dissabte, 24 de novembre del 2012
Cave del Tunnel de la Collogne
Aquesta setmana hem rebut la primera "Moule"* de Comté afinat exclusivament al Tunnel de la Collogne.
En aquest cas es tracta d'un Comté de llarga maduració, més de 20 mesos.
El Comté és un formatge de Pasta Cuita. Mitjantçant aquest procediment trobem formatges tant prestigiosos com el Gruyèré, l’Emmental o l’Apenzell. Aquest procediment consisteix en elevar la temperatura de la quallada, un cop tallada, fins els 55º-58ºC (la temperatura habitual en la majoria de formatges tipus “Manchego” és de 36º-37º). Igual que quan escalfem un formatge i es fon, un cop es refreda ens queda una pasta més elàstica, lleugerament brillant i sense ulls, en aquest cas passa el mateix.
Tots aquests tipus de formatges es van començar a elaborar fa moltissims anys com a sistema de conservar la llet per a subsistir durant els mesos d’hivern, durant els quals els animals no podien sortir a menjar per les muntanyes. I les persones quedaven aïllades sovint durant mesos. Generalment, eren, i segueixen sent formatges de format força gran, d’entre 15 i 40 Kg per els que es necessiten fins a 500 L de llet per cada peça.
Al ser formatges de grans dimensions, la maduració és lenta i permet que les proteïnes de la llet es vagin degraden lentament, aportant una gran complexitat i notes aromàtiques plenes de matisos. En moltes ocasions es comet el mateix error en determinar la qualitat d’un formatge o un vi segons el temps de criança. No és cert que quant més temps de maduració tingui un formatge sigui millor. Cada formatge i especialment depenent de com ha anat l’any, necessita més o menys temps. Malgrat si que és cert que, aquest tipus de formatges, necessiten un mínim temps de maduració, posem 8-10 mesos, però que en cada etapa, el formatge expressarà unes característiques pròpies de l’edat igual que passa amb el vi. Només els grans formatges arribaran als 16,18, 20 o fins i tot 40 mesos de maduració.
Per tant, si la maduració adquireix tanta importància, es pot deduir fàcilment que també en té el lloc on ho faci, i aquí és on entra en joc el Túnel de la Collogne que us comentava al començament.
El Tunnel de la Collogne, es un antic túnel ferroviari, de parets de pedra, amb una profunditat de 15 metres i de 300 metres de llarg. Com l’espai és limitat, nomes hi maduren els formatges que ja d’inici apunten maneres, per tant, aquesta designació asegura la qualitat de tots els formatges que en provenen.
Aquest “Tunnel” on madura aquest Comté li transmet unes característiques molt especials, i fins fa pocs mesos, tot just si guardaven o maduraven els formatges els darrers 4-6 mesos. La peça que hem rebut aquesta setmana a Wine Palace és la primera que entra a Catalunya madurada exclusivament dins d’aquest Tunnel.
*Una Moule es una peça sencera de formatge, un disc d’aproximadament 35-40 kg.
dissabte, 21 de juliol del 2012
La Mística dels Formatges Blaus - Part 1
Descobrir el fascinant món del
formatge blau ho podríem comparar amb el màgic moment en que descobreixes els
vins de Xerès.
De formatges blaus al món n’hi ha milers de diferents i cadascun amb la seva propia personalitat. Els hi ha suaus i n’hi ha de potents. N’hi ha de secs i de cremosos; i no m’atreviria mai a dir que n’hi ha d’uns millors que d’altres.
Anglaterra, França o Itàlia són claríssims exemples de la gran varietat i complexitat de formatges blaus que existeixen.
Igual que amb els vins de Xerès,
poden envellir i guanyar en complexitat encara que els podem gaudir plenament
ja de joves.
Com sorgeix??
Si podeu visitar la regió de Rocafort al sud de França, es molt recomanable d’anar a escoltar la història d’aquell jove pastor d’ovelles que duia sempre al damunt tot el necessari per viure durant uns dies mentre duia a pastar el seu ramat: una bota plena de llet (s’utilitzaven com fins fa poc l’estómac de les vedelles ben cosits) i un bon tros de pa. Sembla que un dia un grup d’ovelles es van escapar i el pastor, amb por de perdre-les es va afanyar a perseguir-les, deixant a l’entrada de la cova, la llet i el pa al costat. Al cap d’uns dies, en tornar a passar per la zona va trobar que la llet que tenia al sarró s’havia quallat i el pa s’havia florit.
