Edetaria, l'esperit d'una terra. DO Terra Alta

En el panorama vinícola del nostre país, és cert que segueixen predominant algunes DO com Priorat o Penedès per sobre d’altres però la distancia i desconeixement global de la gent envers altres petites DO menys conegudes a disminuit considerablement. Així, Terra Alta ha anat creixent en popularitat i ara ja no podem parlar d’una DO minoritaria.Es tracta d’una de les regions més càlides de Catalunya, amb una insolació molt gran durant practicament tot l’estiu, malgrat gaudeix d’un contrast entre dia i nit prou notori com per conservar l’acidesa del raïm. L’altre aspecte que li atorga una personalitat propia és el tipus de terrer, el Panal, un estrat d’origen cuaternari que aporta una mineralitat peculiar que combinat amb la gran cuantitat de códols (petites roques de canto rodat) d’origen fluvial atorguen una gran personalitat a tots els vins de la Terra Alta.

A Terra Alta predomina la Garnatxa, tant la blanca com la negra i un dels productors que més la potencia i defensa es Edetaria. Celler encapçalat per Joan Angel Llibera que amb poc mes de 10 anys s’ha posicionat al capdavant de la DO amb els seus vins peculiars, tant peculiars com el seu creador.

Dels seus vins podem destacar 2 blancs i 2 negres. Els blancs són l’EDETANA blanc, elaborat amb un 70% de garnatxa blanca i un 30% de viognier i amb un lleuger pas per bóta. És un vi, d’entrada, molt fresc, amb notes florals i de fruites blanques, lleugers especiats suaus i força mineral. Bona acidesa i pas er boca intens i agradable. També tenim el EDETARIA, un vi molt més complexe i una de les millors garnatxes blanques del nostre país (acompanyada d’un 15% de macabeu). Predominen les notes minerals, làctics, especies i torrats però sempre sobre la base de fruita fresca que aporta alegria al vi. En boca es compacte, sense fisures, amb molta personalitat.

Els vins negres també s’elaboren sobre la base de les garnatxes, en aquest cas, la garnatxa peluda i la garnatxa fina. L’EDETANA negre està compost de garnatxa fina i peluda, samsó i pinzellades d’ull de llebre . El pas per bóta de 10 mesos consegueix arrodonir el carácter d’aquestes vinyes, amb notes de fruita negra, especiats suaus i lleugers torrats. És un vi golòs i divertit. L’EDETARIA negre és el vi més madur del celler, elaborat a partir garnatxa peluda plantada en “panal”, i complementat amb Sirà i tocs de samsó i cabernet sauvignon. És un vi molt més complexe amb notes balsàmiques, eucaliptus, torrats, tabac i cacao, amb base de fruita vermella (gerd i cirera) i amb uns tanins elegants que s’aconsegueixen despres de 18 mesos en bòta de roure francès.

A Edetària també si elabora una linia de vins més informal, els Vinya d’Irto. Tant el blanc com el negre són vins molt aromàtics i expressius, llaminers i molt fàcils de beure.

Ferran Casellas

Wine Palace Barcelona

BON NADAL I FELIÇ 2014

TOT L'EQUIP DE LES BOTIGUES WINE PALACE US VOLEM DESITJAR QUE PASSEU UN BON NADAL I QUE GAUDIU D'UN 2014 TANT INTENS, CORPULENT, SEDÒS I AROMÀTIC COM AQUEST 2013!!

UNA ABRAÇADA A TOTS!!

Mas Doix: passat, present i futur a Poboloeda

El Mas Doix es troba a Poboleda, al nord-est de la comarca del Priorat. Al mas hi ha vinyes des del 1850, quan la família Doix va decidir començar a dedicar-se al cultiu del raïm i a elaborar vi. Malgrat això, les vinyes més velles que podem trobar a la finca són del 1902, un parell d’anys després que la fil·loxera passés per Catalunya. Des d'aleshores, Joan Doix ha cuidat les seves vinyes i fins i tot va ser el fundador de la cooperativa del poble. De fet, durant anys, el seu raïm anava a parar a la cooperativa, però des del 1998 —quan va renéixer el Mas Doix tal com el coneixem ara— els fruits de les seves vinyes tornen a quedar-se a casa. Els responsables d’aquesta nova etapa del celler són en Josep Maria Doix i la seva dona, Maite, a més d'en Valentí i en Ramon Llagostera, i una de les persones més importants: la Sandra, la més jove dels Doix.

Al Priorat sempre es parla de la importància de la pissarra —la llicorella, com també se li diu en aquesta zona. De fet, a l'hora d'elaborar vi, el tipus de sòl té molta importància, potser no tant des del punt de vista organolèptic, però sí en la viticultura. En zones com la de Poboleda, on el sòl està compost d'una roca de pissarra, les arrels de la vinya han de lluitar per fer-se pas, aprofitant les escletxes que es produeixen quan, a l’hivern, les glaçades fan augmentar el volum de l’aigua infiltrada entre les roques i fan que aquestes es vagin trencant poc a poc. Per aquest motiu, al Priorat s'hi poden trobar vinyes de entre sis i vuit anys molt menys frondoses i vigoroses que en altres zones, com ara el Penedès, on un sòl més tou, generalment argilós, permet a la planta d’assentar-se i nodrir-se amb més facilitat.

Així, doncs, per descriure els vins del Mas Doix, cal entendre que les condicions climàtiques al Priorat són força extremes, cosa que va fer que, durant molts anys, els vins que s’hi elaboraven fossin molt poderosos, amb força graduació i rústics. Però precisament aquesta gran concentració del raïm es pot aprofitar justament en sentit contrari, ja que, sense necessitat de fer grans premsades ni maceracions, es pot extreure tota aquesta essència de la qual estem parlant. No costa gaire d'entendre, llavors, que els vins d’aquest celler destaquin per elegància i finor. En general són vins amb colors vius i de capa mitjana —sent la capa una característica que ens indica la transparència del vi—, amb una gran intensitat, que però no prové d’omplir la copa de tanins, com passa amb molts vins internacionals, sinó de raïms ben madurs i concentrats.

