El "desgast" de la Verdejo - d.o.Rueda

Comença a fer calor i el vi blanc comença a despertar, malgrat actualment el consum de vi blanc augmentant paulatinament any rere any, segurament per la combinació de diferents factors com el canvi de tendències gastronòmiques, el propi canvi de propostes que ofereixen els cellers, que es comencen a prendre més seriosament l’elaboració i experimentació amb vins blancs, o encara que molt minsament, els petits canvis climàtics i l’augment progressiu de la temperatura que  convida a veure mes vi blanc.

Verdejo: Una moda que s’apaga

Verdejos sempre n’hi haurà de bons, d’honestos i ben elaborats, però actualment, amb tanta palla com hi ha al graner, és difícil, molts cops de distingir-los i trobar-los. Ja n’hem parlat en altres articles, que cuan una cosa funciona, hi ha persones que en volen treure profit econòmic, i en els últims anys no hem parat de veure com cada verema apareixien nous blancs de verdejo, malgrat molts d’ells no tenien ni tipicitat, ni en molts casos qualitat.

Fem una radiografia a la Verdejo

Totes les varietats tenen el que s’anomena aromes terpènics, que són aquells que identifiquen una varietat, doncs provenen de la composició concreta de cada una d’elles. En aquest cas, els aromes principals de la Verdejo, aquells que es troben sempre de manera natural en la seva composició, són les notes verdes, que es poden percebre com gespa recent tallada o herbes aromàtiques, fins i tot amb aromes de bulb de fonoll o anisats verds suaus, un altre aroma particular és la llima o llimona verda, fruites blanques com la poma verda i notes suaus de flor blanca com la margarida. Ho expliquem doncs hem detectat que han aparegut verdejo on predominen aromes molt més tropicals i exòtics de mango, préssec de vinya, maracuya o papaia que en cap cas és habitual en aquest raïm. Això no vol dir que al celler s’hagi afegit cap producte al most o al vi, simplement treballant amb llevats no autòctons, es poc aconseguir reproduir certs aromes o si més no de potenciar-los. En plena efervescència mundial pels vins naturals, on el vi pràcticament es fa sol, on la fermentació es dona de manera espontània degut als llevats naturals que es troben a la vegetació i sense adició pràcticament de sulfits, es sorprenents que encara hi hagi cellers que posin tots els ous a la mateixa cistella, a la cistella dels vins tecnològics.

Nota: estem preparant articles per parlar especialment dels vins naturals, orgànics i biodinàmics versus els vins tecnològics doncs creiem important que sapiguem el que hi ha darrera de cada una d’aquestes filosofies i puguem triar amb ple coneixement de causa.

Richard Sanz, geni i figura!

Una persona que defensa en tot cas la tipicitat i autenticitat de les regions i els varietals autòctons és Richard Sanz del celler Sitios de Bodega i Terna Bodega actualment a la d.o. Rueda a Valladolid. Els seus vins expressen autenticitat per totes bandes. De fet, amb els seus 4 principals vins pots trobar pràcticament tots els registres que les varietats habituals a la zona poden donar de sí.

Parlant de Verdejo, en Richard elabora el Palacio de Menade, un vi jove, molt fresc i que reflexa clarament la nota de tast “teòrica” d’un verdejo, amb notes de flors blanques, cítrics verds i suaus anisats i herbes aromàtiques. És un vi que evoluciona de manera molt interessant si el deixem reposar dins l’ampolla. És també molt habitual pensar que hem de prendre els vins blancs de l’any però en aquest cas és molt recomanable de tastar vins amb 1 o 2 anys per entendre la seva evolució.

Trobareu més informació a Post "El vi blanc sempre de l'any..." del 30/06/2012 .

També amb Verdejo, en aquest cas de vinyes de més de 140 anys certificades amb cadastre, elabora el V3. El nom ve de Viñas Viejas de Verdejo, i és que el fet de provenir de vinyes tant velles assegura uns rendiments molt baixos per planta i una gran concentració. En aquest cas, un treball exhaustiu durant la vinificació, integrament en bóta i amb una llarga criança assegura una correcte evolució aromàtica que dona pas a notes molt més minerals, d’hidrocarburs o fins i tot de tòfona, camamilles i fruita blanca, en aquest cas, més aprop del codony o poma reineta que de la poma verda.