Sembla que el vent va fer caure
un tros del pa florit dins la llet que, degut al quall natural que es troba en
els estomacs de les vedelles la va fer quallar i el "fong" del pa es
va reproduir dins de la quallada.
De ben segur es complicat de creure, però tal i com anem deduint, en moltes coses com la llet, l’oli o el formatge són deguts en molts casos a petits "accidents" i es per aixó que quelcom de veritat segur que hi ha, o a mi m’agrada creurem-ho!! ;D
Com s’elabora???
En la majoria dels casos els principals canvis respecte a altres tipus de formatges són dos: per un costat és que s’haurà d’afegir el fong (penicilium roqueforti) a la llet per que posteriorment s’hi reprodueixi i per altre banda la maduració del formatge caldrà fer-se embolicant-los amb fulles o paper alumini.
El fet de embolicar el formatge
farà que el fong que es troba dins, hagi d’utilitzar l’oxigen que es troba a
l'interior del mateix, generalment en els ulls. Alguns cops podreu veure línies
que van de dalt a baix de la peça. Son perforacions que es fan amb agulles
amples per que l’oxigen penetri en el formatge i d’aquesta manera podem tenir
major uniformitat.
CONTINUARÀ...
De formatges blaus al món n’hi ha milers de diferents i cadascun amb la seva propia personalitat. Els hi ha suaus i n’hi ha de potents. N’hi ha de secs i de cremosos; i no m’atreviria mai a dir que n’hi ha d’uns millors que d’altres.
Anglaterra, França o Itàlia són claríssims exemples de la gran varietat i complexitat de formatges blaus que existeixen.
![]() |
| Colston Bassett Stilton |
Com sorgeix??
Si podeu visitar la regió de Rocafort al sud de França, es molt recomanable d’anar a escoltar la història d’aquell jove pastor d’ovelles que duia sempre al damunt tot el necessari per viure durant uns dies mentre duia a pastar el seu ramat: una bota plena de llet (s’utilitzaven com fins fa poc l’estómac de les vedelles ben cosits) i un bon tros de pa. Sembla que un dia un grup d’ovelles es van escapar i el pastor, amb por de perdre-les es va afanyar a perseguir-les, deixant a l’entrada de la cova, la llet i el pa al costat. Al cap d’uns dies, en tornar a passar per la zona va trobar que la llet que tenia al sarró s’havia quallat i el pa s’havia florit.
![]() |
| Roquefort |
De ben segur es complicat de creure, però tal i com anem deduint, en moltes coses com la llet, l’oli o el formatge són deguts en molts casos a petits "accidents" i es per aixó que quelcom de veritat segur que hi ha, o a mi m’agrada creurem-ho!! ;D
Com s’elabora???
En la majoria dels casos els principals canvis respecte a altres tipus de formatges són dos: per un costat és que s’haurà d’afegir el fong (penicilium roqueforti) a la llet per que posteriorment s’hi reprodueixi i per altre banda la maduració del formatge caldrà fer-se embolicant-los amb fulles o paper alumini.
![]() |
| Les linies que es veuen ajuden a que s'introdueixi l'oxigen perque es pugui reproduir el fong |
CONTINUARÀ...
dissabte, 30 de juny del 2012
TABÚ nº1: El vi blanc sempre de l'any...
*Versión en Español más abajo
El vi blanc ha de ser sempre de l'any???
Es habitual encontrarnos clientes en las tiendas que nos piden que el vino sea del año. Es razonable que la mayoría de las personas lo pidan pues hasta hace apenas una 15 años no se elaboraban vinos blancos de calidad suficiente y con las características adecuadas como para envejecer correctamente.
De hecho, lo realmente importante es entender que el criterio para decidir cuál es el mejor momento evolutivo para disfrutar un vino no relacionado en si es blanco o negro, sino en otros criterios que tanto pueden afectar a unos como los otros.
Lo principal que hay que analizar es si el vino mejorará o empeorará con el tiempo. Para saberlo hay que analizar diferentes factores.
Uno de los más importantes es la acidez. Tanto en blancos como en tintos la acidez es la que mantiene vivo un vino al mismo tiempo que le aporta intensidad o viveza. Los vinos más jóvenes, por norma son más ácidos, o bien tienen una acidez más salvaje. Esta acidez se puede modular con crianza oxidativa (en la bota) y terminar de afinar en botella. Por lo tanto cuando un enólogo se plantea elaborar un vino, en primer lugar debe saber qué tipo de vino a elaborar pues puede decidir de recoger la uva más "verde" con una acidez más pronunciada y menos Grado o bien al revés.
