divendres, 22 de febrer del 2013

TABÚ nº2: Els secrets del maridatges.

Un dels Tabú més habituals fins fa pocs anys, i que continua estés en molts casos, és el de:
"El vi blanc pel peix i el negre per la carn" 

De fet hi podem estar més o menys dacord, però el que està clar és que és massa genéric, i de tant genéric, erroni.
 
En més d'una ocasió, quan treballava com sumiller, m'havia trobat clients que em comentaven que havien comprat un dels vins que jo, en el restaurant, els havia aconsellat i servit i que en prendre'l a casa no havia estat exactament el mateix, "no era tant bó", em diuen.

Hi ha molts factors que poden afectar als nostres sentits a l'hora de degustar un menjar o un vi, com podria ser la temperatura (podeu llegir-ne més en el Post Tabú nº1), la copa adecuada, el moment, o el maridatge.


Fer maridatges és molt fàcil i molt difícil al mateix temps. El més fàcil, es conèixer les normes bàsiques que comentarem a continuació, però per poder aplicar-les, també cal conèixer amb profunditat les característiques de cada producte. Aixó vol dir que cal haver tastat tant el vi que volem maridar, com el plat, i aquí es complica una mica més el tema. Anem a pams.

Els principals "tipus" de maridatge que es poden fer són:

Maridatges de Similitud, consisteix en potenciar i donar harmonia buscant la similitud aromàtica o gustativa. Exemple:
Carns a la brasa amb un vi que presenti notes torrades de la fusta, o bé, una torrada d'anxoves amb vins altament iodats o salins com podria ser en molts casos el cava o un bon Txakolí.

Maridatge de Contrast, s'utilitza per compensar estridències o extrems o per evitar augmentar gustos "desagradables". Exemple:
Un "gazpacho", que ve sa ser àcid pel tomàquet i el vinagre, l'acompnyariem amb un vi afruitat amb un punt de sucre que compensarà l'acidesa del plat.

Maridatge Tradicional, són matrimonis de productes que se solen combinar desde fa ja anys perque sense saber el "perquè" però esta bó. En realitat, generlament, si els analitzes, veus que sol ser, o bé per Similitut o bé per Contrast, però els classifico a part doncs em semblen maridatges molt interessants doncs se'ls ha fet la gent sense adonar-se. Exemple:
Sidra & Cabrales (contrast, el carbònic de la sidra contraresta la textura del formatge)

Caviar & Vodka (similitut de textura)

Postre Músic & Moscatell (similitut armomàtica)

Si tenim en comte aquests criteris i el sentit comú, com deia, no és dificil fer un maridatge, nomès cal coneixer els dos productes a maridar.

El maridtage "perfecte" que busquem els sumillers, especialment en els restaurants amb estrella Michelin, en molts casos, no respon a un únic criteri o tipus de maridatge, sino que és la combinació de més d'un d'ells al mateix temps. Exemple:
"Carré de Xai a la brasa amb salsa de mores"
El xai, per la seva textura i greix, sempre és recomanable acompanyar-lo d'un vi greixos, amb cos, i per el tipus d'aromes que desprén combina formidablement bé amb un negre evolutiu (marid. de similitut). Per altre banda, el dolçor de la salsa de mores l'acompanyarem amb un negre on hi trobem aquest aroma (m. similitut) però cal que mantingui una acidesa ben via per contrarestar la dolçor (marid. de contrast).
En aquest cas, jo optaria per un negre del Montsant o Priorat amb 10-14 mesos de criança, preferiblement amb predomini de Carinyena com podria ser el Mas Mallola del celler Marco Abella o un Tinta de Toro amb un perfil similar com pot ser el Morfeo Viñas Viejas.


En fi, espero que us sigui d'utilitat.

Salut i vi
Ferran Casellas

dimarts, 19 de febrer del 2013

Cava VS Champagne a Mont-Ferrant!!!

Caves Mont-Ferrant, Blanes - d.o.Cava
El passat dilluns 4 de febrer varem visitar el celler de Caves Mont-Ferrant a Blanes amb tot l'equip de Wine Palace Barcelona.
Per començar varem baixar a les caves, soterrades i cavades  fa practicament 100 anys. Ens expliquen que el característic sól del mediterrani català, el sauló, es trenca amb gran facilitat, convertitnt-se en sorra, i el fet de que l'estructura sigui tant sòlida va lligada amb l'humitat del propi terreny que actua com a "ingredient" de compactacó.
Les caves són llargues, fosques i silencioses, les condicions ideals per la maduració i l'envelliment del cava durant la seva segona fermentació. No hem d'oblidar que el cava neix d'una refermentació, de manera controlada, d'un vi que anomenem "base". Per tant, és impossible obviar, mentre passejes per les caves, que dins d'aquelles ampolles tant ben apilades i alineades, hi ha vida i s'hi està produint una reacció que produeix energia i calor. Aixó es degut a l'acció dels llevats (Saccaromyces bayanus), que s'alimenten del sucre i l'oxigen que troben dins l'ampolla.
Despres de visitar el celler i les caves subterrades  varem anar a per el tast, peró no un tast qualsevol, doncs era un tast "a cegues" amb productes seus barrejats amb Champagnes de cert prestigi. En total varem tastar 8 escumosos.

