Tast amb sumillers de Wine Palace : Alvaro Palacios

El tast l'hem començat amb el La Vendimia 2014, un garnatxa amb tempranillo fresc, amb molt poca bota i amb una fruita fresca molt agradable. A continuació hem tastat La Montesa, amb una criança més llarga pero amb el pas per bota molt ben integrat. El Placet, l’únic vi blanc d’Alvaro Palacios i que hem tastat al final ens ha aportat frescura i complexitat. Un vi blanc molt complert òptim per acompanyar carns blanques, àpats especiats i peixos blaus com una sardina a la brasa.

Un cop situats a la zona que el va veure créixer com a estrella del panorama vinícola, el Priorat, ens sorprenen tots els seus vins. El Camins del Priorat, subtil, amb molta fruita i flor blava. Les Terrasses 2014, encara jove però amb un gran potencial, amb un perfum extraordinari i un final balsàmic suau i fresc com si enflairessim un ramet de fonoll. El Dofi 2012, mereix una menció especial. És un vi formidable, molt llarg en nas, complexa peró molt net, ple de matisos i que no deixa de sorprendre cada cop que poses el nas a la copa.
Per últim, hem tastat els vins del Bierzo, un projecte al més pur estil borgonyó, no només conceptualment en quant a l’origen i motiu de cada vi, sinó també pels perfils que mostren tots ells. El Pétalos del Bierzo, molt intens i aromàtic, amb un punt tosc i simple que et transporta a la vinya salvatge de la zona. El Corullón, el nexe d’unió de tots els seus vins i que expressa amb gran claredat el que representa l’equilibri dels vins del Bierzo, amb perfum i elegància, però també rústic i amb matisos torrats i de grafit.

Tots ells, i cadascun amb les seves tipicitats, mostren com a fil conductor l’elegància, el perfum i la delicadesa que els ha inculcat Alvaro Palacios.

Un tast magnífic.

Ferran Casellas
Sumiller i responsable als Wine Palace Barcelona

Entre Copes: Loidana 2010 (DOQ Priorat)

CATALÀ

ESPANYOL

ENGLISH

Mas Doix: passat, present i futur a Poboloeda

El Mas Doix es troba a Poboleda, al nord-est de la comarca del Priorat. Al mas hi ha vinyes des del 1850, quan la família Doix va decidir començar a dedicar-se al cultiu del raïm i a elaborar vi. Malgrat això, les vinyes més velles que podem trobar a la finca són del 1902, un parell d’anys després que la fil·loxera passés per Catalunya. Des d'aleshores, Joan Doix ha cuidat les seves vinyes i fins i tot va ser el fundador de la cooperativa del poble. De fet, durant anys, el seu raïm anava a parar a la cooperativa, però des del 1998 —quan va renéixer el Mas Doix tal com el coneixem ara— els fruits de les seves vinyes tornen a quedar-se a casa. Els responsables d’aquesta nova etapa del celler són en Josep Maria Doix i la seva dona, Maite, a més d'en Valentí i en Ramon Llagostera, i una de les persones més importants: la Sandra, la més jove dels Doix.

Al Priorat sempre es parla de la importància de la pissarra —la llicorella, com també se li diu en aquesta zona. De fet, a l'hora d'elaborar vi, el tipus de sòl té molta importància, potser no tant des del punt de vista organolèptic, però sí en la viticultura. En zones com la de Poboleda, on el sòl està compost d'una roca de pissarra, les arrels de la vinya han de lluitar per fer-se pas, aprofitant les escletxes que es produeixen quan, a l’hivern, les glaçades fan augmentar el volum de l’aigua infiltrada entre les roques i fan que aquestes es vagin trencant poc a poc. Per aquest motiu, al Priorat s'hi poden trobar vinyes de entre sis i vuit anys molt menys frondoses i vigoroses que en altres zones, com ara el Penedès, on un sòl més tou, generalment argilós, permet a la planta d’assentar-se i nodrir-se amb més facilitat.