ELS VINS

El més jove del celler, que ja té alguns mesos de criança en bóta de gra fi de roure francès, és Les Crestes. Elaborat bàsicament amb garnatxa de vinyes d’entre vint i vint-i-dos anys i amb una producció per planta d’entre vuit-cents grams i un quilo, és un vi amb aromes molt vives, que respecta molt la varietat i que sorprèn per la frescor que el caracteritza; té una acidesa gairebé elèctrica, aromes fresques de fuites vermelles, notes anisades i fons mineral.
A continuació trobem el Salanques, elaborat amb garnatxa i carinyena de vinyes velles d’entre seixanta i vuitanta anys. Molt pur i de gran intensitat, amb fruita vermella i negra (sobretot pruna), lleugeres notes especiades, i una gran mineralització tot i un taní agradable i vellutat, representa perfectament el que s’espera d’un priorat.

També tenen el Doix, el gran de la casa, que s’obté a partir d’un 50 % de carinyena de vinyes de cent deu anys i un altre 50 % de garnatxa de vinyes de vuitanta anys. És un vi de gran concentració però especialment llarg i complex, amb notes de fruita negra, herba seca, cuirs que apareixen amb l’oxidació, i força mineral. Tant amb el Salanques com amb el Doix és ben recomanable de decantar amb temps.

I com a colofó, l’últim vi d’aquesta col·lecció: el 1902, elaborat amb carinyena de vinyes centenàries.
Abans d'acabar, cal dir també que tots els vins d’aquest celler tenen acideses prou vives que n’hi ha per poder evolucionar correctament dins l’ampolla.

Salut i fins al proper glop!

Ferran Casellas

Wine Palace Barcelona

Entre Copes: SNOW SOUR

Us presentem el primer dels tutorials en video de Wine Palace amb col·laboració d'una TV independent de la comarca REL TV a qui agraïm la seva tasca.

   5cl. Vodka SNOW QUEEN
   2cl. Suc Llima natural
   1cl. Sucre de Canya macerat amb pell de taronja i pebre de Jamaica

COCKTAIL SNOW SOUR (CAT)

COCKTAIL SNOW SOUR (ESP)

COCKTAIL SNOW SOUR (ENG)

Whisky Tomintoul: the gentle dram of Speyside

Tomintoul Destillery va ser fundada el 1964 seguint la tradició dels darrers 300 anys a la regió. La seva situació és privilegiada just al costat de la font d’aigua Ballantruan al cor de Glenlivet. Si tenim en compte que el principal ingrediente del whisky és l’aigua, aquesta situació rep una gran rellevància. 

Els Whiskys deTomintoul es caracteritzen per la seva dolçor i finor, però també per la seva creativitat. De fet, podem trobar esperits tant interessants com el PEATY TANG, un whisky que com el seu nom indica és lleugerament fumat a partir de turba natural que es combina perfectament amb la dolçor de les notes fruitoses típiques dels Speyside.

El TOMINTOUL 10ANYS és un whisky fàcil i fragant, amb aromes de fruita fresca i notes dolces de praliné avellanes i vainilla. És una excel·lent opció per introduir-se al món del whisky de malta. Amb el TOMINTOUL 16 ANYS ja trobem un perfil més clàssic d’Speyside però molt fresc, amb notes cítriques i pinzellades d’espècies dolces com cardamom o canyella. També cal destacar els TOMINTOUL 27 ANYS i TOMINTOUL 33 ANYS “SPECIAL RESERVE”, que malgrat aquest llarg envelliment en bota manté una frescor magnifica amb notes de melmelades de cítrics y molta fruita. Un whisky deliciós!!

Uns bons maridatges per aquests whiskys ara que arriben dies assenyalats, podrien ser el Tomintoul 10 anys amb un Formatge Comté de 30 mesos de maduració o bé amb Turró de xocolata blanca amb nyoca de fruits secs de Blanxart. El PEATY TANG pot anar perfectament acompanyant Xocolata negra amb alt contingut de cacau o fins i tot amb un Formatge Cendrat de cabra de Mas Rovira.*
*Els formatges els podeu trobar a les botigues amb xarcuteria selecta com a Sant Cugat del Vallès i Barcelona Sarrià.

Ferran Casellas

Wine Palace Barcelona

Introducció a la Bourgogne: Pierre Andrè - 1a part

La Bourgogne és, segurament, una de les regions vinícoles amb més mística i personalitat a tot el món. Curiosament es tracta d’una regió on pràcticament nomes s’utilitzen una varietat per a blancs, la Chardonnay i una altre per a negres, la Pinot Noir.

Nomes parlar-ne, ja se t’accelera el cor, i malgrat tot, els vins de la Bourgogne, no solen ser un “amor a primera vista”, doncs necessites assolir un alt grau de “maduresa enològica” per poder entendre i valorar la grandesa dels seus vins, especialment amb els negres. De fet hi ha qui diu  que un gran pinot noir de la Côte de Nuits no pot ser superat per cap altre vi  del món en complexitat, plenitud i expressió.

La Bourgogne es divideix clarament en 6 grans regions, de nord a sud, Chablis, Côtes de Nuits, Côtes de Beaune, Côte Chalonnaise, Mâconnais i Beaujolais.

D’aquestes, les regions més importants en vins de qualitat són les tres  primeres. A Chablis, on trobem alguns dels Chardonnay amb més personalitat del món, predominen vins blancs amb una elevada acidesa, aromes minerals i de cos mig, malgrat cal diferenciar clarament entre un Chablis “genèric”, un Premier Cru o un Grand Cru. En tot cas, en trobaràs més informació als articles que dedicarem al celler de Nathalie et Guilles Fevré (Domaine Fevré 1a part i Domaine Fevré 2a part).  Per altre banda cal destacar que les altres dues regions (Côtes de Nuits i Côtes de Beaune) reben el nom juntes de Côte d’Or, demostrant amb el propi nom que ens trobem sense cap dubte davant de la regió més important de la Bourgogne.

Pierre André és considerat un dels grans elaboradors de la Bourgogne que disposa de vinyes arreu. A Wine Palace, l’equip de sumillers, que treballem dia a dia en la selecció de les botigues, hem triat un ampli ventall de vins de les zones mes importants.