En Richard també elabora Sauvignon blanc, i igual que amb el verdejo, també fa un vi jove, fresc, amb fruita groga i fruita de pinyol, amb lleugers especiats amb cítrics com la llimona, més característics de la varietat, i el Saxum, elaborat amb raïm de vinyes de 40-50 anys on es busca un vi molt més “humami” i eròtic amb notes minerals i especiades profundes i complexes.

Salut i gaudiu d’aquest glop!

Ferran Casellas

Conceptes bàsics: Criança - Fèlix Callejo d.o.Ribera del Duero

El concepte de CRIANZA, cada dia està més en desús i de fet, alguns dels millors cellers d’Espanya, ja han deixat de fer-lo servir. A Catalunya, ja està força generalitzat, i no trobes massa vins amb les paraules Jove, Criança o Reserva.

El motiu per el qual està passant és perquè el principal objectiu que perseguia aquesta norma quan es va crear, era el d’assegurar al màxim la qualitat i la justícia entre tots els elaboradors, doncs els que dedicaven diners i temps comprant botes i guardant el vi dins d’elles havien de rebre una “recompensa”, en forma de preu en el vi, doncs no era just que ells cobressin el mateix per una ampolla que algun d’aquests “paràsits” del mon del vi que el venien jove o amb criances molt més curtes. La decisió que es va prendre per solventar-ho va ser la de regular el temps de criança dels vins marcant d’aquesta manera uns “mínims”. El problema ha sorgit en el moment que haver de deixar el vi en bóta una mica més de temps el pot perjudicar. De fet, hi ha vins “criança” que als 10 mesos de criança es troben ja perfectament integrats degut a com ha estat la collita i alguns cops els elaboradors es veuen amb l’obligació de mantenir el vi en bòta durant uns mesos més per poder posar la maleïda paraula “crianza” a l’etiqueta.

Un altre problema és que altres d.o. marquen uns mínims diferents i per tant es crea una competència, podríem dir, “deslleial”, doncs el cost de un criança en una d.o. on el temps mínim són 12 mesos o un altre on són 18, són diferents, i en canvi els dos posen la paraula Crianza a l’etiqueta. Val a dir que és veritat que una regió més càlida, necessita una criança més curta que una de més freda i per tant es raonable que cada d.o. marqui temps diferents. Bàsicament, el problema sempre és el mateix, que són les persones que s’aprofiten de la manca de coneixement del consumidor per guanyar diners, però per desgràcia, vivim en un món on les paraules justícia, honestedat i humilitat són escasses i més si hi ha calers pel mig.

Així doncs hi ha cellers que estan prescindint d’etiquetar els seus vins amb les paraules Roble, Crianza o Reserva com és el cas de Felix Callejo a Ribera del Duero.

FELIX CALLEJO

Ja des de els 16 anys s’ha de fer càrrec del negoci familiar, relacionat amb el món del vi i la vinya i el 1989 culmina el seu somni d’elaborar el seu propi vi.

El celler consta únicament de plantes de la varietat Tinta Fina, a Sotillo de la Ribera a la província de Burgos. Les vinyes es troben situades entre 850 i 930 metres sobre el nivell del mar, on encara es pronuncia més l’habitual contrast dia/nit típic del clima atlàntic. Els tipus de sól són calcaris a les parts més altes i franc-argilosos a les parts baixes. Els sòls més calcaris de les parts altes retenen menys aigua i pot provocar un lleuger estrès hídric que ajudarà a guanyar concentració, com és el cas de la Finca Valderoble.

A Fèlix Callejo creuen en el cultiu natural i ecològic, doncs estan convençuts que un correcte tractament de la terra ajuda al vi a expressar el “terroir”, les particularitats de cada vinya.

En general, podríem dir que tots els vins elaborats per José Félix Callejo, tenen un mateix patró, en tots ells es busca una gran concentració i madureses extremes, malgrat mantenen molt bé l’acidesa. Són vins expressius, amb molta fruita de base i amb matisos de la fusta molt ben integrats. En el Flores de Callejo, que substitueix el Roble, la criança de 6 mesos relaxa el nervi del vi que es manté viu i elèctric, amb molta vigorositat aromàtica. En el Callejo, abans el Crianza, els 12 mesos de bòta li atorguen elegància i profunditat, suavitzant els tanins i equilibrant els aromes primaris i terciaris. Amb el Majuelos, l’antic Reserva, és guanya serenor i complexitat desprès de 18 mesos de criança.

