Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tabús i Dubtes sobre el vi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tabús i Dubtes sobre el vi. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de febrer del 2013

TABÚ nº2: Els secrets del maridatges.

Un dels Tabú més habituals fins fa pocs anys, i que continua estés en molts casos, és el de:
"El vi blanc pel peix i el negre per la carn" 

De fet hi podem estar més o menys dacord, però el que està clar és que és massa genéric, i de tant genéric, erroni.
 
En més d'una ocasió, quan treballava com sumiller, m'havia trobat clients que em comentaven que havien comprat un dels vins que jo, en el restaurant, els havia aconsellat i servit i que en prendre'l a casa no havia estat exactament el mateix, "no era tant bó", em diuen.

Hi ha molts factors que poden afectar als nostres sentits a l'hora de degustar un menjar o un vi, com podria ser la temperatura (podeu llegir-ne més en el Post Tabú nº1), la copa adecuada, el moment, o el maridatge.


Fer maridatges és molt fàcil i molt difícil al mateix temps. El més fàcil, es conèixer les normes bàsiques que comentarem a continuació, però per poder aplicar-les, també cal conèixer amb profunditat les característiques de cada producte. Aixó vol dir que cal haver tastat tant el vi que volem maridar, com el plat, i aquí es complica una mica més el tema. Anem a pams.

Els principals "tipus" de maridatge que es poden fer són:

Maridatges de Similitud, consisteix en potenciar i donar harmonia buscant la similitud aromàtica o gustativa. Exemple:
Carns a la brasa amb un vi que presenti notes torrades de la fusta, o bé, una torrada d'anxoves amb vins altament iodats o salins com podria ser en molts casos el cava o un bon Txakolí.

Maridatge de Contrast, s'utilitza per compensar estridències o extrems o per evitar augmentar gustos "desagradables". Exemple:
Un "gazpacho", que ve sa ser àcid pel tomàquet i el vinagre, l'acompnyariem amb un vi afruitat amb un punt de sucre que compensarà l'acidesa del plat.

Maridatge Tradicional, són matrimonis de productes que se solen combinar desde fa ja anys perque sense saber el "perquè" però esta bó. En realitat, generlament, si els analitzes, veus que sol ser, o bé per Similitut o bé per Contrast, però els classifico a part doncs em semblen maridatges molt interessants doncs se'ls ha fet la gent sense adonar-se. Exemple:
Sidra & Cabrales (contrast, el carbònic de la sidra contraresta la textura del formatge)

Caviar & Vodka (similitut de textura)

Postre Músic & Moscatell (similitut armomàtica)

Si tenim en comte aquests criteris i el sentit comú, com deia, no és dificil fer un maridatge, nomès cal coneixer els dos productes a maridar.

El maridtage "perfecte" que busquem els sumillers, especialment en els restaurants amb estrella Michelin, en molts casos, no respon a un únic criteri o tipus de maridatge, sino que és la combinació de més d'un d'ells al mateix temps. Exemple:
"Carré de Xai a la brasa amb salsa de mores"
El xai, per la seva textura i greix, sempre és recomanable acompanyar-lo d'un vi greixos, amb cos, i per el tipus d'aromes que desprén combina formidablement bé amb un negre evolutiu (marid. de similitut). Per altre banda, el dolçor de la salsa de mores l'acompanyarem amb un negre on hi trobem aquest aroma (m. similitut) però cal que mantingui una acidesa ben via per contrarestar la dolçor (marid. de contrast).
En aquest cas, jo optaria per un negre del Montsant o Priorat amb 10-14 mesos de criança, preferiblement amb predomini de Carinyena com podria ser el Mas Mallola del celler Marco Abella o un Tinta de Toro amb un perfil similar com pot ser el Morfeo Viñas Viejas.


En fi, espero que us sigui d'utilitat.

Salut i vi
Ferran Casellas

dissabte, 30 de juny del 2012

TABÚ nº1: El vi blanc sempre de l'any...

*Versión en Español más abajo
El vi blanc ha de ser sempre de l'any???
És habitual trobar-nos clients a les botigues que ens demanen que el vi sigui de l’any. És raonable que la majoria de les persones ho demanin, doncs fins fa tot just una 15 anys no s’elaboraven vins blancs de qualitat suficient i amb les característiques adients com per envellir correctament.
De fet, el realment important és entendre que el criteri per decidir quin és el millor moment evolutiu per gaudir un vi no va relacionat en si és blanc o negre, sinó en altres criteris que tant poden afectar a uns com els altres.
El principal que cal analitzar és si el vi millorarà o empitjorarà amb el temps. Per saber-ho cal analitzar diferents factors.
Un dels més importants és l’acidesa. Tant en blancs com en negres l’acidesa és la que manté viu un vi al mateix temps que li aporta intensitat o vivesa. Els vins més joves, per norma son més àcids, o  bé tenen una acidesa més salvatge. Aquesta acidesa es pot modular amb criança oxidativa (en la bota) i acabar d’afinar dins l’ampolla. Per tant quan un enòleg es planteja elaborar un vi, en primer lloc ha de saber quin tipus de vi vol elaborar doncs pot decidir de recollir el raïm més “verd” amb una acidesa mes pronunciada i menys Grau o bé al revés.