Aquesta es la transcripció literal de les meves notes preses a cegues:

*aquest és l'ordre en que els varem tastar.

1. Veuve Clicquot Brut, net i madur. Poma vermella, camamilla, vainilla i lleugers torrats. Acidesa metàlica, cos lleuger amb poca persistència. Penso que es Champagne. Falta consistència!!

2. Mont-ferrant Berta Bouzy, força aromàtic, poma verda, simple i fresc. Cos mig amb acidesa elevada pero molt ben integrada. Interessant.

3. Piper Heidsieck Brut, aroma iodat i torrats intensos (avellana i café), pressec madur. Bona entrada, fresc. Greixós i persistent, amb final madur. És Champagne segur. Molt interessant!!!

4. Mont-ferrant Blanes Nature, pell de taronja i clementina. Lleugerament làctic, mel de flors. Melós, cremós. Molt bona acidesa. Amargó que li dona un final llarg. Genial!!!

5. Moet & Chandon Brut Imperial, flors i fruites blanques, pell de llima. Acidea metàlica, desagradable en boca. Carbonic massa cruixent. Sembla Champagne, pero dels dolents.

6. Mont-ferrant Agusti Vilaret, afruitat i pastisseria. Fruita madura amb retro làctic i brioix. Textura molt interessant. Molt bé.

7. Mont-ferrant Experimental Xarel·lo amb bòta, iodat i brioixeria. Tropical amb notes a mango i prèssec. Nas molt seductor quasi eròtic, en boca genial equilibri. Molt rodó!! Un 10!!

8. Mont-ferrant Experimental Xarel·lo sense criança, molt net i elegant, flors i fruites, llevat subtil. Greixòs i un pel pesat. Bé.

 A la següent fotografia, l'ordre en que varen quedar puntuats entre 8 persones.

De millor puntuació (esquerra) a pitjor puntuació (dreta)

La conclusió és que en molt moments ens deixem portar per els noms o el preus. Malgrat aixó, dir també, que aquest mateix tast, amb els mateixos productes i les mateixes persones, el dia seguent hagues tingut un resultat diferents.
El que si és clar es que tant el Blanes Nature com l'Agustí Vilaret van ser per majoria els dos productes més triats i que per majoria el producte amb pitjors valoracions van ser el Veuve Clicquot Brut i el Moet & Chandon Imperial.

En definitiva, nosaltres ens ho varem passar molt bé i els volem agraïr a tota la Familia de Caves Mont-Ferrant, la seva hospitalitat i atreviment.

Salut i Bombolles
Ferran Casellas




dimecres, 13 de febrer del 2013

Deutsch Weine im Wine Palace!!


MOSEL
Fins els anys 80, Mosel, se la considerava una regió més interessant per els seus blancs dolços que per vins secs. Malgrat això, en els darrers anys, alguns dels elaboradors més prestigiosos han optat per elaborar vins de qualitat. En aquest cas, Theo Haart, de Reinhold Haart, situat a Piesport, ens sorprèn per les seves elaboracions fresques i aromàtiques, amb una acidesa pujada que caracteritza tots els seus vins.

Haart to Heart Riesling 2010
Weingut Reinhold Haart
Aroma intens, floral i amb molta fruita blanca (codony i poma vermella), pruna i final lleugerament mineral. Boca de gran amplitud, sec i melós.
Es tracta d’un vi informal i fàcil d’entendre, i malgrat no se li demana una gran profunditat, amb el pas del temps va evolucionant lleugerament en copa. Molt interessant relació qualitat/preu.

PFALZ (PALATINAT)
És la segona regió vinícola d’alemanya en dimensions amb mes de 24.000ha. Ja els Romans havien gaudit dels vins de la zona, doncs s'han descobert cellers subterranis en els darrers anys on antigament s'hi guardava el vi.
És també, una de les regions més càlides del país, fet fàcilment reconeixible en tots els seus vins. Un altre aspecte a tenir en compte d’aquesta regió, es l’ample ventall de sòls que s’hi pot trobar, la qual cosa amplia molt el ventall de perfils de vi que podem trobar. Entre molts altres, els sòls més habituals són pissarrosos, cal de closques, pòrfirs o granítics. Les millors vinyes de la regió es troben a les poblacions de Kallstad, Wachenheim o Ruppertsberg, d’on són alguns dels millors vins de Bürklin-Wolf.


