divendres, 1 de març del 2013

Formatgeria Mas d'Eroles - Adrall (Alt Urgell)


Conèixer al Salvador Maura et marca. Ja nomès veure’l entens que és una d’aquelles persones amb una personalitat molt pròpia.
La seva formació i experiència en el sector formatger comença el 1991, amb la creació de l’Associació de Formatgers Artesans dels Pirineus. A partir d’aquí, aquest Enginyer Tècnic en Explotacions Agropecuàries, inicia un camí que el portarà a ser considerat com el millor formatger del nostre país i convertint-se d’aquesta manera en inspiració dels ja formatgers d’aquells moments i molt més, de la nova fornada de petits elaboradors que cada any apareixen en les nostres terres.
Investigador i divulgador incansable organitza des de 1995 fins el 2004 la Fira de Formatgers Artesans dels Pirineus així com el concurs de Formatges Artesans dels Pirineus.
FILOSOFIA I CONCEPTE
Els seus formatges es basen, en primer lloc, en la llet de vaca de la pròpia explotació lletera al poble d’Urgellet. Partint de llet d’una qualitat immillorable, elabora formatges tradicionals als quals els aporta aquella personalitat de la que parlàvem a l’inici, com és el cas del Serrat de Corroncui. En aquest cas, un Serrat d’Ovella amb la pell lleugerament fregada que li aporta un aroma i gust molt personal. En aquest cas, per elaborar  els formatges d’ovella, es recolza amb llet d’un dels ramats més importants d’ovelles de Catalunya, el de Corroncui, i d’aquí el nom.
A partir d’aquí, la seva inquietud i voluntat d’intercanvi d’experiències i coneixements el fan experimentar i elaborar formatges tant sorprenents com el Castellot d’Eroles (de pasta trencada), el Tartera d’Eroles (una mena de “Tomme de Savoir” excepcional), l’Ermesenda d’Eroles (de pell fregada) o l’Escaldat (una mena d’Escamorza tendre).
Elabora en petites partides de 300-400 litres, de manera completament manual doncs, ni tant sols alhora de tallar la quallada, ho fa amb ajut de cap maquina. De fet, ens comenta en Salvador que les seves espatlles ja li comencen a passar factura…serà l’edad!! ;D
Un dels trets més sorprenents i diferenciadors de Mas d’Eroles, és també, el seu ventall de recursos tecnics que el permet elaborar formatges completament diferents entre ells, doncs tant elabora formatges de quallada enzimàtica com làctica, tant elabora formatges de maduració curta com llarga o formatges de pell florida sembrada al mateix temps que madura formatges d’escorça natural.
Un dels grans moments de la nostra estada a la formatgeria va ser la visita a la cava de maduració, sota terra, amb parets de pedra natural i on hi viuen una bona colla de fongs que li donen els aromes i gustos tant peculiars i excitants als seus formatges.
En fi, nomès em queda recomanar-vos que volteu per la fira de formatges de la Seu per poder conèixer-lo personalment.

PREMIS I MEDALLES
Malgrat no sóc molt partidari de concursos i medalles alhora de valorar un formatge, doncs m’agrada valorar-los per mi mateix, val a dir que la Formatgeria Mas d’Eroles és una de les més guardonades en els diferents premis i concursos de prestigi tant del nostre país com internacionals. De fet, només en els darrers anys ha obtingut la Medalla de Bronze de la World Cheese Awards amb el Gebrat d’Obaga, Medalles a la Fira de Sant Ermengol els anys 2005, 2006, 2007, 2010 amb l’Ermesenda d’Eroles o el Tartera, o al Lactium de Vic, el 2009 i el 2010 amb el Castellot, l’Ermesenda o el Carreu.