Els vins blancs més prestigiosos de la Bourgogne provenen de la regió de la Côte de Beaune. Podem trobar vins genèrics que s’elaboren a partir de raïms procedents de multitud de parcel·les i que no tenen prou personalitat per utilitzar-les en els seus vins de “parcel·la” o cru, generalment de les vinyes mes joves i excessivament vigoroses. Per tant, aquesta és una magnifica oportunitat de poder gaudir de bons vins amb una relació qualitat preu extraordinària.

El més “genèric” dels vins amb denominació d’origen (Apellation d’Origine Controllé) és el BOURGOGNE CHARDONNAY RÉSERVE 2011, un vi blanc net, amb fruita blanca (pera), lleugera mineralitat, notes d’herba fresca i final torrat. La seva parella de ball és el BOURGOGNE PINOT NOIR “VIEILLES VIGNES” 2011. Aquest és un vi fresc, amb molta fruita (cirera, cassis i maduixa de bosc) amb lleugeres notes de violeta i regalèssia. En boca té tanins molt delicats, és lleuger i fragant.

En seguirem parlant en el proper article! Gaudiu-los!!

Ferran Casellas

Wine Palace Barcelona

Cava Bertha: Josep Torres i Sibill

El cava, pel que sembla, sobretot gràcies al volum de producció d’alguns dels cellers més coneguts, ha perdut la imatge de producte artesà. Així i tot, evidentment, tal com passa amb tots els productes, hi ha petits i grans productors. Segurament es podria discutir si, només pel fet que d’un producte se n’elabori poca quantitat, ja podem considerar-lo artesanal, i viceversa, però la veritat és que és més fàcil mantenir un procés d’elaboració artesà quan s’elabora a petita escala, que no en produccions molt més voluminoses; i aquest és el cas dels caves Bertha, amb en Josep Torres i Sibill, Pep pels coneguts, al capdavant.

El celler Bertha produeix escumosos de qualitat des de l’any 1989 i, tot i mantenir mètodes d’elaboració tradicionals, ha aportat un estil molt personal a tots els seus vins. De fet, el ventall de productes que elaboren és tan variat, que podem trobar-hi des d'un “clàssic” brut nature gran reserva fins a un cava elaborat amb vi fermentat i criat en bóta, passant per un rosat completament diferent.

En Josep no posseeix vinya pròpia, i molts cops sembla que sigui “pecat” ser elaborador de cava sense posseir vinyes, però no es així. És molt lloable que els productors que sí en tenen mirin de mostrar-nos les virtuts de tenir-ne, però jo vull rompre una llança a favor dels productors que, com en Josep, compren el que es coneix com “vi base” per desprès, de manera artesanal, elaborar escumosos excepcionals. De fet, un dels avantatges de comprar cada any el vi base és que no depens de com vagi la verema. Evidentment els vins base, d’una manera o altra, reflecteixen les característiques de l’any, però al celler Bertha poden dedicar totes les forces i el treball a convertir el vi base en escumós.

Tots els escumosos que prepara aquest mestre artesà es caracteritzen per mantenir vius els aromes primaris del vi i enllaçar-los bé amb els aromes que es produeixen durant la segona fermentació i la posterior criança. Són escumosos frescos, amb molta fruita i el carbònic molt ben integrat. Hi ha productes tant sorprenents com el Lounge, un cava lleuger i molt fàcil de beure, que es presenta en una ampolla de color blau elèctric i pràcticament sense etiqueta, cosa que li confereix una imatge divertida. Un altre producte diferent i molt “gastronòmic” és el Max gran reserva, elaborat amb vins complexos i de textura greixosa, ja que han estat fermentats i criats en bóta de roure, en el qual podem trobar aromes de poma al forn, làctics i fruits secs torrats. El Brut Nature Reserva i el Brut Nature Gran Reserva són un claríssim exemple de caves tradicionals posats al dia, delicats i elegants, perfectes per a qualsevol ocasió; i el Pinot Noir Brut Reserva —un rosat una mica peculiar per les seves notes iodades i salines, amb fons de maduixeta de bosc i cirera—, l’acompanyant perfecte per a conserves de peix, anxoves i sushi.

Molt recomanable també una visita al celler, on us rebran amb un gran somriure. No ho dubteu.

Fins al proper glop!

Ferran Casellas

Wine Palace Barcelona

Noticia: Artadi elegida mejor bodega del año en Guia Peñin 2014

ARTADI elegida mejor bodega del año por la Guía Peñín 2014

Laguardia, 11 de octubre de 2013

Bodegas y Viñedos ARTADI ha sido elegida mejor bodega española del año en la nueva edición de la prestigiosa Guía Peñín de los mejores vinos de España. Según el comité de cata de la publicación, ARTADI ha logrado situar varias de sus referencias entre los “vinos excepcionales” de esta edición

Entre los vinos de la añada 2011, que estarán en el mercado antes de las próximas Navidades, destaca la puntuación obtenida por ARTADI El Carretil (98 puntos), un vino que forma parte de la colección de ARTADI Parcelarios que este año presenta su tercera cosecha.

En el pódium los vinos mejor puntuados en esta edición también figura ARTADI la Poza de Ballesteros (97 puntos) y Viña El Pisón (97 puntos), una referencia que en sus últimas cosechas siempre se ha situado entre los vinos más valorados.

La ceremonia de entrega de premios se celebró el pasado miércoles 9 de octubre en el Museo del Ferrocarril de Madrid, un día antes de la celebración del Salón Peñín de los Mejores Vinos de España, en el que ARTADI también ha participado.

Juan Carlos López de Lacalle, propietario de la bodega, recibió el premio de manos de Carlos González, director de la Guía Peñín, quien destacó la mejora en el nivel de los vinos españoles en los últimos años.