Així, doncs, per descriure els vins del Mas Doix, cal entendre que les condicions climàtiques al Priorat són força extremes, cosa que va fer que, durant molts anys, els vins que s’hi elaboraven fossin molt poderosos, amb força graduació i rústics. Però precisament aquesta gran concentració del raïm es pot aprofitar justament en sentit contrari, ja que, sense necessitat de fer grans premsades ni maceracions, es pot extreure tota aquesta essència de la qual estem parlant. No costa gaire d'entendre, llavors, que els vins d’aquest celler destaquin per elegància i finor. En general són vins amb colors vius i de capa mitjana —sent la capa una característica que ens indica la transparència del vi—, amb una gran intensitat, que però no prové d’omplir la copa de tanins, com passa amb molts vins internacionals, sinó de raïms ben madurs i concentrats.

ELS VINS

El més jove del celler, que ja té alguns mesos de criança en bóta de gra fi de roure francès, és Les Crestes. Elaborat bàsicament amb garnatxa de vinyes d’entre vint i vint-i-dos anys i amb una producció per planta d’entre vuit-cents grams i un quilo, és un vi amb aromes molt vives, que respecta molt la varietat i que sorprèn per la frescor que el caracteritza; té una acidesa gairebé elèctrica, aromes fresques de fuites vermelles, notes anisades i fons mineral.
A continuació trobem el Salanques, elaborat amb garnatxa i carinyena de vinyes velles d’entre seixanta i vuitanta anys. Molt pur i de gran intensitat, amb fruita vermella i negra (sobretot pruna), lleugeres notes especiades, i una gran mineralització tot i un taní agradable i vellutat, representa perfectament el que s’espera d’un priorat.

També tenen el Doix, el gran de la casa, que s’obté a partir d’un 50 % de carinyena de vinyes de cent deu anys i un altre 50 % de garnatxa de vinyes de vuitanta anys. És un vi de gran concentració però especialment llarg i complex, amb notes de fruita negra, herba seca, cuirs que apareixen amb l’oxidació, i força mineral. Tant amb el Salanques com amb el Doix és ben recomanable de decantar amb temps.

I com a colofó, l’últim vi d’aquesta col·lecció: el 1902, elaborat amb carinyena de vinyes centenàries.
Abans d'acabar, cal dir també que tots els vins d’aquest celler tenen acideses prou vives que n’hi ha per poder evolucionar correctament dins l’ampolla.

Salut i fins al proper glop!

Ferran Casellas

Wine Palace Barcelona

CELLER PUIG PRIORAT - d.o.q.Priorat

Silvia Puig i el seu pare Joseph, van arrancar aquest projecte amb moltissima il·lusió i tal com el defineixen ells, com a projecte “romàntic i lluitador”. Després d’una llargissima experiencia elaborant vins a cellers de diferents parts de la Peninsula Ibèrica, a Puig Priorat, pare i filla miren de consolidar aquests coneixements i transformar-los en vins molt coneptuals.

Els vins han d’expressar el grau de maduresa del raïm, si el raïm es verema massa madur, sobre-madur, el vi tindrà tendència a mostrar-se excessivament pesat, dens i embafador. Per contra, si el raïm es recull massa aviat, serà massa lleuger i poc expressiu.

A Puig Priorat (abans Viñedos de Ithaca*), la filosofia és la de fer Priorats frescos, molt gastronómics, fàcils de combinar amb menjar, i al mateix temps han de ser fàcils de veure, que no simples. Per conseguir-ho es mira de veremar en el punt óptim, i no agredir excessivament el raïm durant l’elaboració. El vi s’ha de fer sol, si tot s’ha fet correctament, els llevats autóctons de la vinya arrancaran la fermentació, que no ha de ser agressiva, deixant que mica en mica, es dongui una correcta transmisió entre el most i els polifenols que es troben a la pell del raïm i responsable directe del color, aroma, gust i textura del vi. D’aquesta manera, tractant el most gairebé com si volguessim fer una infusió, s’aconsegueix el que ells pretenen, vins fins i delicats, de tanins suau i sedosos i aromes frescos de fruites negres i vermelles amb matisos de la criança en fusta.