ELABORACIONS
Amb llet de VACA, de quallada àcida, elabora el Gebrat d’Obaga. Es un formatge emmotllat directament amb cullerot, motiu per el qual conserva una gran humitat. És de pasta tova i pell sembrada amb fongs blancs, és cremós i s’accentua a mesura que madura. De gust làctic i saborós.
També de VACA, però de quallada enzimàtica (s’afegeix quall per fer la quallada), tenim el Ros d’Eroles, sense premsar i amb la pell rentada amb salmorra. És aromàtic i lletós en nas, malgrat evoluciona cap a notes més animals passats els dies. És de pasta tova i de textura cremosa, suau i agradable. A continuació hi ha l’Ermesenda d’Eroles, similar al Ros amb la diferencia de que en aquest cas la pasta si que es premsa, donant un formatge amb una consistència més sòlida. El format és més gran, de 2 a 3 Kg. Es un perfecte aperitiu, suau i sedós, perfecte per fondre, us recomano de tastar-lo com si fos un Raclette suís. És més gustos i profund que el Ros malgrat pot agradar molt als nens.
Per continuar tenim el Formatge de Tartera, que rep el nom per la forma de pedra que li confereix la maduració de 3-4 mesos en cava. En aquest cas, es premsa la pasta però no es renta donant pas a que siguin els fongs qui li confereixin els seu gust peculiar. Si el deixes madurar, la seva textura torna més suau i cremosa a mesura passen els dies.
Un altre dels formatges que s’hi elaboren és el Castellot, peculiar per la tècnica que s’utilitza. En aquest cas, un cop premsada la pasta, s’esmicola per salar-la i tornar a emmotllar i premsar. D’aquesta manera s’obté un formatge de textura sorrenca, friable i seca malgrat és untuós en boca. El seu gust es potent i intens amb una gran complexitat. Elaborat d’una manera similar, tenim el Brisat d’Eroles, de format més pla, tipus disc, i que madura amb les brises (pells premsades de raïm) de Vinya l’Hereu, de la d.o. Costers del Segre.
En cuant a formatges de llet d’Ovella, trobem el Carreu, de quallada àcida similar al Gebrat d’Obaga, en textura i intensitat malgrat queda evident el regust i aromes peculiars de la llet d’ovella.
De quallada enzimàtica podem tastar, per una banda, el Serrat de Corroncui, esmentat anteriorment. Podríem dir que es un formatge tradicional de pasta sense premsar i maduració en cava. El serrat, del qual en parlarem en un altre post, era un dels formatges tradicionals dels Pirineus. En aquest cas, és un formatge gustós però molt elegant. Per últim, el que considero, amb la meva humil opinió, el millor formatge de Catalunya, elaborat amb llet d’ovella del poble de Corroncuí. Elaborat de manera tradicional, de pasta premsada i una maduració en cava de mínim 6 mesos. Té una petita peculiaritat, i és que, durant els primers dies de maduració, l’escorça és també rentada, buscant un magnific equilibri entre les notes que aquesta tècnica li confereix amb els aromes i gustos dels fongs de la cava.
Hi ha dos formatges més, que encara no he tingut el plaer de tastar, com són el Pla d’Eroles (ovella) i l’Abadessa d’Elins (blau), i per tant em reservo abans de donar la meva opinió.

Salut i… Menja’t Catalunya

dimecres, 27 de febrer del 2013

De Ladoucette Pouilly-Fumé 2007


VAL DE LOIRA (FRANÇA)
Situada al oest de Paris, Pouilly-sur-Loire, el poble que acull els famosos Pouilly-Fumé, on la Sauvignon blanc es batejada amb nom propi (Blanc Fumé), acull en terres de “pedernal” vins elegants i perfumats amb caràcter suficient per perdurar en el temps.


DE LADOUCETTE POUILLY-FUMÉ 2007
a.o.c. Pouilly-Fumé
Sauvignon blanc
Nota de tast 23/02/13 by Ferran Casellas
Aroma de cítrics dolços, pell i essència de llimona i taronja, pinya i nespra. Lleugers torrats i matisos animals. Flor de taronger i saüc, mineralitat intensa a mesura que el vi s’oxigena amb un fons agradable de tòfona negra i terra humida. Aromes i gustos “humami” en la seva evolució.
En boca es mostra fresc amb una acidesa cruixent que sorprèn pels anys, de textura greixosa i retorn cítric. Espectacular post gust que s’allarga tant com vulguis. Ufff!!!
Nota de tast 26/02/13 by Gemma Rodríguez
Nariz limpia fresca y melosa. Profundidad cítrica de níspero, pomelo y fruto de membrillo, corazón de anís verde, bouquet de flores blancas y esencia de naranja.
En boca, acidez plena, chispeante y sedoso. Paso fresco y delicado. Elegante recuerdo de cítricos ligeros, albaricoque y fruto de hueso.

