est de la comarca del Priorat. Al mas hi ha vinyes des del 1850, quan la família Doix va decidir començar a dedicar-se al cultiu del raïm i a elaborar vi. Malgrat això, les vinyes més velles que podem trobar a la finca són del 1902, un parell d’anys després que la fil·loxera passés per Catalunya. Des d'aleshores, Joan Doix ha cuidat les seves vinyes i fins i tot va ser el fundador de la cooperativa del poble. De fet, durant anys, el seu raïm anava a parar a la cooperativa, però des del 1998 —quan va renéixer el Mas Doix tal com el coneixem ara— els fruits de les seves vinyes tornen a quedar-se a casa. Els responsables d’aquesta nova etapa del celler són en Josep Maria Doix i la seva dona, Maite, a més d'en Valentí i en Ramon Llagostera, i una de les persones més importants: la Sandra, la més jove dels Doix.

Al Priorat sempre es parla de la importància de la pissarra —la llicorella, com també se li diu en aquesta zona. De fet, a l'hora d'elaborar vi, el tipus de sòl té molta importància, potser no tant des del punt de vista organolèptic, però sí en la viticultura. En zones com la de Poboleda, on el sòl està compost d'una roca de pissarra, les arrels de la vinya han de lluitar per fer-se pas, aprofitant les escletxes que es produeixen quan, a l’hivern, les glaçades fan augmentar el volum de l’aigua infiltrada entre les roques i fan que aquestes es vagin trencant poc a poc. Per aquest motiu, al Priorat s'hi poden trobar vinyes de entre sis i vuit anys molt menys frondoses i vigoroses que en altres zones, com ara el Penedès, on un sòl més tou, generalment argilós, permet a la planta d’assentar-se i nodrir-se amb més facilitat.

Així, doncs, per descriure els vins del Mas Doix, cal entendre que les condicions climàtiques al Priorat són força extremes, cosa que va fer que, durant molts anys, els vins que s’hi elaboraven fossin molt poderosos, amb força graduació i rústics. Però precisament aquesta gran concentració del raïm es pot aprofitar justament en sentit contrari, ja que, sense necessitat de fer grans premsades ni maceracions, es pot extreure tota aquesta essència de la qual estem parlant. No costa gaire d'entendre, llavors, que els vins d’aquest celler destaquin per elegància i finor. En general són vins amb colors vius i de capa mitjana —sent la capa una característica que ens indica la transparència del vi—, amb una gran intensitat, que però no prové d’omplir la copa de tanins, com passa amb molts vins internacionals, sinó de raïms ben madurs i concentrats.

ELS VINS

El més jove del celler, que ja té alguns mesos de criança en bóta de gra fi de roure francès, és Les Crestes. Elaborat bàsicament amb garnatxa de vinyes d’entre vint i vint-i-dos anys i amb una producció per planta d’entre vuit-cents grams i un quilo, és un vi amb aromes molt vives, que respecta molt la varietat i que sorprèn per la frescor que el caracteritza; té una acidesa gairebé elèctrica, aromes fresques de fuites vermelles, notes anisades i fons mineral.
A continuació trobem el Salanques, elaborat amb garnatxa i carinyena de vinyes velles d’entre seixanta i vuitanta anys. Molt pur i de gran intensitat, amb fruita vermella i negra (sobretot pruna), lleugeres notes especiades, i una gran mineralització tot i un taní agradable i vellutat, representa perfectament el que s’espera d’un priorat.

També tenen el Doix, el gran de la casa, que s’obté a partir d’un 50 % de carinyena de vinyes de cent deu anys i un altre 50 % de garnatxa de vinyes de vuitanta anys. És un vi de gran concentració però especialment llarg i complex, amb notes de fruita negra, herba seca, cuirs que apareixen amb l’oxidació, i força mineral. Tant amb el Salanques com amb el Doix és ben recomanable de decantar amb temps.

I com a colofó, l’últim vi d’aquesta col·lecció: el 1902, elaborat amb carinyena de vinyes centenàries.
Abans d'acabar, cal dir també que tots els vins d’aquest celler tenen acideses prou vives que n’hi ha per poder evolucionar correctament dins l’ampolla.

Salut i fins al proper glop!

Ferran Casellas

Wine Palace Barcelona