De fet, el aspecte de la criança és un altre dels punts peculiars del celler, doncs utilitzen botes el més natural possible, de torrats baixos i molt baixos, generalment de roure francès.

Un dels vins amb el que ens sorpren moltissim la Silvia es el seu Odysseus Pedro Ximienes. Cuan parlem de Pedro Ximenes (P.X.), tots pensem en aquells vins dolços, densos i melosos de gra profunditat que s’elaboran a Andalusia, però res més llunys que aixó. Doncs és un vi blanc completament sec, malgrat te una entrada dolça a la boca, més lligat a la textura greixosa del vi que amb el sucre. En nas es realment complexe, amb fruites d’ós (nespre, o micaco com diem a Badalona), amb notes lleugerament torrades i força minerals. Amb una textura molt untuosa però fresca i amb molta personalitat.

VINS

També elaboren un blanc de Garnatxa blanca, l'Odysseus Garnatxa Blanca, de molta fruita blanca, citric i leugeres notes a mel, molt viu i lluny d’aquesta moda de posar les garnatxes blanques en bota i no deixar-los expressar.

Dominicus, es el vi més “comercial” del celler, molt interessant per “begginers” en el ampli i complexe món dels Priorats. D’entrada dolça, peró rapidament busca la resta del paladar, amb bona acidesa i força salí. En nas mostra basicament fruita, força madura, i amb un final en boca que convida a tornar-hi. Val molt la pena pel preu que en pagues.

De negres, l’Akyles representa el vi més fresc i alegre malgrat és complexe i terrenal. Amb fruites vermelles fresques de fons però amb matissos de salvia i romaní, balsàmics i lleugeres notes de café.

El Garnatxa “Etiqueta Vermella” és sens dubte un dels millors exponents de la seva filosofia. Mineral, mador i golòs al mateix temps que no pesa, amb aromes de terra i herba seca amb fons de fruita negra madura. Pas molt fàcil per boca, amb uns tanins tant abundants com delicats.

Gaudiu del glop!

Ferran Casellas

Alfredo Arribas, marcant estil al Priotat & Montsant

El passat 25 de gener varem visitar amb l’equip de sumillers de Wine Palace, a un dels personatges que esta marcant un estil completament propi al Priorat i al Montsant, Alfredo Arribas.

Frank Ruiz a l'esquerra (Wine Palace) amb Alfredo Arribas

EL CONCEPTE

2 Cellers, 2 Conceptes. Per un costat, Celler Alfredo Arribas, a Falset, amb l’idea i convenciment d’elaborar vins que respectin les varietats autòctones, treballant vinya per vinya, parcel·la per parcel·la, tot per separat, buscant identitats i peculiaritats, el que ell anomena TROSSOS. D’aquest concepte neixen el TROSSOS SANTS (garnatxa blanca i garnatxa gris), el TROSSOS VELLS (Carinyena), el TROS BLANC (Garnatxa blanca) i el TROS NEGRE (garnatxa negra). Al mateix temps, de tot el ventall que ens ofereix el Montsant, apareixen les Ediciones I·Limitadas, on es conceben vins amb personalitat pròpia, tot combinant alguns d’aquests Trossos o d’altres parcel·les de varietats menys habituals. Trobem NÚVOL (Garnatxa blanca i Macabeu), FAUNUS (Ull de Llebre, Syrah, Merlot i Garnatxa) i FLORS (Garnatxa i Carinyena).

Per l’altre costat un concepte ben diferent, el del Celler Clos del Portal, entre LLoar i Bellmunt, en finca pròpia de més de 20 ha. En aquest cas, s’elaboren diferents Vins de Finca, tenint en compte els diferents graus de maduresa del raïm rastrejant d’aquesta manera totes les possibilitats que els sóls i clima austers de la zona poden aportar. Trobem GOTES (garnatxa i carinyena), NEGRE DE NEGRES (garnatxa, carinyena, cabernet i syrah), SOMNI ((garnatxa, carinyena i syrah) i TROS DE CLOS (carinyena).