* El tast ha estat realitzat en dies diferents doncs la seva complexitat i acidesa permeten una correcte i favorable evolució del vi.

dimarts, 26 de febrer del 2013

Wemyss Malt Whisky

Wemyss malt no és elaborador de whisky, és un "negociant", una mena de marxant d'art, que en aquest cas, negocia amb whisky.
Aquesta es una figura molt reputada i de gran prestigi a anglaterra doncs nomès els grans afinadors amb prestigi tenen accés a comprar partides de whisky jove, sense madurar, per desprès fer maduracions de produccio limitada.
En aquest cas, Wemyss [guims], madura whiskies de diferents regions com Highland, Speyside o Islay, entre d'altres. Podem trovar dues col·leccions diferents, per una banda els Pure Malt de 8 anys composta de 3 whiskies diferents, el Smooth Gentelman (Speyside), el Spice King (Highland) i el Peat Chimney (Islay).
L'altre col·lecció són els vintage on maduren una gran quantitat d'edicions limitadissimes com el "Smoke Stack 1996" del que nomès es van fer 294 ampolles.
Aquestes són les notes de tast d'alguns d'ells:


SMOOTH GENTELMAN 8 y.o.
Speyside
Molt melos i elegant, amb notes citriques, de poma i mel, amb fons de cereals i pa torrat.
SPICE KING 8 y.o.
Highland
Com el nom indica, el seu tret principal és el seu caracter especiat amb notes de vainilla i pebre, els tocs de fruita li aporta frescura i l'arrodoneix una pinzellada de toffee. 
PEAT CHIMNEY 8 y.o.
Illa de Islay
El Islay de la col·lecció, amb cereals i torrats, fumat i iodat. Cremòs en boca amb un final molt llarg. 

Salut i Esperit
Ferran Casellas

dilluns, 25 de febrer del 2013

Josep Foraster - D.O. Conca de Barberà


Conca de Barberà és una regió desconeguda per molts dels catalans, malgrat ens els darrers anys, la feina feta per families com la Foraster, està situant els seus vins en orbites més altes. I tot aixó, amb una filosofia ben clara, elaborant vins molt personals, amb una gran dosi de tipicitat i "terroir". El principal motiu per la desconeixença generalitzada d'aquesta zona és, provablement, el petit nombre de cellers que elaboren (o més ben dit elaboràven) vins de qualitat. Durant molts anys, gran part de la producció de la zona acava destinada a raïm per la d.o.Cava o per elaborar vins de taula en altres regions.
Part de "culpa" de l'èxit recent de la regió li podem donar a en Ricard, del celler Josep Foraster.
Els principals arguments per convertir aquestes terres en una de les regions vinícoles punteres són el clima, el sól i les varietats autoctones.
La d.o. es troba situada a cavall entre el Priorat i el Penedès, i provablement, crèixer a l'ombra d'aquestes dues grans regions vinicoles tampoc ha ajudat. El clima és força regular, amb estius molt calurosos i nits lleugerament més fresques que asseguren la optima maduració del raïm. Els rius i afluents que atravessen la zona aporten inercia termica i han configurat una orografia molt especial doncs els vents són dirigits per les valls entre les carenes. Els sóls són rics en minerals doncs estan compostos de restes fluvials i pissarres amb textures calcari-argiloses, però al mateix temps, són pobres en retenció d'aigua, motiu per el qual la vinya ha de realitzar un sobreesforç per creixer, obtenint d'aquesta manera, raïms de gran concentració.
L'altre variable, va molt lligada al celler que avui visitem, doncs són el principal elaborador de la varietat Trepat, autòctona de la zona i que dona vins amb un perfil ben peculiar.
La Trepat dona vins lleugers i molt frescos, amb poca capa de color, i podriem dir que és la nostra "Pinot noir". Són vins especials, molt peculiars, pero el Trepat de Josep Foraster, combina elegancia i frescura amb sofisticació i el fa un vi genial per sorprendre als amics.