Las puntuaciones obtenidas por los vinos de Bodegas y Viñedos ARTADI en la Guía Peñín 2014 han sido las siguientes:

-        ARTADI El Carretil 2011: 98 puntos

-        Viña El Pisón 2011: 97 puntos

-        ARTADI La Poza de Ballesteros 2011: 97 puntos

-        ARTADI Valdeginés 2011: 96 puntos

-        ARTADI Pagos Viejos 2011: 95 puntos

-        ARTADI Viñas de Gain 2011: 94 puntos

-        ARTADI Viñas de Gain Blanco 2010: 93 puntos

Además, los vinos pertenecientes a las otras dos bodegas que posee el grupo, Bodegas y Viñedos Artazu (D.O. Navarra) y Bodegas y Viñedos El Sequé (D.O. Alicante), han obtenido también puntuaciones sobresalientes:

-       Santa Cruz de Artazu 2011: 94 puntos

-       El Sequé 2011:   puntos

-       El Sequé Dulce 2011: 93 puntos

En la edición 2014, el comité de cata de la Guía Peñín ha probado más de 10.000 vinos que han obtenido una nota media de 87,8 puntos. Del total de referencias catadas, sólo un 32 % supera los 90 puntos, por lo que todos los vinos de Artadi, Artazu y El Sequé se sitúan en las cotas elevadas de calidad.

La publicación, fundada por el periodista José Peñin, cuenta con más de dos décadas de trayectoria profesional y es uno de los medios de referencia en el sector vitivinícola español e internacional.

Formatgeria Reixagó

L’energia que desprenen la Paula i la Gemma contrasta amb la seva humilitat, tot i que, a mesura que xerres amb elles, entens que són persones molt capaces, amb uns amplis coneixements tècnics i amb unes enormes ganes de fer bé el que fan.

A vegades es critica algun nou productor precisament pel fet de ser nou, encara que a vegades, ves per on, també ens queixem si la gent no té iniciativa per fer coses noves; bé, m'imagino que és llei de vida...

En aquest cas, es tracta d’una nova formatgeria, El Reixagó, posada en marxa, un cop més, per donar valor afegit a la llet i també perquè era un dels desitjos del propietari de la finca. La dirigeix la Paula, una biòloga amb una curta, però intensa, experiència al capdavant d’aquest tipus de negoci. I crec que s’ha de tenir molt valor i confiança en si mateix per endegar un negoci com una formatgeria tot sol. Treballar acompanyat et dona tranquil·litat perquè, tot i ser responsable del que passi, no estàs sol tal com ho va estar la Paula durant tot el primer any —dels dos que han passat ja— d'activitat a la formatgeria. Sort hi ha que, des de fa un any, pot comptar també amb una excompanya d’estudis de biologia, la Gemma.

Els formatges que elaboren ja els tenien força decidits arran del projecte del negoci: dues pastes toves, una pasta premsada i una… pasta cuita!!! Així doncs, si dèiem que cal tenir valor per enfrontar-se a un projecte nou, més encara per responsabilitzar-se de fer un formatge pràcticament inèdit a Catalunya. De fet, les pastes cuites més conegudes —com el comté, l'emmental i l’appenzell— provenen de regions on els prats són verds i abundants, i on els animals s’alimenten durant gairebé tot l’any amb una variada mescla de flors, herbes i plantes. Ho explico perquè es tracta d'un tipus de producte on la higiene i la complexitat de la llet són factors clau perquè els formatges siguin formidables o, almenys, possibles.

De moment, els primers exemplars de Reixagó —així es dirà el formatge quan vegi la llum— ja estan en maduració, un procés que durarà entre dotze i divuit mesos, depenent de la mida de la peça. Ja estic impacient de tastar-lo! ;-)

Tots els formatges elaborats a la formatgeria El Reixagó es fan amb llet de vaques frisones de ramat propi. La pulcritud a la granja és espectacular, les vaques viuen tranquil·les i amb prou espai per passejar, i s’ha treballat molt per aconseguir-ho. Ara, els esforços pel que fa al bestiar van encaminats en millorar la qualitat de la llet, si és possible.

Quant als formatges de pasta tova, n'elaboren un de quallada làctica, el Sant Ignasi, amb un procés que s’allarga pràcticament dos dies, ja que es deixa madurar la llet amb els ferments làctics i posteriorment es realitza una quallada de 24 hores; a continuació s’emmotlla la pasta directament amb un cullerot, tot mirant de no trencar gens la quallada; al cap d'unes hores, es dona la volta a la peça, perquè agafi forma per totes dues bandes, i finalment es trasllada el formatge a la sala d’oreig, on s’hi sembra el fong blanc que el protegirà. El resultat és una pasta tova, més cremosa a mesura que va madurant, i pràcticament líquida quan arriba al punt òptim; un producte gustós i molt elegant.

Tenen també un altre formatge de pasta tova, el Montreix, que però prové d'una quallada mixta, més de l’estil d’un camembert, perquè ens entenguem. En aquest cas també es treballa prèviament la llet amb els ferments làctics, i el resultat és un formatge que, quan encara és poc madur, ja és molt cremós i té un gust que no deixa indiferent. De fet, tot i que podria semblar un formatge força suau, en realitat té una gran complexitat i un gust molt més intens del que faria esperar el seu aspecte.
Per últim, un formatge de pasta premsada i quallada enzimàtica, l’Olost: probablement un formatge més de cada dia, però no per això simple; de pasta dura i gust suau, sorprèn sobretot per un postgust complex i llarg.

En fi, unes formatgeres i una formatgeria a tenir molt en compte!

Fins a la propera!