Si nos centramos en el vino blanco, si que es cierto que muchos vinos blancos de las zonas más cálidas de la península como podrían ser la cuenca Mediterránea, Andalucía o la zona de la meseta de la península, generalmente van justos de acidez y por tanto, generalizando podríamos decir que es aconsejable consumirlos durante el año. Por el contrario, los vinos elaborados con uva cultivados en zonas más frías y húmedas como los de Galicia o algunas zonas de Castilla y león, tienen un crecimiento más lento y por tanto están más desarrollados aromáticamente al mismo tiempo que presentan acidez mes vivas. En estos casos, aunque no siempre, son vinos que se disfrutan más una vez pasados unos meses o un año, incluso, a veces 3 o 4 años después de elaborarlos. De hecho, actualmente tenemos en las tiendas dos Albarinhos de las Rias Bajas de Todd Bloomberg uno del 2007 y el otro de 2008, sin crianza en barrica y que podríamos decir que incluso aunque les irá bien unos meses a pesar de ya están espectaculares.
Hablo mucho de la acidez pues debemos tener en cuenta que las papi-gustativas que tenemos en la lengua y la boca se encuentran todas en el centro de la misma y lo único que detectamos en los laterales. Por lo tanto la acidez es el gusto que nos aportará amplitud al verlo, y de esta manera podemos disfrutar del vino de una manera más completa.
Si tenemos un vino con la acidez baja y en cambio se denso y con cuerpo nos resultará pesado de ver. Por el contrario, si el vino es excesivamente ácido y es demasiado ligero la acidez nos molestará.
Otro factor a tener en cuenta es la elaboración, pues hay vinos elaborados a partir de uvas de cualidades excepcionales, aquellos que han crecido lentamente, bien desarrollados pero que al mismo tiempo han mantenido una acidez viva, que nos permitirán envejecer los en barrica para ganar en complejidad y profundidad y que necesitarán, de hecho, envejecer en la botella, es por eso que podemos encontrar vinos blancos, actualmente, de 2009 o 2010.
De hecho, para terminar, me gustaría comentar que creo que no debemos entender el vino como un elemento estático pues evoluciona constantemente y entiendo que el vino va pasando por diferentes etapas, ni mejores ni peores, cada una con sus virtudes.
Espero haber aportado algo más de claridad en el tema y que a partir de ahora os atrevéis a probar vinos aunque no sean del año!Salud y vino!
El vi blanc ha de ser sempre de l'any???
És habitual trobar-nos
clients a les botigues que ens demanen que el vi sigui de l’any. És raonable
que la majoria de les persones ho demanin, doncs fins fa tot just una 15 anys no
s’elaboraven vins blancs de qualitat suficient i amb les característiques
adients com per envellir correctament.
De fet, el
realment important és entendre que el criteri per decidir quin és el millor
moment evolutiu per gaudir un vi no va relacionat en si és blanc o negre, sinó
en altres criteris que tant poden afectar a uns com els altres.
El principal que
cal analitzar és si el vi millorarà o empitjorarà amb el temps. Per saber-ho
cal analitzar diferents factors.
Un dels més importants
és l’acidesa. Tant en blancs com en negres l’acidesa és la que manté viu un vi
al mateix temps que li aporta intensitat o vivesa. Els vins més joves, per
norma son més àcids, o bé tenen una
acidesa més salvatge. Aquesta acidesa es pot modular amb criança oxidativa (en
la bota) i acabar d’afinar dins l’ampolla. Per tant quan un enòleg es planteja
elaborar un vi, en primer lloc ha de saber quin tipus de vi vol elaborar doncs
pot decidir de recollir el raïm més “verd” amb una acidesa mes pronunciada i
menys Grau o bé al revés.
