El concepte de
CRIANZA, cada dia està més en desús i de fet, alguns dels millors cellers
d’Espanya, ja han deixat de fer-lo servir. A Catalunya, ja està força
generalitzat, i no trobes massa vins amb les paraules Jove, Criança o Reserva.
El motiu per el
qual està passant és perquè el principal objectiu que perseguia aquesta norma
quan es va crear, era el d’assegurar al màxim la qualitat i la justícia entre
tots els elaboradors, doncs els que dedicaven diners i temps comprant botes i
guardant el vi dins d’elles havien de rebre una “recompensa”, en forma de preu
en el vi, doncs no era just que ells cobressin el mateix per una ampolla que
algun d’aquests “paràsits” del mon del vi que el venien jove o amb criances
molt més curtes. La decisió que es va prendre per solventar-ho va ser la de regular
el temps de criança dels vins marcant d’aquesta manera uns “mínims”. El
problema ha sorgit en el moment que haver de deixar el vi en bóta una mica més
de temps el pot perjudicar. De fet, hi ha vins “criança” que als 10 mesos de
criança es troben ja perfectament integrats degut a com ha estat la collita i
alguns cops els elaboradors es veuen amb l’obligació de mantenir el vi en bòta
durant uns mesos més per poder posar la maleïda paraula “crianza” a l’etiqueta.
Un altre problema
és que altres d.o. marquen uns mínims diferents i per tant es crea una competència,
podríem dir, “deslleial”, doncs el cost de un criança en una d.o. on el temps mínim
són 12 mesos o un altre on són 18, són diferents, i en canvi els dos posen la
paraula Crianza a l’etiqueta. Val a dir que és veritat que una regió més càlida,
necessita una criança més curta que una de més freda i per tant es raonable que
cada d.o. marqui temps diferents. Bàsicament, el problema sempre és el mateix,
que són les persones que s’aprofiten de la manca de coneixement del consumidor
per guanyar diners, però per desgràcia, vivim en un món on les paraules justícia,
honestedat i humilitat són escasses i més si hi ha calers pel mig.
Així doncs hi ha
cellers que estan prescindint d’etiquetar els seus vins amb les paraules Roble,
Crianza o Reserva com és el cas de Felix Callejo a Ribera del Duero.
FELIX CALLEJO
Ja des de els 16
anys s’ha de fer càrrec del negoci familiar, relacionat amb el món del vi i la
vinya i el 1989 culmina el seu somni d’elaborar el seu propi vi.
El celler consta únicament
de plantes de la varietat Tinta Fina, a Sotillo de la Ribera a la província de
Burgos. Les vinyes es troben situades entre 850 i 930 metres sobre el
nivell del mar, on encara es pronuncia més l’habitual contrast dia/nit típic
del clima atlàntic. Els tipus de sól són calcaris a les parts més altes i
franc-argilosos a les parts baixes. Els sòls més calcaris de les parts altes
retenen menys aigua i pot provocar un lleuger estrès hídric que ajudarà a
guanyar concentració, com és el cas de la Finca Valderoble.
A Fèlix Callejo
creuen en el cultiu natural i ecològic, doncs estan convençuts que un correcte
tractament de la terra ajuda al vi a expressar el “terroir”, les
particularitats de cada vinya.
En general, podríem
dir que tots els vins elaborats per José Félix Callejo, tenen un mateix patró,
en tots ells es busca una gran concentració i madureses extremes, malgrat
mantenen molt bé l’acidesa. Són vins expressius, amb molta fruita de base i amb
matisos de la fusta molt ben integrats. En el Flores de Callejo, que
substitueix el Roble, la criança de 6 mesos relaxa el nervi del vi que es manté
viu i elèctric, amb molta vigorositat aromàtica. En el Callejo, abans el
Crianza, els 12 mesos de bòta li atorguen elegància i profunditat, suavitzant
els tanins i equilibrant els aromes primaris i terciaris. Amb el Majuelos, l’antic
Reserva, és guanya serenor i complexitat desprès de 18 mesos de criança.
Un vi que mereix
menció a part, és el Finca Valderroble, el vi de “pago” del celler, a 930 metres d’alçada i
amb una producció molt reduïda que concentra els gustos i aromes en menys de
900 gr per planta. Es fermentat en dipòsits de formigó i el resultat és un vi
molt expressiu, amb base de fruites negres, ben madures, un perfum balsàmic
molt atractiu i fusta molt neta i especiada.
En general val
molt la pena tastar-los!!
Salut i Vi
Ferran Casellas