Un vi que mereix menció a part, és el Finca Valderroble, el vi de “pago” del celler, a 930 metres d’alçada i amb una producció molt reduïda que concentra els gustos i aromes en menys de 900 gr per planta. Es fermentat en dipòsits de formigó i el resultat és un vi molt expressiu, amb base de fruites negres, ben madures, un perfum balsàmic molt atractiu i fusta molt neta i especiada.

En general val molt la pena tastar-los!!

Salut i Vi

Ferran Casellas

Thomas Henry, una nova moda!!

La nova moda, sembla ser que no serà ni la Ginebra, ni el Vodka, ni el Rom, més aviat sembla que el protagonista de les begudes de moda seran els Mixers, refrescos originals per elaborar "longdrinks" tant imaginatius com siguem capaços de crear.
Avui us vull parlar sobre un gran elaborador de tòniques i mixers, Thomas Henry, de Berlin. L'origen del seu nom es degut a que Thomas Henry va ser qui va aconseguir per primera vegada (1773), enriquir l’aigua amb diòxid de carboni i li va proporcionar a la gent una experiència nova, refrescant i cruixent. 

Els productes de Thomas Henry sempre s’han desarrollat de la mà d’experimentats barmans per aconseguir la millor qualitat de producte i el millor gust per al client, a la passada edició del Gin Show Barcelona va quedar patent ja que la gent trobava la tònica Thomas Henry de les millors.

Els creadors, Sebastain Brack i Norman Sievert, sempre van trobar que les variacions de sabors del mixers no eran prou definides, eran massa suaus i no representaven el sabor del producte original, aleshores van desarrollar els 5 acompanyants clàssics pels glops llargs, els quals es caracteritzen per la qualitat dels seus ingredients i deliciosos sabors.

Els principals productes que elaboren van desde la TH Tonic Water, una tònica clàssica molt ben equilibrada, TH Elderflower Tonic, tònica aromatitzada amb flor de saüc, el TH Ginger Ale, el picant TH Spicy Ginger, un ginger beer amb caràcter, la TH Soda Water per acompanyar els teus Mojito i la TH Bitter Lemon.

Sobre els mixers que tenen us anirem explicant, un per un, les seves característiques i avui ens centrarem en la Thomas Henry Tonic Water.

 

 
Thomas Herny Tonic Water, molt equilibrada, ens donarà una punta dolça al principi, aromes cítrics després i acabarem amb la clàssica amargor, molt recomenable per fer el clàssic gin&tònic. La diferència amb altres tòniques es que ells utilitzen la quina cinchona la qual li dona el seu segell particular.
És un mixer polivalent, que pot anar de la mà de gins més seques fins a d'altres més aromàtiques i exótiques.

 

ELABORACIÓ DEL GIN&TONIC PERFECTE

- Omplir fins dalt de gel la copa i remoure els glaçons amb l’ajut de la cullera imperial fins que la copa quedi entelada. Eliminar l’excés d’aigua del fons.

- Deixa caure uns grans de ginebró entre els glaçons. Al afegir-ho al inici, la resta d’ingredients que anirem afegint s’aniran impregnant del seu aroma. Aquest truc us pot servir per qualsevol de les especies que inclou el set.

- Aromatitzar amb unes gotes de Thomas Henry Bitter True.

- Introduir 5 cl. de la teva ginebra preferida i remou-ho tot de nou amb la cullera imperial.

- Sense treure la mateixa cullera, utilitza l’espiral per afegir una Thomas Henry Tonic Water, de manera que la tònica rellisqui suaument per l’espiral per tal de no perdre gens de carbònic.

- Remoure de nou amb suavitat, de baix a dalt per tal d’homogeneïtzar el teu combinat.

- Exprem una pela de llimona just al damunt de la copa per alliberar tots els olis essencials aromàtics del citric.