Si ens centrem en
el vi blanc, si que es cert que molts vins blancs de les zones més càlides de
la península com podrien ser la conca Mediterrània, Andalusia o la zona de l’altiplà
de la península, generalment van justos d’acidesa i per tant, generalitzant podríem
dir que es aconsellable consumir-los durant l’any. Per contra, els vins elaborats amb raïm
cultivats en zones més fredes i humides com els de Galícia o algunes zones de
Castella i lleó, tenen un creixement més lent i per tant estan més desarrollats
aromàticament al mateix temps que presenten acideses mes vives. En aquests
casos, encara que no sempre, són vins que es gaudeixen més un cop passats uns
mesos o un any, fins i tot, a vegades 3 o 4 anys desprès d’elaborar-los. De
fet, actualment tenim a les botigues dos Albarinhos de les Rias Baixes de Todd
Bloomberg un del 2007 i l’altre del 2008 (Viñedo de Xoan i Viñedo de Bemil, sense criança en bòta i que podríem
dir que fins i tot encara els anirà bé uns mesos malgrat ja estan
espectaculars.
Parlo molt de l’acidesa
doncs hem de tenir en compte que les papil·les gustatives que tenim a la llengua
i la boca es troben totes en el centre de la mateixa i l’únic que detectem als
laterals. Per tant l’acidesa és el gust que ens aportarà amplitud al veure’l, i
d’aquesta manera podem gaudir del vi d’una manera més completa.
Si tenim un vi amb
l’acidesa baixa i en canvi es dens i amb cos ens resultarà pesat de veure. Per
contra, si el vi es excessivament àcid i es massa lleuger l’acidesa ens
molestarà.
Un altre factor a
tenir en compte es l’elaboració, doncs hi ha vins elaborats a partir de raïm de
qualitats excepcionals, aquells que han crescut lentament, ben desarrollats però
que al mateix temps han mantingut una acidesa viva, que ens permetran envellir-los
en bota per tal de guanyar en complexitat i profunditat i que necessitaran, de fet,
envellir en l’ampolla, es per això que podem trobar vins blancs, actualment,
del 2009 o 2010.
De fet, per
acabar, m’agradaria comentar que crec que no hem d’entendre el vi com un
element estàtic doncs evoluciona constantment i entenc que el vi va passant per
diferents etapes, ni millors ni pitjors, cadascuna amb les seves virtuts.
Espero haver
aportat una mica més de claredat en el tema i que a partir d’ara us atreviu a
tastar vins malgrat no siguin de l’any!!!
Salut i vi!!
-------
Español
-------
Es habitual encontrarnos clientes en las tiendas que nos piden que el vino sea del año. Es razonable que la mayoría de las personas lo pidan pues hasta hace apenas una 15 años no se elaboraban vinos blancos de calidad suficiente y con las características adecuadas como para envejecer correctamente.
De hecho, lo realmente importante es entender que el criterio para decidir cuál es el mejor momento evolutivo para disfrutar un vino no relacionado en si es blanco o negro, sino en otros criterios que tanto pueden afectar a unos como los otros.
Lo principal que hay que analizar es si el vino mejorará o empeorará con el tiempo. Para saberlo hay que analizar diferentes factores.
Uno de los más importantes es la acidez. Tanto en blancos como en tintos la acidez es la que mantiene vivo un vino al mismo tiempo que le aporta intensidad o viveza. Los vinos más jóvenes, por norma son más ácidos, o bien tienen una acidez más salvaje. Esta acidez se puede modular con crianza oxidativa (en la bota) y terminar de afinar en botella. Por lo tanto cuando un enólogo se plantea elaborar un vino, en primer lugar debe saber qué tipo de vino a elaborar pues puede decidir de recoger la uva más "verde" con una acidez más pronunciada y menos Grado o bien al revés.
Si nos centramos en el vino blanco, si que es cierto que muchos vinos blancos de las zonas más cálidas de la península como podrían ser la cuenca Mediterránea, Andalucía o la zona de la meseta de la península, generalmente van justos de acidez y por tanto, generalizando podríamos decir que es aconsejable consumirlos durante el año. Por el contrario, los vinos elaborados con uva cultivados en zonas más frías y húmedas como los de Galicia o algunas zonas de Castilla y león, tienen un crecimiento más lento y por tanto están más desarrollados aromáticamente al mismo tiempo que presentan acidez mes vivas. En estos casos, aunque no siempre, son vinos que se disfrutan más una vez pasados unos meses o un año, incluso, a veces 3 o 4 años después de elaborarlos. De hecho, actualmente tenemos en las tiendas dos Albarinhos de las Rias Bajas de Todd Bloomberg uno del 2007 y el otro de 2008, sin crianza en barrica y que podríamos decir que incluso aunque les irá bien unos meses a pesar de ya están espectaculares.