Ferran Casellas

Oli d'Oliva Verge Extra - Coop. l'Olivera

Els olis de L’Olivera: territori, gent, tipicitat
L’Olivera és un petita cooperativa que des de l’any 1974 treballa al petit poble de Vallbona de les Monges. Des dels inicis es dedica a cultivar la terra, i ho fa també amb olivers escampats per diferents parcel·les que envolten Vallbona de les Monges.
El lloc: Vallbona de les Monges, olivicultura tradicional de turons i terrasses
La història de Vallbona de les Monges està lligada al monestir cistercenc femení més antic de Catalunya. Aquí som lluny de la ciutat i de les grans artèries de comunicació, en un paisatge ondulat sostingut per murs de pedra seca que sostenen una agricultura fràgil i autèntica, amb un gran potencial qualitatiu, però que es debat entre el futur i l’abandó progressiu.
El clima és mediterrani continental, amb pluviometria escassa (350-400 mm anuals) i hiverns freds i secs. Els estius són calorosos, però no excessius, gràcies a l’altitud (500-700 m) i als vents que sovint bufen: la marinada, el vent de mar que ve a les tardes d’estiu i les refresca i el serè, de la vall de l’Ebre, fresc i sec.
Les oliveres es troben em petites parcel·les que formen part del que alguns han anomenat “olivicultura heroica” o “Priorat dels olis”. En conjunt, el paisatge és un mosaic de vegetació salvatge, murs i camps de cultius diversos que configuren un entorn únic per a la producció d’olives d’alt valor afegit (sensorial, ambiental, econòmic, territorial, social...).
El cultiu: agricultura ecològica i de secà, adaptació al paisatge
A L’Olivera cultivem més de 2.000 oliveres escampades en diferents finques al voltant de Vallbona, sumant una superfície de 19 ha aproximadament. L’Olivera és un arbre de marges, aquí més que la vinya, i sovint les trobem en feixes abancalades i a tocar dels murs de pedra seca. La pràctica totalitat són de la varietat arbequina, aquesta petita oliva amb denominació d’una vila veïna (Arbeca) i que ara s’ha exportat per tota la geografia mundial. Els darrers anys estem també investigant amb d’altres varietats catalanes minoritàries (rogeta, sarrut, arboçana).
Treballem aplicant els criteris de l’agricultura ecològica i les nostres finques estan certificades.
Els nostres olivers de secà són resistents al fred, amb menys vigor, un fruit més petit i amb una baixa productivitat, aportant un excel·lent gust i aromes als olis. I, depenent de les collites, amb uns atributs sensorials més extrems (amarg, picant, fruitat,...).
L’elaboració: el molí, la cuina d‘un oli premium
Tota la producció l’elaborem en un molí propi de tecnologia italiana de petita escala. La collita, lenta i en condicions difícils (hiverns freds, boira...), ens dóna el fruit que anem elaborant progressivament durant les setmanes que van des de finals d’Octubre a finals de Desembre. Un cop collides, les olives es posen en petites caixes reixades de 10-12 kg a la parcel·la mateix. L’oli és el suc de l’oliva fresca, elaborat per “extracció en fred” (temperatura inferior als 27 oC, normalment a 23-25 oC) per procediments mecànics amb separació centrífuga en dues fases i decantació natural. Després és conservat en condicions òptimes, filtrat i conservat en dipòsits d’acer inoxidable, en absència d’aire i a temperatura constant tot l’any.
L’equip de treball
A L’Olivera, des dels seus inicis, entenem que el treball agrícola pot esdevenir una eina d’inclusió i per això a l’equip hi ha persones amb diferents “fragilitats”. Uns quants viuen en una casa del poble que nosaltres mateixos organitzem. Junt a aquest equip s’hi apleguen també altres treballadors amb una formació i itineraris diferents que treballen activament per a fer uns olis finals de gran qualitat.
Els olis
L’OLIVERA finques
Aquest oli és un cupatge dels diferents lots que anem fent durant la campanya. Us el recomanem directe en copa per apreciar-ne els aromes i paladar, o cru, en els plats més diversos.
La presentació és en ampolla de vidre fosc de 0,5 l. L’etiqueta ha estat dissenyada per Claret Serrahima i totes les unitats estan numerades. Ha guanyat un premi LAUS-FAD de disseny.
L’OLIVERA selecció
Les olives per a produir aquest oli provenen de les millors parcel·les i han estat collides a mà en el moment òptim de maduració (habitualment pels primers quinze dies de Novembre). L’extracció en fred (20-21 ºC), unit a l’estricta selecció de la matèria primera i del producte final donen un oli únic, sempre en una quantitat molt limitada d’unitats. La presentació és en ampolla de vidre verd fosc i embolicada en paper de seda blanc. L’etiqueta ha estat dissenyada també per Claret Serrahima i totes les unitats van numerades.
L’OLIVERA oli de marges
Aquest oli l’hem elaborat amb olives de producció ecològica que provenen d’explotacions familiars de la nostra zona i que conreen també els olivers en parcel·les tradicionals, marcades per la presència de marges o murs de pedra seca. La presentació és en llauna de 2l i és de producció ecològica certificada. L’etiqueta ha estat dissenyada pel dissenyador lleidatà Pau Llop.
L’OLIVERA oli de cada dia
Aquest és un oli que prové de la zona de les Garrigues i s’ha elaborat amb la varietat arbequina. Abans d’envasar-lo, cada any seleccionem un lot d’oli de dues cooperatives veïnes dels pobles d’Arbeca i l’Espluga Calba amb les que treballem habitualment, així com una part d’oli elaborat a les nostres instal·lacions.
La presentació és en garrafa quadrada de PET de 5l i l’etiqueta l’ha creada també el dissenyador lleidatà Pau Llop. Els números impresos en diferents tipografies sobre paper kraft (de l’1 al 31) representen els diferents dies del mes, fent referència a aquest “consum habitual” que vol transmetre l’embalatge.

Ferran Casellas
Wine Palace Barcelona

Irish Coffee Gin&Tonic

Dificultat: Alta

Preu: €€ (de € a €€€€)

Aquest és un dels cocktails de la carta de la prestigiosa cocteleria Dry Martini de Javier de las Muelas a Barcelona. És un gin&tonic original i sorprenent, magnific per prendre a mitja tarda o de sobretaula especialment quan comença el fred.

La ginebra no coincideix amb la nostra recepta doncs creiem que amb la nova 9 de Mascarò encara queda millor el combinat. La foto va ser realitzada a Wine Palace per l'article de la revista Epicur sobre Gin&Tonics.

Necessitem:

Gin 9 de Mascaró

Kahlúa (licor de café)

Tónica Thomas Herny

Canyella

Nou moscada

Crema de llet

Preparacions previes:

Posar la crema de llet al congelador una estona doncs com més freda estigui més densitat guanya.

Per aquest combinat es interessant d’elaborar-lo amb vas tipus “sidra” per conseguir un millor efecte. Introduir-hi el gel (4 o 5 glaçons) i una branca de canyella llarga. Servir 2 cl. de Kahlúa, 5 cl. de Gin 9 de Mascaró, remenar amb la cullera imperial i introduir-hi els 20 cl. d’una Tónica Thomas Henry i donar un parell de voltes més a tot el preparat.

Treure del congelador la crema de llet que hi teniem reservada i amb l’ajut de la própia cullera imperial servirem la crema de llet mirant de que quedi per el damunt amb el mateix efecte que en un Irish Coffee. Per finalitzar ratlla pel damunt una mica de nou moscada.