JOSEP FORASTER BLANC DEL COSTER - 2011

Elaborat amb raïms de vinyes velles de Macabeu i vinyes joves de Garnatxa Blanca. Maceració en fred amb les seves pells durant deu hores i lleuger treball amb les mares.
Varietats: 90%Macabeu i 10 % Garnatxa Blanca.
Nota de tast:
A la vista -De color groc pàl·lid amb reflexos daurats.
Al nas -Aromes molt nets, amb bona intensitat, records a fruites blanques com la pera o l’albercoc, arrodonit per records a  flors blanques i  fons mineral.
A la boca -Entrada agradable, lleugera i fresca, untuós en el seu pas per boca i força expressiu.
Post gust - Agradable i refrescant, amb una lleugera nota salina.

JOSEP FORASTER SELECCIÓ - 2011

Veremat en caixes de 20 kg, s’elabora amb maceració pel·licular de 20 hores i posterior transvasament sense passar per la premsa. Combina un 50% del most fermentat en bóta nova de roure francès i un 50% en tanc d’acer inoxidable a una temperatura de 16 ºC. La part fermentada en bóta té una criança de 6 mesos. Finalment fem un cupatge de les dues parts.
Varietats: 50% Garnacha Blanca, 40% Macabeu i 10% Chardonnay.
Nota de tast: 

A la vista -De color groc palla amb certs tocs daurats.
Al nas -Aromes a fruites tropicals i fruites blanques, amb un fons que recorda lleugerament a fruits secs i fumat.
A la boca -Entrada molt amable, lleugera, amb bona acidesa, ampli i viu.
Post gust -Llarg, però amb una persistència molt agradable.

JOSEP FORASTER JOVE - 2011

Veremat un parell de dies abans del punt de maduració fenòlica òptim per a mantenir la frescor del raïm. Maceració prefermentativa durant 3-4 dies i maceració fermentativa de 4-5 dies. Es practica un ”delastage” per a eliminar llavors que aportarien astringència. Fermentació a 20 ºC.
Varietats: 90% Ull de Llebre, 10% Cabernet Sauvignon.
Nota de tast: 
A la vista -Color vermell cirera, amb tons violacis que ens denoten la seva joventut.
Al nas - Fruits vermells, flors violàcies i llaminadures son els aromes que ens predominen.
A la boca -Fresc, agradable i lleuger, un xic secant al final.
Post gust - Persistent al principi, divertit i fresc.

JOSEP FORASTER CRIANÇA - 2009

Veremat en el moment de maduració fenòlica òptima. Maceració prefermentativa de 4 dies i posterior fermentació a 24 ºC amb una maceració de 21 dies amb remuntats oberts i "delastage". Criança en bótes de roure francès durant 12 mesos. Embotellat i repòs en ampolla d’un mínim de 12 mesos.
Varietats: 40% Cabernet Sauvignon, 25% Ull de Llebre, 25% Syrah i 10% Trepat.
Nota de tast:
A la vista -Color vermell cirera  madura quasi granatós, amb lleugers tocs violacis.
Al nas -Aromes a fruits del bosc, vermells i negres, notes balsàmiques i especiades, com a pebre i anís. Lleuger fons de xocolata i llaurer.
A la boca -Entrada molt amable, carnós i amb el taní ben integrat
Post gust - Mig però bastant persistent i agradable, record molt mediterrani.

JOSEP FORASTER TREPAT - 2010

Reducció al 50% de la producció habitual de la vinya. Verema tardana a finals d’octubre. Maceració en fred durant 10 dies. Fermentació a 20ºC amb una maceració de 22 dies amb remuntats oberts. Fermentació malolàctica en barrica i criança de 5 mesos en roure francès (nou i d’un vi).