SUNSET GIN&TONIC

5 cl. Gin G/10

2 Anis estrellat

Pell de taronja

20 cl. Thomas Henry Tonic Water

Celler Clos Pons - d.o.Costers del Segre

Farà uns dies enrera, em van brindar l’oportunitat de poder anar a visitar el celler Clos Pons. Pensava que m’endinçava a la Lleida més profunda, en concret al poble d’Albergés, de terreny àrid, però poc a poc, mentres l’autocar ens pujava a mi i al gup de companys que fèiem la visita, anava visualitzant a la llunyania l’entrada a la finca, plena de vida, a primera vista d’obra nova, rodejada tota ella de vinyes i d’oliveres que semblaven amagades. El resultat a primera vista, una bodega noble,  que mesclava la pedra i fusta, i amb vidre i llum natural per tots cantons, amb personalitat pròpia, un celler molt nou amb mescla de casa pairal... integradíssima al paissatge de les terres de les Garrigues.

 
La visita a primer moment la vàrem dirigir cap al tema que jo conec d’ells, el vi, però avanç que comencéssim la ruta, la meva sorpresa va ser que aquesta família “Pons” no venen del món vinícola, sinó que les seves arrels eren anteriors, es dirigíen a les oliveres, a l’or líquid...al que coneixem com a oli d’oliva!

La família ja consolidada al món de l’oli ha volgut provar sort al sector del vi, i per això expliquen que comencen a replantar i recuperar vinyes a la zona de les Garrigues, el cert és que mirés on mirés n’era plè, algunes més jovenetes i d’altres més grans, situades cadascuna estratègicament allà on poden treure’n més profit, comenten que han estudiat meticulosament on replantar-ne cada una per tal de que el resultat del seu suc els hi doni la millor qualitat a tots nivells.

Equip Wine Palace & Alregi

La visita llavors pren dos bessants, la del vi i la de l’oli d’oliva, ambdós molt interessants.

Vàrem fer una bona volta per la finca, quasi 4 hores, que ens donaren per a poder veure l’inmensitat de terreny i mars d’oliveres que tenien, moltes autòctones i d’altres experimentals. I també per a poder comprovar in situ la quantitat de ceps que havien plantat al voltant de la bodega i dels seus mars d’oliveres.
Les varietats tant blanques com negres, que ja donaven el seu fruit des de l’any 2005, quan la família decideix tirar endavant amb el projecte.
Sense comprar raïm enlloc, tantsols amb el que cullen de les seves vinyes, consegueixen donar vida a uns vins que per a mí ténen personalitat pròpia, i que marquen molt el terreny d’on neixen.

Els vins que elaboren són els següents, l’Alges, el Roc Nu i el 809, són els seus 3 vins negres. El sisquella en blanc.

Alges: Ull de llebre, Garnatxa i Syrah, 9 mesos en bóta, un vi amb caràcter que marca molt la fruïta, mineralitat i espècies, amb la fusta molt ben integrada, llarg, carnós i elegant.
 

Roc Nu: Ull de Llebre, Garnatxa i Cabernet amb 14 mesos en bóta,. És un vi poderós, tànic, madur, amb notes torrades, fusta molt ben integrada i molt llarg
 

Lidia Juvanteny, sumiller a Wine Palace Av. Sarrià

El 809 fet de la varietat Marselan , 18 mesos en botes de 300 l. És elegant, delicat, amb notes a fruites negres madures, subtil...

Sisquella: Garnatxa blanca, Albarinho i Moscatell d’Alexandría, un vi on la Garnatxa Blanca, previ al coupatge, passa 4 mesos fent-li "batonage" amb barriques de roure nou. Ens donarà notes a fruïtes blanques i cítriques, amb bona acidesa, greixós i llarg, molt agradable.

En el tema olis, a part dels olis convencionals d’alta gamma i genials que fan d’arbequines,  també vàren sorprendre’m gratament la gamma extensa  d’olis tant infusionats, com els elaborats trituratnt l’oliva juntament amb els cítrics.

Els infusionats tal i com ens indica el seu nom, infusionen el producte deshidratat, seguint el procés de maceració conjunta del dos ingredients, així arriben a  conseguir olis tals com aromatitzats amb tòfona, bolets, alls, romaní entre d’altrtes, que poden lligar molt bé amb plats de la nostra vida del dia a dia.

Els triturats cítrics, recullen i posen l’oliva amb el cítric corresponent al molí per a premsar en conjunt, així s’asseguren una major extracció tant de sabor com de color com d’aroma, aquests en vàren encantar, sobretot quant a l’hora de dinar ens els van escampar per damunt de diferentes postres, simplement genials!