 

LA VISITA

Varem començar trepitjant a fons desde el primer minut, doncs només arrivar (Celler Alfredo Arribas) varem començar a tastar botes i tines de microvinificacions monovarietals.

Escalfant motors, amb una tina de Garnatxa blanca del Trossos blanc 2011, amb molta fruita blanca i flors, amb un punt de clementina. Molt de greix i una acidesa molt viva però increïblement integrada desprès de 12 mesos en bota!!!.

Per continuar, la base d’un dels nous vins que podreu trobar molt properament a les botigues, el Faunus, en aquest cas el 2012, amb un color que captivava, violaci, elèctric, amb notes de fruites negres i gran maduresa, com de pruna madura. Tanins intensos (és un 2012), però que deixen entreveure la gran personalitat d’aquest futur vi.

Varem continuar amb Faunus 2011, ja enllestit i reposant ara en tina, on precipitaran les partícules sòlides més grans de manera natural, doncs ells opten per no clarificar ni filtrar els vins. Un anyet desprès, el vi ja es troba més tranquil i reposat, amb un nas més equilibrat i complexe. Promet molt.

Ara que ja havíem escalfat motors, comencen a sortir algunes peces de més envergadura, com un dels lots de Carinyena del Trossos vells, en aquest cas 2012. Es tracta d’una parcel·la que es verema tard, buscant molta profunditat pero es manté amb una acidesa molt viva.

Somni, Negre de negres

Desprès de més d’una hora tastant vins, entenem que, el projecte al Montsant consisteix en un petit “taller d’experimentació” on elaboren vins peculiars i amb molta personalitat amb un únic fil conductor, es busca la màxima expressió de cada varietat. Per aconseguir-ho, vinifiquen parcel·les per separat mirant d’aconseguir extreure les peculiaritats més interessants d’aquella varietat en aquella parcel·la.

Un cop al Clos del Portal, al ben mig de l’anomenada “Milla d’Or del Priorat”, ens introduïm en una altre filosofia de celler. En aquest cas, les diferencies entre cadascuna de les linies de treball va més relacionada amb elaborar vins depenent del grau de maduresa del raïm.

Així, amb una primera passada per les vinyes, generalment durant la primera setmana de setembre, s’obté un raïm sà i madur, però més fresc amb el qual s’elaboren els Gotes del Priorat, vins francs i fàcils, amb molt color, aromàtics i molt frescos.

En la segona passada, s’obté un raïm més madur, que donarà lloc a un vi més imponent en boca, amb notes de fruites negres madures, figa i pruna, molt rodó, que ompla la boca com el Negre de Negres.

Per últim, amb la darrera passada, amb un raïm d’extrema maduresa, s’obté el Somni. Un vi grandiós per la seva maduresa, melositat, profunditat i…frescor!! Aquest vi et deixa sedat, quasi diria anestesiat,… És un autèntic vi de “meditazione”, com deia un vell amic meu.

Abans de marxar, però, varem tornar a veure la llum amb el Tros del Clos, un monovarietal de Carinyena de vinyes centenàries (1911) amb una acidesa vibrant, quasi elèctrica, que ens va fer sortir del estat de relax on ens havia transportat el Somni.

En fi, un “viatge”  ple de sensacions  i emocions sense necessitat de moure’t de casa!!!

Salut i Bon Viatge

Ferran Casellas  

Nova collita a Marco Abella!!

Ahir, a Can Jubany, Calldetenes, vaig poder tastar les noves collites de Marco Abella que ben aviat tindrem a les botigues.

Loidana 2008, sorprenent, fresc, amb més presencia de fruita i color que 2007. Es més "Priorat" en cuant a textura però segueix amb la mateixa filosofia que l'any passat, és un vi per agradar, per introduirse als Priorat, molt fàcil de beure. 

Mas Mallola 2008, ha fet un pas endevant i el preu comença a ser escandalòs doncs la qualitat, personalitat i profunditat d'aquesta nova collita son formidables. Tindrà encara més capacitat de envelliment i un gran potencial de guarda.