Varietats: Trepat

Nota de tast: 

A la vista - Color robí molt fluix, marca molt la seva varietat, ribets violacis molt lleugers.
Al nas -Intens aromes a fruites vermelles, maduixes, cireres i gerds, cítrics i pebre blanc, aquest últim molt marcat. Lleugeres notes de clau i fusta.
A la boca -Suau, càlid i lleuger, amb una acidesa molt fresca i agradable
Post gust -Bastant llarg i agradable.



divendres, 22 de febrer del 2013

TABÚ nº2: Els secrets del maridatges.

Un dels Tabú més habituals fins fa pocs anys, i que continua estés en molts casos, és el de:
"El vi blanc pel peix i el negre per la carn" 

De fet hi podem estar més o menys dacord, però el que està clar és que és massa genéric, i de tant genéric, erroni.
 
En més d'una ocasió, quan treballava com sumiller, m'havia trobat clients que em comentaven que havien comprat un dels vins que jo, en el restaurant, els havia aconsellat i servit i que en prendre'l a casa no havia estat exactament el mateix, "no era tant bó", em diuen.

Hi ha molts factors que poden afectar als nostres sentits a l'hora de degustar un menjar o un vi, com podria ser la temperatura (podeu llegir-ne més en el Post Tabú nº1), la copa adecuada, el moment, o el maridatge.


Fer maridatges és molt fàcil i molt difícil al mateix temps. El més fàcil, es conèixer les normes bàsiques que comentarem a continuació, però per poder aplicar-les, també cal conèixer amb profunditat les característiques de cada producte. Aixó vol dir que cal haver tastat tant el vi que volem maridar, com el plat, i aquí es complica una mica més el tema. Anem a pams.

Els principals "tipus" de maridatge que es poden fer són:

Maridatges de Similitud, consisteix en potenciar i donar harmonia buscant la similitud aromàtica o gustativa. Exemple:
Carns a la brasa amb un vi que presenti notes torrades de la fusta, o bé, una torrada d'anxoves amb vins altament iodats o salins com podria ser en molts casos el cava o un bon Txakolí.

Maridatge de Contrast, s'utilitza per compensar estridències o extrems o per evitar augmentar gustos "desagradables". Exemple:
Un "gazpacho", que ve sa ser àcid pel tomàquet i el vinagre, l'acompnyariem amb un vi afruitat amb un punt de sucre que compensarà l'acidesa del plat.

Maridatge Tradicional, són matrimonis de productes que se solen combinar desde fa ja anys perque sense saber el "perquè" però esta bó. En realitat, generlament, si els analitzes, veus que sol ser, o bé per Similitut o bé per Contrast, però els classifico a part doncs em semblen maridatges molt interessants doncs se'ls ha fet la gent sense adonar-se. Exemple:
Sidra & Cabrales (contrast, el carbònic de la sidra contraresta la textura del formatge)

Caviar & Vodka (similitut de textura)

Postre Músic & Moscatell (similitut armomàtica)

Si tenim en comte aquests criteris i el sentit comú, com deia, no és dificil fer un maridatge, nomès cal coneixer els dos productes a maridar.

El maridtage "perfecte" que busquem els sumillers, especialment en els restaurants amb estrella Michelin, en molts casos, no respon a un únic criteri o tipus de maridatge, sino que és la combinació de més d'un d'ells al mateix temps. Exemple:
"Carré de Xai a la brasa amb salsa de mores"
El xai, per la seva textura i greix, sempre és recomanable acompanyar-lo d'un vi greixos, amb cos, i per el tipus d'aromes que desprén combina formidablement bé amb un negre evolutiu (marid. de similitut). Per altre banda, el dolçor de la salsa de mores l'acompanyarem amb un negre on hi trobem aquest aroma (m. similitut) però cal que mantingui una acidesa ben via per contrarestar la dolçor (marid. de contrast).
En aquest cas, jo optaria per un negre del Montsant o Priorat amb 10-14 mesos de criança, preferiblement amb predomini de Carinyena com podria ser el Mas Mallola del celler Marco Abella o un Tinta de Toro amb un perfil similar com pot ser el Morfeo Viñas Viejas.


En fi, espero que us sigui d'utilitat.

Salut i vi
Ferran Casellas