Rupperstberger Riesling Trocken 2010
Dr. Bürklin-Wolf
Vinyes en coster al costat del Rin
Un dels cellers referents, no només al Palatinat, sinó també a tot Alemanya. Al ser una regió càlida, els vins tenen tendència a ser més voluminosos, amb un nas més tropical de fruita groga madura (préssec de vinya). Són vins en constant evolució, i en aquest Ruppertsberger R.T. de 2010 podem començar a percebre, un cop obert, de les característiques notes d’hidrocarburs, (gas, petroli mineral). Un vi per gaudir amb calma amb una bona selecció de formatges de pasta cuita.

RHEINGAU
És una de les regions més petites de Alemanya i malgrat això és també una de les més conegudes. Els microclimes creats per el riu Rin a les pendents, donen uns Rieslings de gran qualitat.

Estate Rüdesheim Riesling Trocken 2010
Georg Breuer
Aquest celler va marcar molt decididament el camí a seguir dins la regió. Posseeix algunes de les millors vinyes del prestigiós poble de Rüdesheim.
L’Estate Rüdesheim R.T. és un vi madur, sec i amb molta personalitat. Els aromes son de fruites grogues fresques (albercoc i pruna), flors dolces i mel. Evoluciona lleugerament cap a notes minerals.

Salut i Vi

Ferran Casellas




dilluns, 11 de febrer del 2013

La Xarel·lo a Catalunya i el Chardonnay a la Bourgogne

Fa ja uns mesos, va passar per aquí el propietari d’un celler de la Rioja i em va sobtar molt quan, tot mirant-se els vins blancs de Catalunya va deixar anar un "peró si todo lo que haceis aquí són cromos repetidos, todos los blancos que teneis son Xarel·lo" (que NO Xarel 10!!). Jo, la veritat, molt de cas no li vaig fer, doncs, com les persones tenen boca, la fan servir, però en menys d'un minut li vaig citar les Garnatxes del Priorat o del Montsant, els Macabeus de l'Empordà o del Penedès, la Subirat Parent, la Malvasia de Sitges, el Picapoll del Bages,... En fi, i tot aixó ho deia un productor d'una regió on l'unic "blend" que se’ls acudeix fer es el ja clàssic Viura-Malvasia!!!

A arrel d'aquest "magic" moment, em va néixer la necessitat de parlar d'un dels nostres raïms més emblemàtics: el Xarel·lo.


No només aquest "personatge" de la Rioja, m'ha comentat algun cop el fet de que ara estiguin apareixent tants Xarel·los com si fos quelcom negatiu. Jo, l’únic problema que hi veig, es que haguem hagut d’esperar a que la circumstancia actual de crisis que estem vivint ens hagi portat a exportar més del que venem a casa, i que per tant, per tal de ser competitius ens hem replantejat el deixar de fer Chardonnay, Gewürztraminer o Sauvignons blanc per passar a fer Xarel·los, Garnatxes o Macabeu, amb més personalitat i tipicitat, tal com demana el mercat exterior.

De fet, en una de les millors regions vinícoles del món, la Bourgogne, només s'hi elaboren vins blancs a partir de Chardonnay (salvant petites excepcions d'Aligoté).

Aquí teniu un petit exemple dels diferents Xarel·los que podem trobar a casa nostra.


AVGVSTVS XAREL·LO 2010

Fragant i marí. La proximitat de les vinyes amb el mar impregna els raïms de brisa marina. Floral, net i persistent, amb molta personalitat. 

PANSA BLANCA M. ALELLA 2010

Melós i madur. En aquest cas, trobem un Xarel·lo amb notes de fruita madura, gairebé de pansa (orellana d’albercoc i pruna), amb notes cítriques i gust llarg.

ELECTIO 2009

Mineralitat i profunditat. Vinyes velles de baix rendiment i gran concentració. Extraordinària evolució aromàtica en tot moment, comença amb fruites blanques carnoses i flors i a mesura que es va obrint, evoluciona cap a tòfona, terra humida, vainilles i especies dolces amb un final sempre de fruita fresca. Genial.

XAREL·LO A. TORELLÓ 2011

Simple i refrescant. És un claríssim exemple de Xare·lo clàssic, molt net i aromàtic, amb un ventall molt primari de fruites i flors blanques.

IVORI 2009

En aquest cas, malgrat no es un monovarietal, l'he inclòs doncs la Pansa blanca (és com s'anomena el xarel·lo a la zona d'Alella), és molt present en aquest vi en la seva besant més salvatge, amb notes de camamilla i sàlvia, fruites blanques carnoses (codony i poma) i amb una textura greixosa, mantegosa i un final molt refrescant.