El Gin&tonic s’ha de prendre sense remenar. D’aquesta manera en cada glop gaudirem de la sensació d’entrada refrescant i cruixent de la tónica i la ginebra i al mateix temps rebràs l’entrada de la crema que t’aprotarà textura i suavitzarà el seu gust.

Una experiencia formidable.

Adjunto un enllaç on ensenyem a preparar un Irish coffee per que us serveixi per entendre la técnica!!

VIDEO de Ferran Casellas a KIM BARISTA

Ferran Casellas

Wine Palace Barcelona

Celler Avgvstvs, DO Penedès a tocar del mar

El Celler de vins AVGVSTVS, malgrat no fer més de 20 anys desde que iniciaren el seu camí, s’ha convertit en un dels referents al nostre país, especialment, per la seva regularitat i sentit comú, doncs ha evolucionat al mateix temps que ho feiem els sumillers, adaptant-se als nous temps i les noves tendències, més gastronòmiques, sense apartar-se el més mínim del seu estil.

L’AVGVSTVS CHARDONNAY, MASSA AVIAT PER SER MÍTIC?

Pels que varem començar com sumillers amb el nou segle (jo em vaig titular oficialment el maig de 1999), el Avgvstvs Chardonnay ha estat sempre un vi referent i que no podia faltar a cap carta d’Estrella Michelin. Com us dic, els seus vins han anat evolucionant, doncs aquest Chardonnay,  fa uns 10 anys, era lleugerament diferent al que trobem ara. Era un vi de gran maduresa, amb textura i greix, amb aromes de platan madur i poma vermella amb una prou important dosi de matisos provinents de la seva llarga criança en bòta de roure. Era un vi que et marcava, doncs s’allunyava en aquells moments dels vins més lleugers i àcids que venien de Galicia, els albarinho. Avui l’Avgvstvs Chardonnay és un vi molt posat al dia, amb una fruita més intensa de base, més complexe en matisos primaris de poma vermella i fruites tropicals, amb lleugers torrats de la criança, ara més discreta, i amb els característics aromes de fons, de fruits secs torrats i iogourt de llimona. Malgrat jo sempre defenso les varietats que podriem dir són autòctones del país, he de reconèixer que tinc una certa debilitat per aquest vi.

QUÈ DIFERENCIA L’AVGVSTVS CHARDONNAY DE LA RESTA...

La tipicitat del seu propi Chardonnay, plantat a pocs km del mar, no la té ningú més, amb el seu sol, el seu clima, i la vegetació que l’envolta li confereixen notes iodades i salines molt mediterranies.

“La nova tendencia ens empeny a evolucionar cap a varietats autoctones, doncs cuan varem començar, les varietats més preuades eren les franceses” ens comenta l’Albert. “El petit/gran problema és, que en un celler, no pots fer un canvi de rumb molt gran perque canvii la tendencia, doncs el procès de creixement de les vinyes per obtenir raims de gran qualitat és molt llarg”. Cal saber que les vinyes no començen a donar fruites de qualitat fins els 7-8 anys.

PERQUÈ AVGVSTVS?

Cuan li preguntem per el nom ens explica que, “l’unica cosa que separa les vinyes del mar és la via augusta, i el fet de ser de Tarragona, que és “Patrimoni de la Humanitat”, ens va donar l’idea de que el nom del celler, aixi com dels vins, anés lligat a la simbologia Romana”.

ELS VINS

Avgvstvs Cabernet Franc... un altre dels vins que sorpren d’aquest celler és el Cabernet Franc. Aquesta varietat més típica de Bordeaux, i on rarament té tant protagonisme (normalment el percentatge de CF en els vins francesos és més aviat petit), ens fa gaudir d’aromes menys habituals, com són els balsàmics i mentolats, eucaliptus o mel. Al mateix temps es mostra floral (violeta), i amb una fruita tant madura com viva. De textura cremosa i molt sedosa, amb una acidesa molt fresca que l’acompanya tota l’estona i una amargor caracteristica que el fa maridar molt bé amb xocolata negra.

Avgvstvs Xarel·lo... de vinyes velles d’entre 40 i 60 anys. Fermentació curta i cuidada, evitant que fes la fermentació malolactica *, s’aconsegueix molta frescura i vivesa, al mateix temps que es prolonga la maceración amb les mares per tal d’obtenir un vi amb més textura. Predomini de fruites i flors blanques (pera d’aigua i margarida), amb un gust molt equilibrat, tirant a fresc, dona la sensació de passar ràpid però no és així en absolut, queda i queda en el paladar recordant que la Xarel·lo té caràcter.

Avgvstvs Rosé... elaborat amb Cabernet Sauvignon. Ens expliquen que “no preteniem un rosat d’aperitiu, sinò un vi amb carácter, per menjar”. Ho han aconseguit amb un Rosé que diu quelcom més que el tipic aroma de piruleta i maduixa. Un rosat amb cos, especiat i vegetal.

Avgvstvs Merlot-Syrah... és el vi més jove de la familia amb nomès 6 mesos de fusta. Aquest és un dels vins que expressa millor la progressió del celler. Fa 10 anys, era un monovarietal de Merlot, molt interessant doncs deixava entreveure perfectament com es comporta la Merlot en ple clima mediterrani, madur, de fruites negres acompotades i de textura vegetal, amb una certa amargor i tanicitat carnosa. Avui, la combinació de Merlot & Syrah el fa més envolvent, amb aromes especiats que es complementen perfectament (pebre negre, cardamom i canyella),  amb una vessant mé floral (espígol) i fruita negra madura. Els tanins segueixen sent carnosos però més vellutats i ha guanyat una certa frescor. Es podria dir que és el vi més juvenil del celler. Val a dir que també la nova imatge de les etiquetes en tots els vins els ha donat un aspecte més sobri al temps que modenr.

Avgvstvs Cabernet Sauvignon-Merlot... de major complexitat, degut en part a la llarga criança de 14 mesos en bota de roure frances de Nevers**. En aquest cas, el Cabernet Sauvignon actua com a base, amb un cos dens i persitent, i d’aromes especiats i balsàmics i la Merlot fa de vestit que cobreix el cos amb notes fresques i alegres de fruita negra i herbes mediterranies.