La veritat és que no va ser una sortida com qualsevol altre, per a mi i crec que per als presents va ser a tots nivells un carnestoltes de sensacions, un sense fí d’agradables moments, i un no parar d’aprendre. Merci a tots per aquesta oportunitat i per haber-nos endinsat un xic més al vostre món!

* Clip realitzat per Victor Ferrer.

Fantàstic clip de la visita de tot  l'equip de les botigues Wine Palace. Sobren paraules! Salut i gaudiu d'aquest glop!

Post de Lidia Juvanteny

Clip de Victor Ferrer

Klosterbrauerei Weissenoher

Aquesta antiga cervesera ecologica del poble de Weissenoher, al costat de Nürnberg, elabora un ampli ventall de cerveses de diferents estils. A continuació teniu la nota de tast de 4 de les cerveses que elaboren.
Wasser Hopfen Malz Classic Export
Color de la crema blanc trencat i abundant.
Color de daurat a ambar.
Aroma de flors dolces i mel, cereals i llupol suau. Neta.
Atac dolç, cos mig i densitat mitja. Amargor molt suau i bona acidesa. Pás fácil per boca amb final de lleuger caramel.
Glocken Hell – German Pilsner
Crema blanca abundant malgrat desapareix aviat.
Color daurat clar.
Aroma poc intens,a cereals i llupols suaus.
Gust suau, lleugera i de carbònic cruixent.
Bonifatius – Lager - Fosca Munich Dunkel
Crema de color avellana poc persistent.
Color caramel fosc, però amb poca capa de profunditat.
Café recent molgut, mel i especies. Pruna i orellana de pressec.
Gust on retorna el cafe i praliné d’avellanes. Suau i de persistència mitja. Lleugera i força interessant.
Bonator - Doppelbock
Crema color avellana de poca persistència.
Color caramel fosc amb poca capa.
Café, xocolata, praliné, fruits secs.
Gust dens a xocolata i praliné d’avellanes. Molt complexe.

Salut i Birra!
Ferran

CELLER PUIG PRIORAT - d.o.q.Priorat

Silvia Puig i el seu pare Joseph, van arrancar aquest projecte amb moltissima il·lusió i tal com el defineixen ells, com a projecte “romàntic i lluitador”. Després d’una llargissima experiencia elaborant vins a cellers de diferents parts de la Peninsula Ibèrica, a Puig Priorat, pare i filla miren de consolidar aquests coneixements i transformar-los en vins molt coneptuals.

Els vins han d’expressar el grau de maduresa del raïm, si el raïm es verema massa madur, sobre-madur, el vi tindrà tendència a mostrar-se excessivament pesat, dens i embafador. Per contra, si el raïm es recull massa aviat, serà massa lleuger i poc expressiu.

A Puig Priorat (abans Viñedos de Ithaca*), la filosofia és la de fer Priorats frescos, molt gastronómics, fàcils de combinar amb menjar, i al mateix temps han de ser fàcils de veure, que no simples. Per conseguir-ho es mira de veremar en el punt óptim, i no agredir excessivament el raïm durant l’elaboració. El vi s’ha de fer sol, si tot s’ha fet correctament, els llevats autóctons de la vinya arrancaran la fermentació, que no ha de ser agressiva, deixant que mica en mica, es dongui una correcta transmisió entre el most i els polifenols que es troben a la pell del raïm i responsable directe del color, aroma, gust i textura del vi. D’aquesta manera, tractant el most gairebé com si volguessim fer una infusió, s’aconsegueix el que ells pretenen, vins fins i delicats, de tanins suau i sedosos i aromes frescos de fruites negres i vermelles amb matisos de la criança en fusta.

De fet, el aspecte de la criança és un altre dels punts peculiars del celler, doncs utilitzen botes el més natural possible, de torrats baixos i molt baixos, generalment de roure francès.