Si ens centrem en el vi blanc, si que es cert que molts vins blancs de les zones més càlides de la península com podrien ser la conca Mediterrània, Andalusia o la zona de l’altiplà de la península, generalment van justos d’acidesa i per tant, generalitzant podríem dir que es aconsellable consumir-los durant l’any.  Per contra, els vins elaborats amb raïm cultivats en zones més fredes i humides com els de Galícia o algunes zones de Castella i lleó, tenen un creixement més lent i per tant estan més desarrollats aromàticament al mateix temps que presenten acideses mes vives. En aquests casos, encara que no sempre, són vins que es gaudeixen més un cop passats uns mesos o un any, fins i tot, a vegades 3 o 4 anys desprès d’elaborar-los. De fet, actualment tenim a les botigues dos Albarinhos de les Rias Baixes de Todd Bloomberg un del 2007 i l’altre del 2008 (Viñedo de Xoan i Viñedo de Bemil, sense criança en bòta i que podríem dir que fins i tot encara els anirà bé uns mesos malgrat ja estan espectaculars.

Parlo molt de l’acidesa doncs hem de tenir en compte que les papil·les gustatives que tenim a la llengua i la boca es troben totes en el centre de la mateixa i l’únic que detectem als laterals. Per tant l’acidesa és el gust que ens aportarà amplitud al veure’l, i d’aquesta manera podem gaudir del vi d’una manera més completa.
Si tenim un vi amb l’acidesa baixa i en canvi es dens i amb cos ens resultarà pesat de veure. Per contra, si el vi es excessivament àcid i es massa lleuger l’acidesa ens molestarà.

Un altre factor a tenir en compte es l’elaboració, doncs hi ha vins elaborats a partir de raïm de qualitats excepcionals, aquells que han crescut lentament, ben desarrollats però que al mateix temps han mantingut una acidesa viva, que ens permetran envellir-los en bota per tal de guanyar en complexitat i profunditat i que necessitaran, de fet, envellir en l’ampolla, es per això que podem trobar vins blancs, actualment, del 2009 o 2010.

De fet, per acabar, m’agradaria comentar que crec que no hem d’entendre el vi com un element estàtic doncs evoluciona constantment i entenc que el vi va passant per diferents etapes, ni millors ni pitjors, cadascuna amb les seves virtuts.

Espero haver aportat una mica més de claredat en el tema i que a partir d’ara us atreviu a tastar vins malgrat no siguin de l’any!!!
Salut i vi!!

-------
Español
-------

Es habitual encontrarnos clientes en las tiendas que nos piden que el vino sea del año. Es razonable que la mayoría de las personas lo pidan pues hasta hace apenas una 15 años no se elaboraban vinos blancos de calidad suficiente y con las características adecuadas como para envejecer correctamente.
De hecho, lo realmente importante es entender que el criterio para decidir cuál es el mejor momento evolutivo para disfrutar un vino no relacionado en si es blanco o negro, sino en otros criterios que tanto pueden afectar a unos como los otros.
Lo principal que hay que analizar es si el vino mejorará o empeorará con el tiempo. Para saberlo hay que analizar diferentes factores.
Uno de los más importantes es la acidez. Tanto en blancos como en tintos la acidez es la que mantiene vivo un vino al mismo tiempo que le aporta intensidad o viveza. Los vinos más jóvenes, por norma son más ácidos, o bien tienen una acidez más salvaje. Esta acidez se puede modular con crianza oxidativa (en la bota) y terminar de afinar en botella. Por lo tanto cuando un enólogo se plantea elaborar un vino, en primer lugar debe saber qué tipo de vino a elaborar pues puede decidir de recoger la uva más "verde" con una acidez más pronunciada y menos Grado o bien al revés.

Si nos centramos en el vino blanco, si que es cierto que muchos vinos blancos de las zonas más cálidas de la península como podrían ser la cuenca Mediterránea, Andalucía o la zona de la meseta de la península, generalmente van justos de acidez y por tanto, generalizando podríamos decir que es aconsejable consumirlos durante el año. Por el contrario, los vinos elaborados con uva cultivados en zonas más frías y húmedas como los de Galicia o algunas zonas de Castilla y león, tienen un crecimiento más lento y por tanto están más desarrollados aromáticamente al mismo tiempo que presentan acidez mes vivas. En estos casos, aunque no siempre, son vinos que se disfrutan más una vez pasados ​​unos meses o un año, incluso, a veces 3 o 4 años después de elaborarlos. De hecho, actualmente tenemos en las tiendas dos Albarinhos de las Rias Bajas de Todd Bloomberg uno del 2007 y el otro de 2008, sin crianza en barrica y que podríamos decir que incluso aunque les irá bien unos meses a pesar de ya están espectaculares.

Hablo mucho de la acidez pues debemos tener en cuenta que las papi-gustativas que tenemos en la lengua y la boca se encuentran todas en el centro de la misma y lo único que detectamos en los laterales. Por lo tanto la acidez es el gusto que nos aportará amplitud al verlo, y de esta manera podemos disfrutar del vino de una manera más completa.
Si tenemos un vino con la acidez baja y en cambio se denso y con cuerpo nos resultará pesado de ver. Por el contrario, si el vino es excesivamente ácido y es demasiado ligero la acidez nos molestará.

Otro factor a tener en cuenta es la elaboración, pues hay vinos elaborados a partir de uvas de cualidades excepcionales, aquellos que han crecido lentamente, bien desarrollados pero que al mismo tiempo han mantenido una acidez viva, que nos permitirán envejecer los en barrica para ganar en complejidad y profundidad y que necesitarán, de hecho, envejecer en la botella, es por eso que podemos encontrar vinos blancos, actualmente, de 2009 o 2010.

De hecho, para terminar, me gustaría comentar que creo que no debemos entender el vino como un elemento estático pues evoluciona constantemente y entiendo que el vino va pasando por diferentes etapas, ni mejores ni peores, cada una con sus virtudes.

Espero haber aportado algo más de claridad en el tema y que a partir de ahora os atrevéis a probar vinos aunque no sean del año!
Salud y vino!