Clos Abella 2006, està per fer, igual que en el Mas Mallola 2008, el Clos Abella 2006 també ha fet un passet endevant cap a la grandesa. Moltissima fruita, profunditat, amb notes de terrer molt marcades que t'apropen encara més a la vinya amb multitut de matisos d'herbes aromàtiques i de bosc amb una fruita molt fresca (cirera) i un fons agradable de pell de taronja. Delicios!

Salut i Vi

Ferran

Visita a Marco Abella, Porrera, Priorat.

Hola a tots!!

Celler Marco Abella

Com van les vacances???

Nosaltres no parem, i de fet, hem aprofitat el bon temps per escapar-nos fins al Priorat.

Un dels nous cellers recentment incorporats a les botigues Wine Palace és Marco Abella. Per nosaltres és tot un honor poder ser el punt de difusió escollit per el celler al nostre país.


Gaudeix del video on s'expliquen conceptes tant interessants com el de la Biodinàmica, o el dels "Vins de Vila", entre altres.

Primera Part

Segona Part

Els vins que podem gaudir d'aquest celler a dia de avui són:


Ólbia 2008
Vi blanc elaborat nomès en anys exepcionals i amb una producció que volta les 800 ampolles al any. És, basicament, Macabeu de vinyes velles, amb pinzellades de Garnatxa blanca i Pedro Ximenes. Fermentat en botà i amb posterior criança.
És un vi d'una gran personalitat, amb marcades notes d'hidrocarburs, tòfona negra, que es combinen amb poma madura i lleugers torrats i grafits. La bota molt ben integrada tant en nas com en boca li aporta profunditat.
Al paladar és fresc, amb textura greixosa, de llevat, amb molt bon equilibri. Un vi exepcional.


Mas Mallola - Porrera 2007 -  El vi de "Vila" del Celler.
Carinyena i Garnatxa amb alguna bota de Shira i de Cabernet Sauvignon. Provenen de les finques del Perer i la Mina, i progressivament, també, de les vinyes joves de Massos d'en Ferran.

Tant la Carinyena com, especialment, la garnatxa d'aquestes vinyes, donen vins que maduren força ràpid, segurament per el fet d'utilitzar algunes de les vinyes més velles del celler, que adquireixen molt bona complexitat ja durant el primer any en bota. És per aixó, que aquest vi es mostra amable ja amb 3 anyets i escaitx. En nas és complexe, amb notes de pell de taronja confitada, espécies dolces i un fons de fonoll i herbes aromàtiques. La bota es trova completament integrada en el vi aportant complexitat.
En boca és delicat i agradable, amb una acidesa ben refrescant característica dels vins de Porrera.  


Clos Abella 2005 - El vi de Finca. La Mallola.
Malgrat venir d'una vinya d'entre 6 i 12 anys, la Mallola, s'obtè un most d'una gran concentració, especialment en les vinyes de mes de 8 anys.
El vi es golòs, amb molta fruita, cireres confitades, balsàmics i espècies. És un vi molt més salvatge, i és per això, que en David i l'Olivia no el treuen al mercat fins que es trova ben madur. Actualment, el 2005, ja comença a tranquilitzar-se, mostrant-se encara una mica nerviòs però molt agradable en boca. Es fresc al mateix temps que madur.
La joia de la corona que se'ns dubte et transportarà al Priorat amb els ulls clucs.


Per acabar, ja us podem avançar, que si no hi ha cap contratemps d'última hora, desprès de l'estiu ja podrem gaudir del nou vi del celler: el Loidana.
Un vi sorgit de l'inquietut d'oferir-nos una visió més facil d'un Priorat. Un vi més evident, senzill, viu i alegre per a gaudir de manera desenfadada. 




Com ja sabeu, aquest blog no s'ha fet amb l'intenció nomès de publicar, sino que esperem les vostres opinions i experiències.


Fins aviat!!


Salut i Vi!!
Ferran