Hablo mucho de la acidez pues debemos tener en cuenta que las papi-gustativas que tenemos en la lengua y la boca se encuentran todas en el centro de la misma y lo único que detectamos en los laterales. Por lo tanto la acidez es el gusto que nos aportará amplitud al verlo, y de esta manera podemos disfrutar del vino de una manera más completa.
Si tenemos un vino con la acidez baja y en cambio se denso y con cuerpo nos resultará pesado de ver. Por el contrario, si el vino es excesivamente ácido y es demasiado ligero la acidez nos molestará.
Otro factor a tener en cuenta es la elaboración, pues hay vinos elaborados a partir de uvas de cualidades excepcionales, aquellos que han crecido lentamente, bien desarrollados pero que al mismo tiempo han mantenido una acidez viva, que nos permitirán envejecer los en barrica para ganar en complejidad y profundidad y que necesitarán, de hecho, envejecer en la botella, es por eso que podemos encontrar vinos blancos, actualmente, de 2009 o 2010.
De hecho, para terminar, me gustaría comentar que creo que no debemos entender el vino como un elemento estático pues evoluciona constantemente y entiendo que el vino va pasando por diferentes etapas, ni mejores ni peores, cada una con sus virtudes.
Espero haber aportado algo más de claridad en el tema y que a partir de ahora os atrevéis a probar vinos aunque no sean del año!Salud y vino!
dijous, 28 de juny del 2012
Formatge Gebrat d'Obaga
GEBRAT D’OBAGA
La quallada “àcida”, és una de les maneres d’elaborar formatge. Consisteix
en deixar “acidificar” la llet per tal de que es cualli. A diferencia de la
cuallada enzimàtica, en aquest cas, no s’afegeix cap mena de cuall o quantitats
molt petites.
La cuallada dura entre 12 i 24 hores a una temperatura ambient de entre 20
i 22 Cº.
Els formatges elaborats mitjançant aquest procediment mantenen molta mes
humitat i són idonis per a elaborar formatges de pell florida o sembrada.
Generalment no es maduren excessivament, entre pocs dies i un parell de
mesos, encara que es poden trobar excepcions.
Avui us presentem el Gebrat d’Obaga de Salvador Maura, elaborat al Mas d’Eroles.
Recordeu que si teniu cap mena de dubte no teniu més que deixar-nos-la en
un comentari en aquest mateix post.
dissabte, 23 de juny del 2012
Invasió Anglesa al Paradís del Formatge Barcelona
Ahir ens van arribar, ja per fi, els formatges anglesos!!!
Montgomery Cheddar, fet a mà de manera artesanal, de llet crua de vaca, aquest cheddar elaborat a pocs kilòmetres de Somerset, madurat durant 12 mesos,
i embolicat en tela de mussolina, en els prestatges
de fusta hi adquireix uns profunds i intensos sabors a nous i cereals. El seu aroma et captivarà.
![]() |
| Montgomery's Cheddar rebut a Av.Sarrià el 21/06/12 |
![]() |
| Berkswell |
Berkswell, deu el seu nom al
llogaret de Berkswell la ciutat més propera a la finca. Aparentment es tracta d’un formatge de nova creació, però sembla ser
que restaurant l’antiga finca varen trobar una sala on antigament s’hi
realitzava formatge. Despres de llargues investigacions sembla que el Berkwell
es un dels formatges mes antics d’Anglaterra.
![]() |
| Berkswell |
El
formatge s’elabora amb llet d’ovella, es deixa acidificar lleugerament i tot
seguit es cualla amb cuall animal. Un cop obtenida la cuallada s’escalda per
tal d’eliminar humitat i s’aconsegueix una pasta més ferma. Un cop desxerigotat
es posa en motlles (antics escorredors) que li donen la seva peculiar forma. En
la maduració s’embolica de tela i actua una mica com el clothbinding en un
formatge cheddar, el que permet
que la humitat s’alliberi i que els sabors
es concentrin
Colston Basset Stilton, elaborat molt a prop de Nottingham, és un dels més
prestigiosos formatges blaus d’Anglaterra, i és molt dir, en un país on els
formatges blaus son, pràcticament, de culte.
Elaborat amb llet de vaca, de pasta premsada, de maduració llarga, complexa
i de textura lleugerament friable.
Apropeu-vos per Sant Cugat o Av. Sarrià i tasteu-los.
Salut, Vi i Formatge
Ferran
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