Avgvstvs Trajanvs... el preferit del pare de l’Albert, elaborat amb Cabernet Sauvignon, Merlot i Cabernet Franc, amb el caracteristic cupatge Bordelès, amb una llarga criança d’entre 16 i 21 mesos en bóta, que li confereixen notes de café, xocolates, tabacs fins i una base de fons de fruita negra madura, amb tanins vellutats i melosos.

Per últim volia explicar que al Celler Avgvstvs-Forvm estan molt involucrats amb l’Enoturisme i val molt la pena fer-los una visita. Us obriran les portes de casa seva i gaudireu d’una visita deliciosa.

Per cert, no m'he oblidat dels Vnagres FORVM, però prefereixo dedicarli en un altre post, l'espai que es mereix!!

* Malolàctica, segona fermentació que no sempre es realitza en la que es transforma l’àcid màlic en àcid làctic amb ajut de temperatura i una correcte oxigenació. L’àcid màlic, que tots heu tastat en menjar un poma verda, més agresiu i viu es converteix en un àcid més suau i melòs a la boca, com a la llet. És evident que no nomès es pot percebre a la boca sinò que aquesta “malolàctica” també transforma lleugerament l’aroma del vi, i es per aixó que en molts vins podem enflairar notes de mantega, formatge, llet bullint o iogourt entre d’altres.

** Nevers, bosc del centre-sud de frança, ple de roures que s’utilitzen per elaborar algunes de les botes més prestigiones del món, utilitzades en la maduració d’alguns dels millors vins de França i la resta del món.

Salut

Ferran Casellas
Wine Palace Barcelona

Concurs Sorteamus

GAUDEIX  DE ..............

    Pots participar AQUÍ.  Tu pots ser el guanyador d'aquest lot :
 
    3 Boca Petita Negre
    3 Boca Petita Blanc
    3 Boca Petita Rosat
    3 Thomas Henry Ginger Beer
    3 Thomas Henry Tónica Elderflower
    6 Thomas Henry Tónica
    1 Gin Mayfair

   

Bloody Mary

Dificultat: Baixa

Preu: € (de € a €€€€)

Avui us explicarem un dels cocktails més coneguts i consumits arreu del mon, possiblement per la seva fama de contrarestar els efectes de la “ressaca” Per elaborar-lo necessitem:

Vodka Snow Queen

Suc de tomàquet

Llimona

Perrin’s Worcestershire Sauce

Tabasco

Sal d’api

Pebre negre

Api

Per preparar-lo comencem introduint el gel en el vas mesclador o coctelera. Afegim el la pebre negre, sal d’api, 2-3 gotetes de Tabasco, unes gotes de suc de llimona i un parell de cops de Worcestershire Sauce (al gust). Seguidament introduim 5 cl.de Vodka Snow Queen, 12 cl. de suc de tomàquet i remoure bé amb l’ajut d’una cullera imperial fins que tots els ingredients quedin ben barrejats i la beguda molt freda..

Cal servir-lo en vas ample amb gel i decorat amb una branca d’api fresc.

Nota: Una variació interessant és substituir el vodka per Manzanilla de Jerez.

Carles Arias

Wine Palace Sarrià

Domaine Fèvre, AOC Chablis (2a part)

Seguint amb l'article del més passat sobre la regió de Chablis avui comentem la classificació dels grans vins de la zona.

Distició pel 1er Cru Fourchames

Despres dels Petit Chablis i els "generics " Chablis" els segueixen els Chablis Premier Cru que generalment són els més coneguts doncs la relació qualitat-preu és força bona. Els Premier solen ser fermentats i posteriorment envellits en bóta i expressen més clarament la mineralitat que comentavem abans. Són vins amb més carácter i expressivitat i tenen una longevitat mes gran doncs evolucionen correctement fins els 5-6 anys. Els Premier Cru indiquen el nom de la vinya (cru) especifica d’on proveé el raïm. Algunes de les 1er CRU més importants són “Fourchames” o “Montée de Tonnerre”, “Mont de Milieu” o “Vaulorent” . Domanine Fèvre elabora tres CHABLIS 1er CRU, el “FOURCHAMES”, seguint el tall clàssic de la zona amb molta fruita madura (poma vermella, pera i codony) i bones notes minerals, torrats i lleugerament làctic. És una de les vinyes de més prestigi. El “MONT DE MILIEU” és un dels vins més fins i elegants del celler i el “VAULORENT” és el mimat de la casa. Gaudeix d’orientació sud i els sols són molt rics en fossils i calcàris, donant un vi de gran complexitat mineral i bona capacitat d’envelliment.

Per últim, els Chablis Grand Cru. En aquest cas parlem de les millors vinyes, totes elles orientades al sud i en costers propers al riu Serein. La Nathalie i en Gilles elaboren el seu Grand Cru  de la vinya coneguda com “LES PREUSES”, un vi harmoniòs i subtil, molt complexe i mineral amb notes de massapà, vainilles i torrats. Un vi formidable.

Ferran Casellas

Wine Palace Barcelona

Gin&Tonic amb Maduixes del Maresme

Dificultat: Mitja

Preu: €€ (de € a €€€€)

Elaborar Gin&tonics amb fruita natural és sempre una bona combinació. En alguns casos, podem tenir problemes per trobar certes fruites durant tot l’any com pot ser el cas de les Maduixes. Nosaltres ens agrada molt de recomanar aquest gintonic, especialment durant la primavera quan podem trobar maduixes amb molt de color i gustoses. Ara bé, tot té solució i es que la casa Giffard elabora desde 1885 xarops, pures i concentrats de fruita de gran qualitat i es la millor alternativa per preparar aquest combinat en qualsevol epoca de l’any amb un resultat magnífic.

Per preparar-lo necessitem:

Gin SW4 London Dry

Sucre líquid de caña

Llima

Maduixa del Maresme

Menta fresca o alfàbrega

Posar dins la coctelera 4 o 5 glaçons, 1 maduixa gran tallada per la meitat, 5 cl. de  Gin SW4 London Dry, unes gotes de suc de llima fresca i la mateixa quantitat de Sucre líquid. Batre energicament tots els ingredients durant 10 segons.