Com a conclusions, podriem dir que tota varietat ha de mantenir els seus aromes i textures més primitius, però que el clima, la geografia, el terrer, o la manera de fer de cada viticultor i enòleg difiniran la seva personalitat.

Salut i vi


OPINIÓ
by Ferran Casellas
* els articles OPINIÓ, són molt personals i reflecteixen la manera de pensar de qui els signa.

diumenge, 10 de febrer del 2013

Art Cervesers - Els Pioners Catalans

La cultura cervesera a Catalunya és molt escassa, per no dir nula. Fa, potser, uns 20 anys, va començar a arrivar al nostre país una tendència que estava creixent amb força a la resta d'Europa i als EEUU: la Microcerveseria.

El concepte necesita poques explicacions, doncs es tracta d'elaborar cervesa a petita escala, tenint molta cura de les peculiaritats de cada ingredient, mirant d'aconseguir cerveses amb gran personalitat. En una microcerveseria es poden elaborar 1000 litres de cervesa (es un exemple, doncs no hi ha legislació que ho reguli) mentre que en una cerveseria industrial, cuan si posen, elaboren centenars de milers, o milions de litres. De fet, tots els que un cop o altre hem anat a l'aeroport del Prat hem passat i vist els inmensos tancs d'elaboració de Damm.
En cap cas m'agradaria que s'interpretés com quelcom negatiu, el fet d'elaborar cervesa Industrial. En realitat és molt important de reconèixer tota la tasca divulgativa/formativa que ha realitzat al nostre pais aquesta important marca cervesera. Qui més i qui menys, gràcies a ells, ha sentit algún cop les paraules Weissbier, Bock o Doble malta. També amb la cervesa Inedit han realitzat una gran tasca perque la gent entengui que no totes les cerveses han de costar 1€ o menys i que la cervesa pot deixar de ser un simple "Refresc d'ordi".

Al voltant del 2003, mentre treballava com sumiller a Can Juvany (Calldetenes, Osona), vaig conèixer un grup d'amics que portava ja alguns anys entusiasmats amb la microcerveseria: Cerveart.
Bàsicament es dedicaven a la formació i duvulgació, fins al punt d'escriure un llibre sobre com elaborar cervesa artesana a casa, el millor que he llegit a Catalunya.
L'any 2006 s'animan a posar en marxa un nou projecte, que varen anomenar Art Cervesers.
Inicialment varen començar reinterpretant estils tradicionals de cervesa pero mica en mica es van animant amb estils més peculiars.

ORUS        
Estil: Marzen
Fermentació: Baixa (Lager)
Origen: Canovelles (Vallès Occidental)
“Rossa amb cos però molt refrescant”
Malgrat no es tracta d’una cervesa del tradicional estil Pilsner, aquesta Märzen es caracteritza per el seu color daurat intens, amb notes lleugeres a mel i herbacis, i una amargor marcada però ben integrada. És un perfecte aperitiu. 


FLAMA      
Estil: I.P.A (Indian Pale Ale)
Fermentació: Alta (Ale)
Origen: Canovelles (Vallès Occidental)
“Una I.P.A adaptada als nostres temps”
Cervesa aromàtica, afruitada i floral, molt marcada en nas per el llúpol, de cos mig, amb lleugeres notes torrades i amb l’amarg característic d’aquest estil tant peculiar.
Les IPA apareixen a mitjans de 1790 a Anglaterra. De fet es tracta de una Pale Ale Britànica amb mes llúpol i major graduació alcohòlica per que pogués resistir el llarg viatge que suposava entre Anglaterra i les colònies angleses a les Indies per satisfer les tropes.
* el llúpol actua en la cervesa com aromatitzant, per aportar amargor i com antioxidant.   


FOSCA      
Estil: Stout de civada (avena)
Fermentació: Alta (Ale)
Origen: Canovelles (Vallès Occidental)
“Una Stout per meditar i gaudir-ne sense presses”

Densa i melosa amb una textura molt agradable i gens feixuga. En nas recorda a cacau, fruits secs torrats i un agradable toc a cafè recent molt.
Per gaudir-la millor servir-la entre 8 i 10ºC.



COURE      
Estil: Ale - Ale d'Hivern (avena)
Fermentació: Alta (Ale)
Origen: Canovelles (Vallès Occidental)
“Cervesa especiada amb nou moscada molt especial”

En aquesta recepta, Art Cervesers, recuperen un ingredient molt peculiar, la Myrica gale. La fulla d'aquest arbust s'utilitzava fa centenars d'anys en l'elaboració de la cervesa en els llocs on no es podien permetre el llúpol. Li atorga personalitat.
Per gaudir-la millor servir-la entre 8 i 10ºC.

Salut i birra!


Ferran