Un dels vins amb el que ens sorpren moltissim la Silvia es el seu Odysseus Pedro Ximienes. Cuan parlem de Pedro Ximenes (P.X.), tots pensem en aquells vins dolços, densos i melosos de gra profunditat que s’elaboran a Andalusia, però res més llunys que aixó. Doncs és un vi blanc completament sec, malgrat te una entrada dolça a la boca, més lligat a la textura greixosa del vi que amb el sucre. En nas es realment complexe, amb fruites d’ós (nespre, o micaco com diem a Badalona), amb notes lleugerament torrades i força minerals. Amb una textura molt untuosa però fresca i amb molta personalitat.

VINS

També elaboren un blanc de Garnatxa blanca, l'Odysseus Garnatxa Blanca, de molta fruita blanca, citric i leugeres notes a mel, molt viu i lluny d’aquesta moda de posar les garnatxes blanques en bota i no deixar-los expressar.

Dominicus, es el vi més “comercial” del celler, molt interessant per “begginers” en el ampli i complexe món dels Priorats. D’entrada dolça, peró rapidament busca la resta del paladar, amb bona acidesa i força salí. En nas mostra basicament fruita, força madura, i amb un final en boca que convida a tornar-hi. Val molt la pena pel preu que en pagues.

De negres, l’Akyles representa el vi més fresc i alegre malgrat és complexe i terrenal. Amb fruites vermelles fresques de fons però amb matissos de salvia i romaní, balsàmics i lleugeres notes de café.

El Garnatxa “Etiqueta Vermella” és sens dubte un dels millors exponents de la seva filosofia. Mineral, mador i golòs al mateix temps que no pesa, amb aromes de terra i herba seca amb fons de fruita negra madura. Pas molt fàcil per boca, amb uns tanins tant abundants com delicats.

Gaudiu del glop!

Ferran Casellas

Formatgeria Mas d'Eroles - Adrall (Alt Urgell)

Conèixer al Salvador Maura et marca. Ja nomès veure’l entens que és una d’aquelles persones amb una personalitat molt pròpia.

La seva formació i experiència en el sector formatger comença el 1991, amb la creació de l’Associació de Formatgers Artesans dels Pirineus. A partir d’aquí, aquest Enginyer Tècnic en Explotacions Agropecuàries, inicia un camí que el portarà a ser considerat com el millor formatger del nostre país i convertint-se d’aquesta manera en inspiració dels ja formatgers d’aquells moments i molt més, de la nova fornada de petits elaboradors que cada any apareixen en les nostres terres.

Investigador i divulgador incansable organitza des de 1995 fins el 2004 la Fira de Formatgers Artesans dels Pirineus així com el concurs de Formatges Artesans dels Pirineus.

FILOSOFIA I CONCEPTE

Els seus formatges es basen, en primer lloc, en la llet de vaca de la pròpia explotació lletera al poble d’Urgellet. Partint de llet d’una qualitat immillorable, elabora formatges tradicionals als quals els aporta aquella personalitat de la que parlàvem a l’inici, com és el cas del Serrat de Corroncui. En aquest cas, un Serrat d’Ovella amb la pell lleugerament fregada que li aporta un aroma i gust molt personal. En aquest cas, per elaborar  els formatges d’ovella, es recolza amb llet d’un dels ramats més importants d’ovelles de Catalunya, el de Corroncui, i d’aquí el nom.

A partir d’aquí, la seva inquietud i voluntat d’intercanvi d’experiències i coneixements el fan experimentar i elaborar formatges tant sorprenents com el Castellot d’Eroles (de pasta trencada), el Tartera d’Eroles (una mena de “Tomme de Savoir” excepcional), l’Ermesenda d’Eroles (de pell fregada) o l’Escaldat (una mena d’Escamorza tendre).

Elabora en petites partides de 300-400 litres, de manera completament manual doncs, ni tant sols alhora de tallar la quallada, ho fa amb ajut de cap maquina. De fet, ens comenta en Salvador que les seves espatlles ja li comencen a passar factura…serà l’edad!! ;D

Un dels trets més sorprenents i diferenciadors de Mas d’Eroles, és també, el seu ventall de recursos tecnics que el permet elaborar formatges completament diferents entre ells, doncs tant elabora formatges de quallada enzimàtica com làctica, tant elabora formatges de maduració curta com llarga o formatges de pell florida sembrada al mateix temps que madura formatges d’escorça natural.

Un dels grans moments de la nostra estada a la formatgeria va ser la visita a la cava de maduració, sota terra, amb parets de pedra natural i on hi viuen una bona colla de fongs que li donen els aromes i gustos tant peculiars i excitants als seus formatges.