Amb l’ajut del colador, servir la beguda en got o copa amb gel i decorar amb un parell de trossos de maduixa natural i menta fresca.

* Per preparar-ho amb puré Giffard, nomès heu de subsituir la maduixa natural per 3 cl de Pure Giffard de Maduixa. 

Bodegas Enguera, territori Verdil

Cuan parlem de vins, la peninsula ibèrica la podriem dividir en 3 parts tenint en compte els diferents climes i geografia. Així, tenim els blancs aromàtics del nord oest (Rueda, Rias Baixas, Valdeorras) que provenen de clima Atlàntic, els vins de l’altiplà peninsular amb un clima marcadament Continental que ens dona vins glicèrics, densos i amb cos (Rioja, La Mancha, Mentrida, Ribera de Guadiana) i per últim els vins de clima Mediterrani. Aquests són els més dificils de definir en un sol grup doncs des del Coll de Roses fins a Sanlúcar de Barrameda pots trobar centenars de petits microclimes degut a l’especial orografia de tot el litoral mediterrani.

Així trobem cellers tant interessants com el que us presentem avui, Bodegas Enguera.

Es tracta d’un petit celler situat al sudoest de la provincia de València. Compta amb 160ha de vinyes repartides per diferents zones dins de la DO València.

Alguns del vins que podeu trobar a les nostres botigues són el BLANC D’ENGUERA, un vi interessantissim elaborat amb una varietat típica de la Vall dels Alforins, la Verdil. També esta compost a parts iguals amb un 10% de Chardonnay, Viognier i Sauvignon blanc. És un vi passat lleugerament per bóta, complexe, amb notes cítriques (aranja i bergamota), flors dolces, notes de mel i un final exotic (litxi i nespre). En boca és vigoròs però molt elegant. Personalment crec que es un dels millors vins blancs espanyols que he tastat aquest any. Per altre banda el DIS=TINTO, elaborat amb Tempranillo i Syrah és un vi golòs i consistent, amb una lleugera criança en bóta que li aprota estabilitat. Predominen les notes de fruita vermella (grosella, gerd i melmelada de cirera), notes de resina de pi, lleugers torrats i espècies dolces (cacao i pebre de jamaica).

Un altre vi molt particular del celler és el VI DE GEL de Verdil veremat el mes d’octubre amb un potencial de 13º d’alcohol. Es fermenta parcialment per tal d’obtenir un vi amb 9º i la resta de sucre queda residual aprotant dolçor, densitat i fruitositat. Carácter molt citric (aranja i pell de llimona confitada), notes minerals, mel i especies dolces (canyella). Un fantàstic vi dolç natural de sobretaula o per acompanyar postres de fruita o xocolata.

Per últim cal destacar que el propi celler elabora una gama de vins joves (blanc, rosat i negre) molt interessants i amb molt bona relació qualitat-preu, el CASA LLUCH que deuen el nom al d’una de les finques més importants propietat del celler.

El celler, preocupat per deixar un món millor del que s'han trobat treballen per tal de descubrir millors maneres de tractar la vinya i han estat certificats per la seva no agresió al medi. En podeu llegir més AQUÍ!

Ferran Casellas

Wine Palace Barcelona

La Festa del Xarel·lo 2013

Ahir a Finca Parera varem poder gaudir de la vessant més lúdica del vi a la Festa del Xarel·lo que cada any organitze en Ruben i en Jordi Parera. A la festa varen assistir mes d’un centenar de persones relacionades amb el món del vi, sumillers, marxants o simples enamorats d’un bon vi. Aprofitant la festa varem poder tastar els nous vins d’enguany del Clar, Roig i Fosc. Varem començar veremant un petit jardinet de Xarel·lo deixat sobremadurar (estem a 28 d’octubre!!). Per sort ningú es va tallar un dit i varem poder seguir la festa amb un esmorzar de vinya, butifarra, seques i un bon pa amb tomàquet acompanyats de Faust i Sassó decantats en porro i que val a dir estaven fantàstics!!

A continuació vam anar a trepitjar el raïm veremat del qual us deixo algunes fotos per la posteritat. Com diuen que una imatge val mes que mil paraules...

Agraïr de tot cor a la Familia Parera el fantàstic dia que varem passar envoltats de bon ambient, bon vi i millor companyia.

Equip Wine Palace Gerard, Lidia, Carles i Ferran

Noticia: Clos Pons entre els millors vins de Catalunya

Clos Pons entre els millors vins de Catalunya Ens plau comunicar-los que aquest passat divendres 11 d’Octubre, en la cerimònia de lliurament dels premis als millors vins catalans VINARI 2013, CLOS PONS va rebre importants reconeixements a la qualitat dels seus vins. Aquests van ser els premis rebuts: • ALGES 2010: 3r Millor Vi Negre de Criança de Catalunya. Vinari de Bronze. • ALGES 2010: Millor Vi de la DO Costers del Segre. Vinari d’Or Especial. • ROC DE FOC 2011: 3r Millor Vi de la DO Costers del Segre. Vinari de Bronze. Aquests reconeixements situen a ALGES 2010 com un dels millors vins de Catalunya en categoria de negres amb Criança i el millor dins de la DO Costers del Segre. Així mateix, CLOS PONS es situa com un referent de qualitat dins de la DO Costers del Segre, havent rebut dos dels tres primers premis,  el del millor vi amb un Or especial per ALGES 2010 i el bronze amb ROC DE FOC 2011. Els premis VINARI és el concurs dels vins que s’elaboren i produeixen a Catalunya. Amb la col·laboració de totes les Denominacions d’Origen i de la Generalitat de Catalunya, entre altres institucions, el concurs vol ser el referent dels vins catalans. Un jurat composat per 50 catadors considerats entre els millors del país, alguns d’ells referents internacionals en el mon del vi, van catar els 730 vins que es van presentar al concurs. Les cates es van fer completament a cegues i els vins es van anar seleccionant en diferents fases eliminatòries fins arribar a la fase final en que es van seleccionar els vins premiats. Aquests reconeixements se sumen als rebuts recentment per part de Guía Peñín, que situen a Clos Pons com un dels 120 cellers amb vins millors puntuats entre els vins espanyols.