En fi, nomès em queda recomanar-vos que volteu per la fira de formatges de la Seu per poder conèixer-lo personalment.

PREMIS I MEDALLES

Malgrat no sóc molt partidari de concursos i medalles alhora de valorar un formatge, doncs m’agrada valorar-los per mi mateix, val a dir que la Formatgeria Mas d’Eroles és una de les més guardonades en els diferents premis i concursos de prestigi tant del nostre país com internacionals. De fet, només en els darrers anys ha obtingut la Medalla de Bronze de la World Cheese Awards amb el Gebrat d’Obaga, Medalles a la Fira de Sant Ermengol els anys 2005, 2006, 2007, 2010 amb l’Ermesenda d’Eroles o el Tartera, o al Lactium de Vic, el 2009 i el 2010 amb el Castellot, l’Ermesenda o el Carreu.

ELABORACIONS

Amb llet de VACA, de quallada àcida, elabora el Gebrat d’Obaga. Es un formatge emmotllat directament amb cullerot, motiu per el qual conserva una gran humitat. És de pasta tova i pell sembrada amb fongs blancs, és cremós i s’accentua a mesura que madura. De gust làctic i saborós.

També de VACA, però de quallada enzimàtica (s’afegeix quall per fer la quallada), tenim el Ros d’Eroles, sense premsar i amb la pell rentada amb salmorra. És aromàtic i lletós en nas, malgrat evoluciona cap a notes més animals passats els dies. És de pasta tova i de textura cremosa, suau i agradable. A continuació hi ha l’Ermesenda d’Eroles, similar al Ros amb la diferencia de que en aquest cas la pasta si que es premsa, donant un formatge amb una consistència més sòlida. El format és més gran, de 2 a 3 Kg. Es un perfecte aperitiu, suau i sedós, perfecte per fondre, us recomano de tastar-lo com si fos un Raclette suís. És més gustos i profund que el Ros malgrat pot agradar molt als nens.

Per continuar tenim el Formatge de Tartera, que rep el nom per la forma de pedra que li confereix la maduració de 3-4 mesos en cava. En aquest cas, es premsa la pasta però no es renta donant pas a que siguin els fongs qui li confereixin els seu gust peculiar. Si el deixes madurar, la seva textura torna més suau i cremosa a mesura passen els dies.

Un altre dels formatges que s’hi elaboren és el Castellot, peculiar per la tècnica que s’utilitza. En aquest cas, un cop premsada la pasta, s’esmicola per salar-la i tornar a emmotllar i premsar. D’aquesta manera s’obté un formatge de textura sorrenca, friable i seca malgrat és untuós en boca. El seu gust es potent i intens amb una gran complexitat. Elaborat d’una manera similar, tenim el Brisat d’Eroles, de format més pla, tipus disc, i que madura amb les brises (pells premsades de raïm) de Vinya l’Hereu, de la d.o. Costers del Segre.

En cuant a formatges de llet d’Ovella, trobem el Carreu, de quallada àcida similar al Gebrat d’Obaga, en textura i intensitat malgrat queda evident el regust i aromes peculiars de la llet d’ovella.

De quallada enzimàtica podem tastar, per una banda, el Serrat de Corroncui, esmentat anteriorment. Podríem dir que es un formatge tradicional de pasta sense premsar i maduració en cava. El serrat, del qual en parlarem en un altre post, era un dels formatges tradicionals dels Pirineus. En aquest cas, és un formatge gustós però molt elegant. Per últim, el que considero, amb la meva humil opinió, el millor formatge de Catalunya, elaborat amb llet d’ovella del poble de Corroncuí. Elaborat de manera tradicional, de pasta premsada i una maduració en cava de mínim 6 mesos. Té una petita peculiaritat, i és que, durant els primers dies de maduració, l’escorça és també rentada, buscant un magnific equilibri entre les notes que aquesta tècnica li confereix amb els aromes i gustos dels fongs de la cava.

Hi ha dos formatges més, que encara no he tingut el plaer de tastar, com són el Pla d’Eroles (ovella) i l’Abadessa d’Elins (blau), i per tant em reservo abans de donar la meva opinió.

Salut i… Menja’t Catalunya